· 

El Juvenil Federat remunta i serà de 2a Divisió!

Juvenil Preferent - Crònica de Mr Puyuelo

 

- Crònica en procés -

 

Victòria 0-3 a La Torre de Claramunt.

 

L'equip es proclama campió del grup de Classificació de Juvenil Preferent amb 31 punts (11 partits guanyats i només 1 derrota). 

Juvenil Federat

 

EL JUVENIL FEDERAT FA HISTÒRIA

L’equip remunta un 2-1 a La Palma, i aconsegueix un ascens històric per Vòlei Els Arcs

 

Si Spielberg hagués de fer la pel·lícula del Juvenil Federat, no se li hagués ocorregut un final més agònic i increïble que el que va viure l’equip aquest dissabte. Som de Segona Divisió! Això és molt gros eh? Històric. El 90% d’aquest equip fa dos anys estava jugant a vòlei escolar. I el que han aconseguit en només dues temporades ha estat increïble. Això és MOLT GROS senyors! Això, perquè us ho explico jo -abanderat de la veritat i la justícia-, sinó no hi ha Déu que s'ho cregui. Molt gros, ha estat. Les noies necessitaven guanyar per aconseguir l’ascens, i creieu-me que ha estat més complicat que fer all-i-oli i puenting a la vegada -no ho proveu-.

 

La Palma -invicte a casa els últims tres mesos- planteja un encontre molt intens, amb una defensa molt treballada i sense cometre errors. Les noies de Els Arcs estan més incòmodes que una conversa d’ascensor, i obliga al Juvenil a jugar molt concentrades tant en atac com en defensa. De fet el primer set comença amb un 9-2 a favor de les locals. Les de St. Gervasi es veien superades per un rival que torna totes les pilotes, i això comença a perjudicar a l'equip, que cada cop comença a cometre més errors. Fins a dos cops és capaç de remuntar -a base d’esforç i coratge- però La Palma s'endu un ajustat primer set.

 

Com un ou a una castanya

 

El segon set no té res a veure. El Juvenil entra amb les idees clares, convençut de poder donar la volta al partit. Comandades per una enorme Dani -parcial de 6-0 amb ella al servei-, l’equip es fa fort en defensa i té paciència en atac. Entre la Gina i la Sònia troben els pocs forats que deixa el rival. 25-14 i empat a un set (1-1).

 

I el que té el vòlei: La Palma fa un tercer set estratosfèric. Contundent al servei, sense errors en atac, i insuperable en defensa. Això sorpren al Juvenil -com quan poses el 3/24 i et trobes que fan les notícies en aranès-, que acaba desquiciat i cometent errors en atac i en defensa. L’equip veu que se li pot escapar un partit -i un ascens- que crèien tenir encarrilat. Les noies de Els Arcs no es donen per vençudes i ho donen tot, però acaben capitulant. 2-1 en contra.

 

Remuntada

 

Qualsevol equip hagués entrat en pànic. Un 2-1 en contra -jugant-ho tot- deixa a qualsevol mentalment fos i sense forces. Res a veure amb aquestes noies. Físicament comencen el quart set en un estat pletòric. Si les jugadores rivals reben atencions mèdiques degut al desgast físic i mental del partit, les pre-olímpiques jugadores del Juvenil comencen el quart set com búfals famolenques. Medalla pel preparador físic de l’equip, ja que sens dubte els exigents exercicis cardiovasculars realitzats als entrenaments han fet millorar de forma substancial la capacitat pulmonar de les jugadores de Els Arcs. Un set per varnissar, emmarcar i penjar-lo al menjador de casa -no es pot ser més gràfic, sóc sublim-. Tot funciona. Es juga en EQUIP -en majúscules-. Tothom concentrat i lluitant cada punt. Un altre 25-14 a favor de Els Arcs força el tie break.

 

15 punts on l’equip es juga tota la temporada. La tensió es respira a l’ambient. No només tot el pavelló és queda en silenci sinó que mitja Catalunya s’ha aturat durant uns minuts per escoltar atenta la radio. Qui tingui el comandament que baixi el volum de l’èpica perquè a la grada tenim pares amb els nervis a flor de pell -s’han demanat uns quants whiskys dobles al bar del pavelló per allò d'ajudar a passar l’angoixa-. Res a témer. Les noies entren més endollades que la meva merda d’iPhone -dues hores em dura la bateria-, portant el ritme del joc amb criteri i clarividència. Tothom està on fire -comentari de poliglota, estic imparable avui-. Una gran Mar posa el 8-6 al marcador amb un penalti que provoca un moviment sísmic considerable. La Quinti posa el 12-10 al marcador amb un remat imparable, i l’Èlia fa un parell de serveis marca de la casa. 14-12. Recepció de la Vio, remat de la Sònia... La Palma defensa, col·loca... i falla l'últim remat.

 

Ni recordo els 2 minuts i mig posteriors al xiulet de l’arbitre. Salts d’alegria... abraçades... llàgrimes... eufòria. Som de 2a. Un any treballant per aquest moment. Entrenaments sota la pluja. Victòries agòniques. I il·lusió. Molta il·lusió. Som de 2a.

