· 

Els federats guanyen

Juvenil Federat

 

Diumenge de rams a Els Arcs. El Juvenil Federat juga a casa contra el DSV St Cugat. A priori s'olora la victòria del juvenil, més que res perquè les noies de St Gervasi van primeres a la classificació i St Cugat en canvi tanca la classificació del grup.

 

D’aquells partits que a la quiniela poses un “1” com la catedral de Girona... on la victòria local es paga a Betfair a 0,99 € per euro apostat. Un pur tràmit, vaja. ESPAVILEU! UN PUR TRÀMIT?!?! Això és vòlei, senyors. Tot costa, i hi ha varis indicadors que fan preveure un partit igualat:

 

  • Mig equip de vacances. El Juvenil Federat es presenta amb 8 jugadores de les 14 disponibles. El virus FIFA, suposo, que ha fet estralls en l'equip...
  • Precedent de l’anada. Al partit jugat a St Cugat, Els Arcs van perdre un punt d’aquells que fan mal.
  • Horari: a les 18h. Jugar un diumenge al migdia sempre costa. I més a aquest equip, un assidu de les migdiades.

En resum, toca currar... i de valent. De fet el primer set es guanya gràcies al poderós servei del Juvenil Federat -Cesbus, Sònia, Dani...-, un aspecte del joc que gran part de la plantilla ha millorat considerablement aquesta temporada. Un parcial de 12-4 provoca que l’equip local pugui viure de renda durant bona part del set.

 

I el de sempre, a patir. Al segon set apareix la famosa “empanada” del Juvenil Federat, que ho veu guanyat i aixeca el peu de l’accelerador. 4-9 al marcador. I el que passa en aquests casos: Temps mort. Bronca de Lluch amb alguns “joder”’s que ressonen pel pavelló. I a remuntar. Una extra-motivada Beth -MVP del partit- sembla despertar l’equip, que fins al moment ho estava fallant tot. Poc a poc comencem a reconèixer a Els Arcs, que remunten un set que s’estava complicant.

 

2-0 i toca tancar-ho que alguns no hem dinat. I perquè necessitem els tres punts... també em sembla un bon motiu. Aconseguit. I això que el St Cugat mostra un gran nivell de defensa. Però amb paciència, l’equip tira de veterania per tancar un partit que -entre nosaltres- no passarà a la història. De fet, hi ha hagut tant silenci, tants badalls i tant poc joc que el 33 ha emès el partit per equivocació pensant que era la misa de les dotze. També té mèrit aconseguir la victòria en aquest tipus de partits. Aquests partits de la mandra, són els importants. Els que si els sabem jugar -i guanyar-, faran que a final de temporada tinguem opcions de pujar.

 

Tres punts que ens permeten seguir lluitant per l’ascens. Toca una segona volta molt complicada. Actualitzem marcadors: St Cugat Plata, 44 punts. Cecell Lleida, 43 punts. Els Arcs, 42 punts. Yes we can.

 

1x1

Tiemo. DESFIBRIL·LADOR. Ho explicaré amb vocabulari que ho entengueu: “És una moguda rara perquè tu tens la idea de que no farà falta tenir-lo, però l’has de tenir confiant que funciona però no saps si funciona fins que no estàs en un percal molt gordo i veus que funciona i dius hòstia, quin gran desfibril·lador que tinc”. Doncs igual amb la Tiemo, que apareix quan fa falta. Va fallar cinquanta-quatre serveis... però a final de set, amb el marcador igualat, en va fer tres de seguits per tancar el partit.

Dani. IBUPROFENO. Es va notar el seu efecte al cap d’una estona. Es va saber refer d'un inici "irregular" per acabar a un gran nivell, connectant amb les centrals i sacant a un gran nivell.

Mercè. MENTALISTA. Comencem a pensar que la líbero veu el futur. Sap on anirà cada atac i està perfectament situada al camp per salvar totes les pilotes.

Sònia. OLI D'OLIVA VERGE EXTRA. Primera premsada. Amb ella la cosa sempre té més bon gust. La lliure de St Cugat encara té malsons amb el seu nou saque-flotante-en-salto.

Cesbus. ABELLA. Vola, emprenya, pica i fa mel. Quins saques... quins remats... quines fintes... quina mandra li fa defensar...

Natàlia. UN CANTANT DE REGGEATON D’AQUESTS QUE SURTEN A LES CANÇONS DIENT “MI GENTE!”...”DÁLE MAMITA”...”DÁLE VETERANA”...”LA COSA ESTÁ DURA”... Tant li fot la cançó, apareix quan toca, remata, la clava, i cap a casa.

Beth. TELETEXT. Les poques coses que ha de fer, les fa de collons. MVP del partit. Atenta a la xarxa, voluntariosa en defensa, i fiable en el saque. Fans.

Mar. CIMENT. Va començar tova, però es va anar endurint amb el pas dels minuts i va acabar sent el formigó on es van estavellar gairebé totes les jugades rivals.

Maria. En TEO va a Murcia a veure la iaia.

Gina. En TEO va a Vila-noséquè i munta a cavall.

Cate. En TEO fa un viatge que t’hi cagues a la India.

Quinti. En TEO va a la néu i per fi aprèn a esquiar.

Èlia. En TEO va de viatge, visita un museu i mira alguna exposició d’aquestes rares.

Vio.  En TEO va a la muntanya i fa insta-stories molones i modernes.

