· 

El Juvenil Preferent guanya a Andorra i es posa líder!

Pre-Aleví - Crònica de l'entrenadora Sílvia

 

Un cop més, els nostres petits nausiqueros ens han demostrat qui mana al camp. Si esque quan volen són els millors, però són tant humils que no els agrada fardar, serà això...

Aquest passat divendres, els nausiqueros van jugar a casa, a les 19.30. Tot i que el temps incitava a pluja, va poder aguantar lo just perquè poguessin jugar. Ai mare meva quin partidas!

 

No estaven els 13 jugadors convocats (ja que com a màxim hi poden anar 12 a un partit), però tot això, hi eren tots tretze allà, ja fos animant, ja fos jugant.

Van fer un primer set espectacular on van aconseguir guanyar-lo, un segon set una mica més desastros, anaven tant esbojarrats pel camp que no aconseguien fer tres tocs, degut això el van perdre i finalment un tercer que es van torna a possar les piles per demsotrar que la Nausica és la canya.

Aquest petits terretrèmols quan es concentren i fan tres tocs, són els millors de tots, però no ho volen creure...

Amunt nausica, a seguir sumant victòries!!

Aleví - Crònica de l'entrenadora Blanca

 

Aleví - Teresianes

 

El passat divendres 4 de maig, l’Aleví del Nausica va jugar als Arcs la tornada contra Teresianes, un d’aquells rivals que a l’anada les jugadores van sortir del partit amb ganes de tornar-nos a veure. 

 

No vam aconseguir imposar-nos del tot, però tot i acabar amb 1-2 en contra, ha estat un partit amb punts molt llargs, bons atacs i moltes salvades, inclús, algunes d’impossibles.

Infantil B - Crònica de l'entrenadora Lara

 

- Crònica pendent - 

Infantil A - Crònica de l'entrenador Joan

 

- Crònica pendent - 

Cadet Escolar - Crònica de l'entrenador Joan

 

- Crònica pendent - 

Juvenil Preferent - Crònica de Mr Puyuelo

 

El Juvenil Preferent recupera el liderat de la taula a Andorra:

Aquest cap de setmana es jugava el que a la pràctica era la final de lliga Juvenil Preferent de Catalunya. Andorra contra els Arcs, primeres contra segones respectivament a la taula. Amb dos punts de diferència a la classificació, qui guanyava encarrilava la lliga a dues jornades del final de competició. 

 

L’anada de entre aquests dos equips s’havia resolt en un lluitadissim 3-2 a favor dels Arcs, que en aquell cas jugava com a local. Jugar de visitant a Andorra afegia una dificultat; el desplaçament més llarg de les nostres noies fins l’any passat era anar a Esplugues a jugar contra l’Escola Alemanya i les tres hores de cotxe es van notar. 

 

El primer set semblava confirmar tots els temors. Les noies dels Arcs, com els seus mòbils, seguien sense trobar cobertura i l’Andorra s’anava separant al marcador a base d’intensitat defensiva. Tot i això, a mida que les noies van anar entrant al partit, la feina feta durant la setmana va començar a donar els seus fruits. Les noies sabien com defensar, com sacar i on atacar per fer el màxim de mal a les seves rivals. I això els hi va permetre dur a terme potser la remuntada més èpica de la temporada. Final del primer set Arcs 27 – Andorra 25. 

Després d’haver deixat sense ungles a la grada i a aquest humil servidor, les noies van entrar al 2on set amb la mateixa intensitat i rigor tàctic. La frustració es va anar estenent entre les files de l’Andorra que després de deixar escapar el primer set, veien com els Arcs no afluixava i no concedia cap error. Segon i tercer set es van resoldre amb uns còmodes 25-15 i 25-17 a favor dels Arcs. Tot i que per fases l’Andorra va posar contra les cordes a les nostres noies, aquestes van saber mantenir la concentració i executar els plans treballats per aconseguir tirar endavant els sets.

 

Importantíssima i solidíssima victòria que dona tres punts a l’equip i li permet recuperar la primera plaça perduda a Sampedor. Per primera vegada en cinc jornades l’equip torna a dependre d’ell mateix per guanyar la lliga, objectiu marcat al Gener. Ara queden els últims dos esforços finals: Cunit a casa aquest diumenge, tercer classificat a la lliga i la Torre de Claramunt fora, últimes a la lliga sense haver sumat cap punt. Els resultats a les anades (dos 3-0 a favor dels Arcs) poden fer pensar que està tot fet, però l’equip no es pot confiar, com ja vam veure a Sampedor.

 

Felicitats a les noies per la seva solidesa al camp i sobre tot per saber reconduir un set que va començar molt malament. A diferència d’altres moments de la temporada, dissabte els Arcs va fer mostra de maduresa al camp i va saber entrar al partit sense regalar ni tan sols un set. Ara a encarar amb molta força aquesta recta final de temporada, sobretot el partit de diumenge contra les terceres. 

 

MVP votada per les seves companyes: La libero cadet Maria Casals. Es va guanyar el reconeixement de les companyes per la seva regularitat en recepció i per salvar més d’una pilota acabant per terra. El reconeixement es farà efectiu quan el gos de la Laia ens torni el conillet, esperem que d’una sola peça...

