· 

Partidàs de l'Aleví malgrat la derrota

Pre-Aleví - Crònica de l'entrenadora Sílvia

 

Els nostres nausiqueros saben jugar a volei, i quan volen ho fan super bé! Però tenen un petit problema que és la falta de concentració i això va fer que no poguessin endur-se una victòria que podria haver estat seva.

Tot i això en els moments de màxima concentració ens vam endur un set, amunt amunt els nostres nausiqueros!! 

 

Aquesta setmana ens dedicarem a fer ioga i jocs de concentració per tal de que no ens torni a passar, ja que som super bons💪🏽💪🏽.

 

No passa re per una derrota, ja que el més important és passar-ho bé amb l'equip, i això queda més que demostrat en els partits.

Aleví - Crònica de l'entrenadora Blanca

 

Aleví - Vall d’Hebron 

 

Espectacular partit de l’Aleví el divendres 9/03 als Arcs contra Vall d’Hebron, un equip masculí. Ideal jornada per acabar de celebrar el dia de la dona. 

 

Doncs si, com sentiu, un equip de nois i les jugadores de l’Aleví els hi van saber plantar cara. Tot i perdre els tres sets, van estar bastant igualats.

 

Un equip que no es parava de moure, les tiravam al fons, o curtes, o al mig i ens les agafaven, a més, remataven i bloquejaven, on ens haviem ficat! Però no heu vist un equip que es tiri tant per aixecar les boles, les jugadores de l’Aleví de Nausica van estar fantàstiques en defensa. 

 

En partits com aquest és on es veu l’evolució de l’equip, així es juga! 

Infantil A - Crònica de l'entrenador Joan

 

 

Arcs - Proa

 

Tornem a ensumar la victòria, després de dues derrotes seguides contra dos rivals molt difícils, hem sabut plantar cara.

 

Després de deixar perdre el primer set, com de costum (que és el nostre escalfament real), les noies saberen reaccionar enfront de l'escola Proa, que durant el primer set ens va fer molts punts de servei.

 

Tant el segon i com el tercer set va ser quan vàrem demostrar el nostre joc. És difícil de transmetre que l'actitud en defensa és clau, sobretot durant els punts llargs, però les nostres durant els dos sets ho varen tenir present i va ser així com donàrem la volta al marcador.

 

Al quart set l'equip rival ja estava moralment fora del partit, això ens va fer més fàcil aconseguir la victòria. Cal comentar que les noies jugaren un set impecable.

 

A seguir treballant! (Sobretot amb la maledicció del primer set)* 

Juvenil Federat

 

Aquest diumenge el Juvenil tenia un partit clau a Els Arcs. La dura derrota a Salou -la primera que encaixa l’equip aquesta temporada- havia situat a l’equip tercer del grup, i tocava rebre a casa a les segones, el CV Barberà.

 

No cal ni comentar que aquesta setmana les juvenils de Els Arcs han entrenat extra-motivades. Feia temps que no veiem entrenaments tant intensos, i moltes han hagut de tirar de Topionic al arribar a casa. Que ningú dubti que aquest equip es creix davant dels reptes, apren dels errors i està més convençut que mai d’assolir el preuat ascens. I amb l'orgull tocat és quan més perilloses són.

 

M’explaiaré poc, ja que avui podreu gaudir d’un 1x1 d’aquells que tant us agraden. Sé que els paràgrafs us avorreixen -colla de ganduls tuitàires que deixeu de llegir a la que veieu més de tres frases seguides-, així que aniré al gra:

 

Victòria 3-1 contra un gran Barberà. L’equip visitant va anar de menys a més -amb una gran defensa i moments molt bons en atac- demostrant a les nostres juvenils que els hi caldria suar sang si volien assolir la victòria. Per l’espectador “neutral” -amant d’aquest preciós esport- ha estat un partit d’aquells que et deixen enganxat a la TV. Dels que no et deixen un moment per anar a estendre la roba que porta dos dies a la rentadora. On cada punt és millor que l’anterior. Un partit dels que fan que t'oblidis que tens l'arròs al foc, s'acabi covant, i hagis d'improvisar unes truites per sopar. 

