· 

3a victòria del Juvenil Preferent, que es posa com a líder

Pre-Aleví - Crònica de l'entrenadora Sílvia

 

Ni una ni dues sino tres!!

 

Estimats lectors setmanals del blog volei els arcs, aquest divendres el nostre nausiquero i les nausiqueres van aconseguir la seva tercera victòria a la història i a més a més quan hi estava la seva entrenadora Sílvia allà present. Va ser un moment únic, un moment màgic, sense paraules.

 

Podríem dir que s’ha desfet el malefici!

 

Tot i que el partit no va començar a l’hora, els nausiqueros tenien com de costum moltísimes ganes de jugar, i no nomès ells, sino també els mini espectadors que van fer l'escalfament amb els nostres jugadors.

 

Comencem amb un primer set tots a tope, una Nuria fent punt cada cop que tocava la pilota quasi sense creure-ho ja que anava preguntant a l'entrenadora si havia estat punt, el duo Marcos-Ona al camp imparable fent tres tocs i no oblidar-nos de la Nora G, anant a salvar totes les pilotes. Mig set toquen els canvis, la Marieta i la Jana com de costum demanant i aixecant totes les pilotes mentre intentaven fer tres tocs amb la Berta Ll de colocadora. També destacar a l'Abril per els seus serveis inparables. Un gran set que al final se'ns envà de les mans. No passa re el partit no ha fet més que començar," això es pot remuntar" es va comentar mentre es fa el canvi de set.

 

Comença el segon set i la capitana Nora S que es moria de ganes de jugar no en deixa caure ni una. Pel que fa a la Mariona i a la Berta P també estan molt a la guait i semblar ser que alhora s'ho passen d'alló més bé. I aquest cop si, aquest segon set tant lluitar serà per l'equip de vermell.

 

Ara toca el més difícil, el 3r set ple de nervis on cada punt s'ha de lluitar el doble. Tenim a tota la grada animant com mai i des de la banqueta també, gairebé no se sentia el xiulet de l'arbitre, però finalment els nostres nausiqueros no deixen caure cap pilota a terra, entren tots els saques i és així com s'enduran el set que tant renyit s'ha disputat!

 

Moltes gràcies al públic per estar sempre allà, tant en les victòries com en les derrotes, i sobretot nausiqueros molt ben jugat; Tot i això ara no ens podem relaxar, cal seguir entrenant de valent per poder seguir guanyar. 

Infantil B - Crònica de l'entrenadora Clara

 

El passat divendres l'equip Infantil B dels arcs va jugar a casa contra l'Institut Montserrat. Durant el partit van haver-hi moments de tots colors.

 

La entrenadora Guio ens va venir a donar un cop de mà i ens va ajudar a millorar moltes coses mentre competíem.

 

El primer set vam començar marcant territori i vam agafar força avantatge al marcador. Estàvem molt atentes, construíem jugades amb atac i lluitàvem la pilota fins al final. Tot i així, l'equip rival ens va atrapar fins acabar guanyant el set 25-22.

 

El segon set va ser una mica més fluix. Ens va costar molt entrar al partit i se'ns veia una mica més nervioses. Tanmateix, amb l'ajuda les defenses de la Natàlia i les col·locacions de l'Aina tot l'equip va poder mantenir el nivell dins de pista i defensar-se davant les rivals.

 

El tercer set va destacar el servei de totes les jugadores, la comunicació i la construcció dels tres tocs. Tanmateix, l'equip rival va saber veure els nostres "punts dèbils" i no ens va deixar possibilitat de guanyar.

 

Per acabar, cal dir que la feina feta es va reflectint poc a poc als partits i la motivació per a competir ajuda a fer un bon partit i, en definitiva, a gaudir d'aquest esport.Vull felicitar a tot l'equip per les ganes que li posa a dins i a fora del camp. Mai baixem ni baixarem el cap sinó que treballarem i lluitarem fins al final!