Lluch. SERVEIS MÍNIMS. Sort que no va haver d’exigir-se. Cada partit que juguem al migdia, l’atractiu entrenador presenta fatiga, irritabilitat, mareig, nausees, sensibilitat a la llum, falta de concentració, i tota la resta de símptomes que sempre apunten a la mateixa direcció: c/ Tuset, número 13.

Senior Federat - Crònica de Mr Plaza

 

Els miracles existeixen

 

El Sènior d'Els Arcs no va començar la fase d'ascens amb bon peu; tenia un pla sobre com afrontar els partits que venien, que per culpa de les baixes no el va poder complir i va començar sumant 0 dels primers 9 punts en joc.

 

El Sènior d'Els Arcs no va començar el partit contra Molins amb bon peu: tenia un pla per contrarrestar els atacs ràpids del rival, però un inici de partit pèssim va fer que comencés sumant 0 dels primers 10 punts en joc.

 

En jutjar impossible el somni de l'ascens, l'equip es va proposar no preocupar-se de res més que de treballar dur per jugar partit a partit al millor nivell possible, sense mirar la classificació.

 

En jutjar impossible el somni de remuntar el set, l'entrenador va donar la consigna de deixar-se anar sense pensar en no fallar, i disfrutar de cada punt sense mirar el marcador.

 

A partir del 4t partit, l'equip va començar a sumar en cada jornada. Sense èpica, sense cap 3-0 aplastant, però un mes després ja estava només a 3 punts de la zona d'ascens.

 

A partir del punt 10, l'equip va començar a sumar de dos en dos. Sense èpica, sense cap ratxa de més de 3 saques seguits, però sense adonar-se'n ja havien arrivat a final de set amb només 22-20 en contra.

 

I no sabem encara com acaba la història de la fase d'ascens, però si sabem com acaba la del primer set contra Molins. 26-24 a favor d'Els Arcs, quan el 25-24 havia estat el primer cop que ens posavem per davant al marcador. Punt a punt van retallar una distància que semblava tan impossible de remuntar, que l'Axel ja s'havia assegut feia estona a la banqueta resignat. Miraculós. Un treball per culminar la remuntada mai vist abans al pavelló del carrer Copèrnic. Gairebé ni vam patir pel final de set: les noies estaven treballant tant bé que es respirava una tranquil·litat màgica.

 

I després del miracle, el partit que s'esperava: igualtat absoluta entre segurament els dos equips més joves del grup. Tots els sets es van decidir per detalls i com a màxim 3 punts de diferència. De la part d'Els Arcs, el partit més ben treballat tàcticament fins al moment, desendollant la màgia de l'atac rival a base d'eliminar sempre un dels atacs del davant, que tant de mal ens havien fet a l'anada amb jugades ràpides. Magnífic treball en equip.

 

Victòria importantíssima per 3 a 2 contra un rival directe. Dos punts celebradíssims per tot l'equip aquella mateixa nit, segurament els dos punts més valuosos que hem sumat aquesta temporada. 

 

Servirà aquesta victòria per canviar la història de la fase d'ascens, tal i com vam aconseguir fer-ho amb la història del partit contra Molins? Serà aquest primer set un reflex del que som capaces d'aconseguir aquesta temporada? O més aviat la setmana santa frenarà la dinàmica positiva, ens relaxarem per haver sumat uns puntets i tornarem a entrenar tan malament com al febrer? A Bet&Win l'ascens d'Els Arcs es paga a un milió d'euros per euro apostat. però per si de cas, com digué Pablo Picasso, "cuando llegue la inspiración, que me encuentre trabajando". Si entrenem com aquella setmana màgica de Molins, si tornem a tenir un cop de sort l'aprofitarem. Si no, no.

 

Destacades del partit

Clara Nadal: JORDI HURTADO. No és el presentador més espectacular de la tele, però és l'únic imprescindible. 21 temporades en antena, infal·lible. No el dius de memòria quan recites la teva alineació/programació preferida, però perquè el món segueixi girant ha d'estar allà, emetent-se els migdies a la 2 o liderant la recepció d'Els Arcs. Ningú se n'adona en acabar el partit, però és la clau de que en els últims temps estiguem tornant a rebre bé.

Blanca Barnadas: COTXE ELÈCTRIC. Li falta res per rebentar el mercat. Ja tenim resolt el problema de la potència, però el consumidor té dubtes perquè encara li costa el tema de carregar les bateries. Fins al 4t set no li va donar la gana despertar-se, però a la que va arrencar no va tenir res que li fes ombra. Tot el que va tocar ho va convertir en punt. MVP però colleja per veure si ens instal·lem un punt de recàrrega al costat de casa.

Roser Almoguera: BRACKETS. Semblen poca cosa però dónen pel sac de valent - a l'equip rival. I és com que no te'ls vols posar, però quan ho fas et deixen un somriure preciós - i un equip que funciona com un rellotge. Quan passin 10 anys no te'n recordaràs que un dia els vas portar, igual que quan s'acaba el partit no te n'adones que la central (LA CENTRAL!!) t'ha fet 15 defenses. Una altra que de vegades li toca fer la feina menys vistosa però que és imprescindible!

Escribir comentario

Comentarios: 0

Club Vòlei ELSARCS

Còpernic 34. 08021 BARCELONA

info@voleiarcs.com

664487410