 

L'enhorabona a ambdós equips, que al tercer i al quart set s’han empleat a fons. Ha estat un intercanvi de cops constant, on les noies de Els Arcs han tingut la paciència i la clarividència necessàries per endur-se la majoria dels punts. Les jugades eren o bones o molt bones. Defenses impossibles, paciència i convicció en atac. Aquestes han estat les claus per endur-se tres punts vitals. MVP per la Sònia, però menció especial a la Natàlia, a la Tiemo i a la Violeta. De fet -i això que no ens agrada ser políticament correctes-, ha estat una victòria de tot l'equip. D'aquelles que ens omplen d'orgull.

 

Escriuria articles i poemes sobre el partit, però malauradament no ens hi podem recrear. La setmana que ve toca jugar a la pista d’un St Boi que no ens posarà les coses fàcils. I una ensopegada tiraria per terra tota la feina feta. Seguim!

 

1x1

#10 Tiemo. TIEMO. No la podem definir. La capitana ha estat a tot arreu. Ens és igual la targeta -per empanada- o el penalti a la xarxa… a canvi ens dóna un caràcter i una lluita impagables. Clarament de menys a més, ha acabat fent punt cada vegada que tocava la pilota. Ah... i PER FI ha guanyat un sorteig!

#1 Maria. SPOTIFY PREMIUM. Ja t’hi has acostumat, i ara no imagines la teva vida sense ell. Doncs això ens passa amb la Maria. Sempre hi és, sempre pren la bona decisió. Precisa i constant. Ha fet un autèntic recital… un més.

#2 Cate. CONTROL D’ALCOHOLÈMIA. Imprevisible, agafant desprevinguda la defensa rival. A aquest punt de “rauxa” que hi ha afegit una dosi -important- de seny que li permet ser una jugadora intel·ligent i constant. Sempre suma en defensa, i quan menys t’ho esperes fa un puntàs de servei o de remat.

#4 Quinti. INFLUENCER. El 10% del públic animava a Barberà, el 30% a Els Arcs, i l’altre 60% a l’Andrea. El preu de la fama ha fet que l'hagin nombrat pubilla de Vilassar. Ha tornat a ser un puntal en defensa, rescatant pilotes impossibles.

#5 Mercè. PANTERA. Qualitats imprescindibles per una lliure. Reflexes, agilitat i intuïció. No ha estat inspirada en recepció… però es nota que la Mercè s’ha fet gran i ha sabut mantenir la calma i el caràcter.

#6 Mar. KEEP CALM. Partit seriós de la Mar, que ja es mou com peix a l’aigua en la complicada posició de central. S’ha apropiat de la xarxa i la majoria d’atacans rivals avui sommiarant amb ella. Ai quan exploti en atac…

#7 Vio. REI MIDAS. Tot el que toca és or. Les estadístiques parlen per si soles: només 2 errors en tot el partit. I cada recepció, cada defensa, cada free, saps que anirà a lloc. La majoria de pilotes que hem rematat han estat gràcies a la Vio. #optimisme

#8 Sònia. DESBOCADA. Sent els colors de Els Arcs com ningú, i ho deixa tot al camp. Qualitat i atreviment en atac, avui ha demostrat que està en un gran moment de forma.

#11 Dani. DESPERTADOR. Espectacular inici de partit, amb jugades de crack. L’evolució de la Dani està sent meteòrica, i ja “pilota” l’equip com una veterana.

#12 Èlia. INIESTA. Finor màxima i qualitat extrema. Més enllà del servei i la recepció no ha fet un partidàs, però és que ens ha posat el llistó molt alt. I el millor és que ho sap, i quan està barallada amb el remat deixa anar un repertori de fintes que treuen de polleguera al rival. Fans.

#13 Gina. CRITÈRI. Crec que si haguéssim de definir a la Gina en una paraula, seria aquesta. I això no té preu. Té una gran lectura de cada moment del partit i pren sempre la millor decisió. Una assegurança per l’equip. Per cert, ¿qui deia que no sabia sacar?

#17 Natàlia. PROTAGONISTA. Era el SEU partit i ha rebut varies ovacions després d’algunes jugades extraordinàries. Ha fet un quart set d’aquells per a recordar, rematant tot el que li col·locaven.

#16 Gina “Cesbus”. SUPERNANNY. La “peculiar” punta no ha disputat el partit, ja que no només és una estudiant modèlica, també és entrenadora, professora i cangur a temps parcial. Esperem que la seva agenda ens permeti comptar amb ella al pròxim partit.

#14 Beth. TIRANT LO BLANC. La Beth no porta bé el jet lag. La “mamasita” s’havia acostumat al clima del Carib i, al tornar, un constipat l’ha deixat KO.