Infantil A - Crònica de l'entrenador Joan

 

Segona derrota d'aquesta fase (3-1) Frederic Mistral vs Arcs.

 

Fred, pista exterior, les pilotes no ens agraden... Podríem reutilitzar exactament la mateixa crònica del partit de la primera fase. Tot i que la superioritat de l'equip rival durant el partit no ens va deixar jugar còmodes, no ens adaptarem ni a la pista ni al fred. A més a més, l'equip rival va defensar com si no existís un demà, cosa que no ens facilità sumar punts.

 

Una altra vegada demostraren que sempre es pot, durant el tercer set es va veure que si rendim al màxim nivell, podem lluitar pel lideratge d'aquesta lliga.

 

Maria i sobretot Paula demostraren, un altre cop, les seves qualitats a la xarxa i a les lluites aèries. Cal destacar que Paula divendres va realitzar el primer bloqueig de la temporada.

 

Tot i el canvi que hem vist a les noies durant aquesta segona fase, podem dir que seguim millorant dia a dia, hem de treballar de valent si volem seguir lluitant per aquesta fase!

 

A seguir treballant noies!

Cadet Escolar - Crònica de l'entrenadora Clara

 

L'equip Cadet dels Arcs va jugar a l'escola Salle Bonanova el passat divendres 23 de Febrer amb un resultat final de 3-1. En aquest cas, no ens va guanyar un equip rival fort i preparat sinó que vam ser nosaltres que vam perdre el partit. 

 

Tot i que ens vam arriscar en molts moments, vam cometre masses errades "bàsiques" que ens feien anar per darrere de l'equip rival. El set guanyat va ser un set on ens vam mantenir constants i concentrades tota l'estona cosa que no deixava possibilitats de fer punt a les rivals. 

 

M'agradaria destacar la feina de les dues col·locadores Carla Aragonés i Maria com a organitzadores del joc dins del camp així com la feina de la Giulia i la Irene en atac, recepció i defensa. 

 

En aquest partit es va veure més comunicació, cooperació i joc en equip així que seguim per aquest camí. 

Continuem treballant

Juvenil Preferent - Crònica de Mr Puyuelo

 

Partit sòlid de les noies del Juvenil Preferent al pavelló dels Arcs. S’enfrontaven al Santpedor, un equip que ve de l’altra grup de la 1ª Fase i del que per tant no en sabíem gaire cosa. Sobre el paper les noies dels Arcs eren les favorites, el Santpedor va quedar 6e del seu grup de 1ª Fase.

 

I en aquesta ocasió, la pràctica ha anat de la ma de la teòrica. Per primera vegada en tres setmanes hem pogut comptar amb una convocatòria amb cara i ulls, en part gràcies a la Giulia Benedetti, jugadora del Cadet Escolar dels Arcs que aquest cap de setmana ha estat convocada amb les federades. Aquesta incorporació ha permès tenir a tothom jugant a la seva posició i quasi totes les posicions doblades per no tenir sorpreses. Això evidentment s’ha notat i s’ha traduït en un ordre al camp que feia setmanes que no veiem. 

 

El bon joc de les noies dels Arcs s’ha imposat en tots els sets amb marcadors de 25-14, 25-14 i 25-13. Les noies del Santpedor tot i l’alt esperit lluitador no han sabut aprofitar les armes que tenien i que per moments hem pogut veure. Començaven be els sets però la regularitat i intel·ligència dels Arcs les anava frustrant i traient del partit poc a poc. 

 

Realment avui totes les noies han jugat molt be i han tingut moments de brillantor que les fa mereixedores d’un 1 per 1 d’aquest humil cronista:

 

Julia Gonzalez - Fibra Òptica: Estable, regular i connecta a alta velocitat a totes les seves companyes. Quan la Júlia funciona, l’equip funciona.

Mariona Martinez – O captain! My capitain!: S’ha responsabilitzat de la defensa i d’ordenar l’equip en moments de dubte com a bona capitana que és.