 

Juvenil Federat

 

Veure-ho per creure-ho

 

Una altra final. Un altre partit vital. Al juvenil federat li tocava el desplaçament més complicat, i el partit va tenir de tot.

 

Això de matinar sempre és una assignatura pendent per unes noies que van veure com el Barça arrencava amb força el partit. Gran servei, pocs errors, i una bona defensa. Aquestes van ser les armes de l’equip local per esborrar del mapa a les de St. Gervasi en el primer set.

 

El cop va ser dur, i l’equip ja va començar tocat el segon set. Es patia en recepció i no es trobaven solucions en atac. No era un problema d’actitud. L’equip lluitava i ho intentava... però les coses no sortien i això donava pas a frustració i dubtes. Però la lluita d’aquest equip és encomiable. Amb la Mercè liderant una gran defensa plena d’ajudes -si la pilota no arribava, hi havia una companya que l’aixecava-, i unes grans Natàlia i Èlia -sis punts de servei entre les dues-, l’equip remunta el set. 1-1.

 

I això del vòlei va d’estats anímics. Si perdre el primer set havia deixat tocat al Juvenil Federat, remuntar el segon li donava ales a l’equip...i enfonsava a un gran Barça. Les locals veien que malgrat estar jugant un gran partit no era suficient...i el tercer i quart set van estar dominats per les noies de Els Arcs. La recepció i la defensa ja funcionava, i la Dani i la Maria aconseguien connectar amb les atacants.

 

Victòria 3-1 que deixa a l’equip amb un peu a segona. Diumenge toca un partit que pot ser definitiu per l’ascens. El rival? El Safa Gavà, un equip que encara no hem aconseguit guanyar. Ningú va dir que seria fàcil, però depenem de nosaltres... i no fallarem.

 

1x1

Tiemo. PULMÓ. La capitana no s’ha cansat de creure-hi. Quan pitjor ho estava passant l’equip, l’hem vist animant a les companyes i lluitant cada pilota. No ha tingut el dia amb el servei, però a la xarxa fa una feina envejable i encomana a l’equip amb tanta lluita.

Maria. IMANOL ARIAS (A CUÉNTAME). Passen els anys i les companyes de 'reparto' però ella segueix sent sempre protagonista imprescindible, sempre perfecte en el seu paper.

Cate. SOMELIER. Ja sap distingir les bones pilotes de les dolentes: quan toca rematar i quan toca fer una finta. Un altre partit intel·ligent de l’oposada.

Quinti. BATMAN RETURNS. La millor notícia que ha tingut l’equip aquesta setmana. Una lesió l’ha tingut un mes de baixa... però el Juvenil Federat pot tornar a comptar amb ella en el moment més important de la temporada. Sacrificada, ho dóna tot posis del que la posis. Impagable.

Mercè. IVA. Quan la toquen a ella, ens toquen a tots. MVP del partit, i no perquè hagi tingut el seu millor dia, sinó per caràcter i convicció. S’ha sabut refer d’un mal inici en recepció, per acabar el partit aixecant qualsevol pilota que li arribava.

Mar. POSTRES. Ha deixat el millor pel final. Quin quart set! Abusant de la defensa local, i tancant el partit amb un contundent remat.

Dani. VENTILADOR. Ha aportat aire i frescor a l’equip quan més ho necessitavem. No ha parat quieta i ha repartit joc amb criteri. Dels millors partits que ha jugat.

Èlia. VOLCÀ. De tant en tant el donen per mort fins que BOOM, explota i deu mil bocamolls es cremen la llengua.

Beth. SASTRE. S’ha passat tot el partit prenent mides a la defensa rival. Dels millors partits que ha fet la poliglota central de Els Arcs. Segura al servei i contundent a la xarxa.

Natàlia. ASPIRADORA. Perquè aspira a ser interior però li ha tocat jugar de punta. Fantàstic partit de Pujol, segura en recepció i la punta de llança en atac.

Vio. LOS SOPRANO. Un compromís familiar no li ha permès disputar el partit. Tornarà per encomanar-nos el seu optimisme desmesurat.

Sònia. COACH BRAGULAT. Només una cosa pot fer que la Sònia es perdi un partit de vòlei...un altre partit de vòlei.

Gina. COMING SOON... Dos parits sense la Gina són masses. Veniu diumenge a Els Arcs.

Cesbus. SWEET EIGHTEEN. Festa dels 18 divendres = dormir fins les 15h el dissabte. Li perdonem.

Lluch. FARMÀCIA 24h. Tila, tramadol, codeína, morfina, diazepan.... passen els partits i l’entranyable entrenador cada cop pateix més; i ja porta quatre diumenges seguits aixecant-se a les 9h per anar a peu fins a Montserrat a posar una espelma a la verge. 

Senior Federat - Crònica de Mr Plaza

 

- Crònica pendent - 

Escribir comentario

Comentarios: 0

Club Vòlei ELSARCS

Còpernic 34. 08021 BARCELONA

info@voleiarcs.com

664487410