Lluch. STEPHEN HAWKING. Tot i no parlar tant, tot ha anat sobre rodes. Avui no ha calgut donar grans indicacions, ja que totes sabien què tocava fer i com fer-ho. Ha fet veure que prenia apunts quan realment s’ha dedicat a fer dibuixos a la seva inseparable llibreta.

Senior Federat - Crònica de Mr Plaza

 

Dia de volei a Reus

 

El senior va jugar aquest diumenge l’anada - pel matí - i la tornada - per la tarda - contra el CV Reus a la seva pista. I realment es va continuar el guió que estem acostumats a veure en aquesta segona fase: anada pèssima i tornada esplèndida.

 

El primer partit va ser gèlid, i l’equip que vèiem jugar ens recordava al sènior de la primera volta: un flam en defensa, una ruleta russa en atac i molt poca sang. Amb poquíssim les rival ens feien punt: remats globus que ens feien dubtar i que deixavem caure, fintes que no llegíem... i incapcitat absoluta de recuperar pilotes de bloqueig, amb un apoyo inexistent. A base d’errors nostres es van anar creixent en defensa i quan vam voler despertar ja era massa complicat. Drama absolut al tercer set, en el qual vam arribar a anar perdent per 21 a 10... De cop ens vam posar les piles amb el saque de la Marta i vam deixar de fallar i els hi vam fer un parcial de 12 a 4, però ja era massa tard.

 

Finalment, a base de lluitar una miqueta més vam aconseguir salvar els mobles i endur-nos el tie-break, però les sensacions eren d’equip vulnerable, que es caga a la que li fan dos punts seguits i que és incapaç de ser mínimament regular.

La jornada pintava negra... però en els 45 minuts que vam tenir per dinar va canviar tot. Potser va ser la pasta de la Blanca, potser el deliciós entrepà de la mare de la Mònica. No ho sabrem mai del cert, però el cas és que al partit de les 16:00 l’equip es va presentar amb una actitud radicalment diferent. Si a les 12 erem “els arcs cirque du soleil”, a les 16 vam passar al mode “els arcs terminator”.

 

Guió perfecte: defensa sòlida i ordenada, i atac amb molt de criteri. Vam aconseguir treballar els punts com cal, que vol dir, ni més ni menys, que esperar la millor oportunitat per tancar el punt. Si em ve un meló, busco una solució que posi problemes a l’altre equip - una finta, un remat al fons... -, qualsevol cosa que m’ajudi a ser més fort en defensa, i així fins que aconseguim un contraatac o una bona free amb la que puguem tenir un remat en les millors condicions possibles. 

 

I, aquest cop sí, les líders d’aquesta política van ser l’Anna i la Júlia. Fortíssimes les dues en defensa, sense dubtar ni un cop. I a l’hora d’atacar, sublims: no només van fallar poquíssim, sinó que a més van acabar sent les màximes anotadores del partit! Perquè a la que acumules una bona motxila de punts treballats del 0 al 10, després et pots permetre arriscar una mica més i ser més forta en atac. Les dues jugadores van desempenyar el seu paper a la perfecció.

Importantíssim també el paper de la Irene, que tot i lo difícil que li està posant últimament la Mònica, va guanyar-se la posició a base de defenses importantíssimes, apoyos i recepcions, refent-se per complet d’un primer partit molt dubitatiu. La cirereta del pastís, la que va fer vibrar al públic i que va comandar l’equip amb una batuta daurada: l’Andrea Nadal, merescudíssima MVP. Precisió suissa i la calma necessària per afrontar un partit així. La Maria Viñuales et posa una grada en peu i t’injecta adrenalina en vena, però diumenge es va demostrar que si el partit requereix calma i ordre tenim una opció absolutament fiable en l’Andrea. 

 

El bon nivell de joc, òbviament, es va traduir en una victòria incontestable per 3 a 0. A Reus li devia semblar que estava jugant contra un equip diferent...

 

El cap de setmana acaba, doncs, amb 5 puntets més a la classificació. La propera setmana ens hem de desplaçar a Arenys: quin equip hi anirà, Dr Jekyll o Mr Hyde??

Escribir comentario

Comentarios: 0

Club Vòlei ELSARCS

Còpernic 34. 08021 BARCELONA

info@voleiarcs.com

664487410