Maria Casals – Frontón: Tot el que li arribava rebotava directe al cap de la nostra col·locadora. Una assegurança de vida per l’equip en recepció.

Andrea Olsina – Killer: Després de tenir dues setmanes el conillet del MVP segrestat a casa, avui ha fet tot el possible per endur-se’l un altre cop. Aquesta jugadora està en estat de gràcia, la regularitat que està tenint en assistència i l’entrega als entrenaments s’està notant. Tot el que toca es punt, sigui de dits, de remat o de servei. L’única màcula en el seu joc és les desconnexions puntuals en defensa que de vegades té. 

Mireia Mestres i Laia Beltran – Elèctriques: Dues jugadores que no saben jugar a mig gas. Llueixen sempre una entrega absoluta que obliga a les seves companyes a posar-se les piles. La Mireia ha afegit al seu repertori habitual uns quants boníssims punts de saque curt directes i un impressionant remat a la diagonal curta al primer set.  

Maria LLansac – Ousmane Dembelé: Després d’un llarg període fora de les pistes va recuperant sensacions i deixant mostres de les seves capacitats en bloqueig i remat. 

Andrea Delpech – Cañonera: Impecable al remat i en servei. Li queda a millorar en bloqueig però un partit més que notable.

Giulia Benedetti – Rookie: La cadet no ha pagat la novatada tot i la dificultat de jugar en un sistema i un equip diferent al seu. Gràcies a uns quants impressionants bloquejos ha anat agafant confiança fins que al darrer set semblava una més de l’equip. Ha aportat a tots nivells i quasi s’endú el MVP en el seu debut.

Julia Desvalls – MVP:  A la seva habitual regularitat i entrega en defensa ha afegit una gran aportació en remat i en punts de servei directes. Ha estat un pilar en el que l’equip s’ha recolzat quan les coses trontollaven i s’ha guanyat el reconeixement de les seves companyes.

Helena Gassó – Dora la Exploradora: S’ens ha perdut en el seu camí cap a Barcelona des de Puigreig, on no sabem encara que feia a les 8 del matí. Gràcies les seves capacitats orientatives ha pogut arribar a temps per celebrar la victòria amb les seves companyes. Más vale tarde que nunca.

Juvenil Federat

 

Un pas enrere 

 

El Juvenil Federat es va deixar un punt a la pista del DSV St Cugat. L'equip de Els Arcs partia com a teòric favorit per endur-se el partit davant d'un rival que encara no havia estat capaç de sumar cap punt aquesta segona fase.

 

Però la realitat va ser una altra. Un inici pletòric amb grans serveis de la Maria i la Cesbus van fer que l'equip ràpidament es distanciés en el marcador. Però si en el partit contra Barberà les noies de Els Arcs van ser capaces de no relaxar-se i seguir jugant concentrades, dissabte vam veure una altra versió de l'equip.

 

Ni intensitat ni lectura. Aquest seria el resum del partit de les juvenils. L'equip no va ser capaç d'endollar-se tot i guanyar els primers dos sets. No hi havia intensitat en defensa, i això feia que l'equip no estigués concentrat en recepció. En ocasions ha passat...i pot tornar a passar. Si bé és cert que tot i relaxar-se l'equip semblava que havia madurat i sabia gestionar els partits.

 

Doncs tampoc. Molt mala lectura del partit, cometent molts errors seguits davant d'un St Cugat molt més motivat. L'equip visitant poc a poc s'ho anava creient i van forçar el tie break.

 

La bona notícia? Els dos punts que ens enduem tot i jugar un dels pitjors partits de la temporada.

 

La mala? El joc i l'actitud. No n'hi ha prou en voler pujar a segona divisió, s'ha de demostrar en cada partit, en cada punt. I tot i que la ratxa de victòries segueix immaculada, sobre l'equip planeja un núvol de conformisme i relaxació que pot aparèixer en qualsevol moment.