 

1x1 de les 14 heroïnes que han assolit l’ascens

#1 Maria. MARISCAL. La segona capitana ha ajuntat a l'equip amb ofici i ha tornat a ser un pilar bàsic tant a l'hora de construir com en el moment d'ajudar a les companyes en defensa. La COL·LOCADORA (també en majúscules) és de les grans responsables de la temporada que ha fet el Juvenil, sent la jugadora més regular de la lliga.

#2 Cate. EL ALGODÓN NO ENGAÑA. La prova del cotó: si algú no entén que és de les millors oposades que hem tingut, és que no té ni puta idea de vòlei (disculpeu el llenguatge). L’evolució de la Cate ha estat meteòrica. Un la veu i creu que està com una cabra -que potser també-, però al camp fa el que toca quan toca... i de tant en tant fot cada remat que et deixa amb una cara d'incredulitat que ni quan faig la declaració de la renta.

#4 Quinti. HELLO KITTY. Té més vides que un gat, perquè es juga el físic a cada partit... a cada acció. Descomunal, expeditiva i generosa en l’esforç. Dóna el 100% jugui a la posició que jugui, i això és impagable.

#6 Mar. VOLCÀ ETNA. Capaç d’explotar en qualsevol moment. Quan l’equip estava amb 2-1 en contra, la jove central es va deixar anar i ja no hi va haver qui la pogués aturar. Remats, fintes, i un mur bloquejant. Com ens té acostumats, va ser ella qui va tancar el 4rt set amb un penalti insuperable.

#7 Vio. FRANK SINATRA. No li cal moure’s. No li cal suar. No li cal orquestra. Perquè ella no fa música. Ella és la música. De les millors receptores de la lliga, aquest any ha fet un salt enorme i participa en el joc de l’equip -defenses, col·locacions...-. No digueu Vio, digueu #eufòria

#8 Sònia. LICEU. Va oferir un recital històric, va rebre l’ovació dels entesos i va provocar un incendi a l’equip rival. MVP merescut en un dels millors partits que li recordem.

#10 Tiemo. CAPITANA. La millor manera de definir-la, ningú té més incidència sobre les companyes. Té un caràcter guanyador que encomana a l’equip i bona part dels tie breaks d’aquest any els hem guanyat amb la Tiemo al camp.

#11 Dani. ARMAGEDDON. Amb la seva actuació ha evitat un desastre de nivel considerable. Va començar la temporada com a cadet i l’ha acabat liderant l’equip als últims desplaçaments (Barça i La Palma). L’exemple de que amb esforç i paciència un acaba triomfant.

#12 Èlia. SANCHO PANZA. La millor escudera de l’equip. Potser no fa les jugades més impressionants però sí és la més fiable i aguanta a l’equip en els moments més importants -dissabte amb dues fintes seguides al quart set-. Increïble com ha millorat el servei, i ja és de les millors sacadores de la lliga.

#13 Gina. EDMUND HILLARY. Malgrat les dificultats en el campament base de la temporada, ha fet cim d'una manera espectacular i sense oxigen artificial. Hi ha moments que ho veus tot negre, que no ho aconseguiràs... i arriba l’últim partit de la temporada i es posa l’equip a l’esquena. Insubstituïble.

#14 Beth. EMPODERADA. El canvi que ha fet la Beth és digne d’estudi a l’universitat de Yale. La central ha crescut -encara més- i aquesta temporada ha estat dels referents en atac, i la màxima bloquejadora de l’equip. Un perill per les rivals, i cada cop més segura al servei.

#15 Mercè. SEGURATA DEL MERCADONA. Et penses que només és allà de postureo, fins que marxa i ens ho foten tot. La lliure no para quieta i aquesta temporada ha donat un pas endavant tant en defensa com en recepció.

#16 Cesbus. BIENVENIDO MR MARSHALL. El salt de qualitat que necessitava l’equip. La veterana receptora ha tornat a Els Arcs per a ajudar l’equip a pujar a segona divisió. De les millors sacadores de la competició (quins partits a Mundet i St Boi), i té aquest punt de guillada que desquicia els rivals.

#17 Natàlia. MOZART. Optimista, impulsiva, boja... i en resum, genial. No enten el significat de pressió, i juga tots els partits amb una desimboltura i un atreviment impropis per la seva edat.

Lluch. ELS JOCS OLÍMPICS DE BARCELONA ’92. El millor que ens ha passat, una experiència inoblidable, el somni de tota una ciutat. Però quan s’acabi ens agafarà una bajona terrible, perquè no sabrem què fer i tot ens semblarà poc. 

Senior Federat - Crònica de Mr Plaza

 

- Crònica en procés -

 

Victòria 3-1 contra el CV Monjos.

 

L'equip acaba en 5a posició del Grup 1 d'Ascens a 3a Divisió Senior -millor classificació fins al moment-, amb 17 punts (6 victòries i 8 derrotes).

Escribir comentario

Comentarios: 0

Club Vòlei ELSARCS

Còpernic 34. 08021 BARCELONA

info@voleiarcs.com

664487410