 

I en partits com el de dissabte és on l'equip ha de demostrar que té gana. No només de guanyar. No només de quedar primers. Ganes de demostrar que milloren cada dia. Que lluiten cada pilota. Toca fer una reflexió i saber quin tipus d'equip i quin tipus de jugadores volem ser. Perquè si quan volen poden -com es va demostrar al tie break-, depèn únicament de nosaltres. I sí, aquesta és la millor notícia.

Senior Federat - Crònica de Mr Plaza

 

Passet endavant del Senior.

 

L'equip no aixeca el cap a nivell de resultats, però almenys diumenge contra Molins les noies van competir com un equip de veritat. Com un equip que lluita per un objectiu comú, en el qual les que estan a la pista senten el suport de les que estan a fora, i del qual val la pena formar-ne part, més enllà dels resultats.

 

Per què vam perdre? Doncs per tres moments clau:

(1) El final del primer set: després d'un primer set igualadíssim, els 3/4 errors tontos dels que no ens podem desempallegar (fallar una bola difícil, fallar 2 saques seguits, anar a colocar corrent cap a la xarxa, la pilota que dubto de si he d'anar a defensar...) van decantar el set cap a un Molins molt més segur de si mateix que nosaltres en aquest moment de la temporada.

(2) Un segon set desastrós. indescriptible. Pel·lícula de terror. Harakiri col·lectiu. Molins surt amb la col·locadora i la punta suplents. Els Arcs ho aprofitarà no? Doncs no, Els Arcs llença el set a les escombraries directament. Horrorosa recepció, i si alguna rece va bé, ja s'encarrega la rematadora d'arreglar-ho endinyant el remat a la paret, no sigui cas que obliguem a Molins a defensar. A aquest nivell no es pot regalar un set així i aspirar a guanyar el partit.

(3) El foso. No haver guanyat cap partit en aquesta segona fase ens ha sumit en estat d'inseguretat que fa que, a la que no surten les coses, ens apareguin tots els fantasmes i siguem incapaces de creure en la victòria. És normal que al llarg del partit tinguem moments bons i moments pitjors. Però a la que estem en el moment dolent, tirem de memòria i ens veiem incapaces de fer heroicitats... I això es veu en la inseguretat amb la que afrontem finals ajustats com el del quart set. Braç encongit i dubtes, que ens porten de nou a fallar molt més del que hauríem.

 

I per què tot i això marxem contents d'aquest partit? Doncs també per 3 coses clau:

(1) Irene Mas: un nom propi que marcarà el resorgiment d'aquest equip, mireu el que us dic. Surt al segon set i falla, sobretot en rece. No és el seu millor dia i no torna a sortir més. I què fa? Posa mala cara i exigeix jugar més? Doncs no. Quan torna a la banqueta es deixa la veu animant a les que estan al camp, entenent que, ja que la Mònica ho està petant, la manera com avui podrà sumar serà des de la banqueta, ajudant a les de dins. I ella, juntament amb les altres 6 que estan a la banqueta, són les responsables de crear un ambient MÀGIC pel tercer set, que empeny l'equip a la victòria. La Mònica està pletòrica, en bona part perquè quan veus que la teva competència també està disfrutant del partit, s'ho està passant bé aportant a l'equip i està sincerament del teu costat, doncs tens un plus de confiança que ajuda molt a estar tranquila i convençuda al camp. Convençuda de que tens unes companyes per les quals val la pena tirar-te... I la Irene és una d'aquestes companyes. Després de tot el que hem parlat durant la setmana sobre el treball en equip, no podríem imaginar un exemple millor d'algú que hagi entès tan bé el que vol dir sumar. Perquè el difícil no és animar el set que et toca estar a la banqueta. El difícil és animar en el set següent, quan veus que avui no serà el teu dia perquè la companya ho està fent millor, però tot i així decideixes que vols SUMAR. El MVP de la Mònica és en realitat un premi compartit per a les dues líberos, perquè no s'entén el rendiment d'una sense els bons entrenos i la brillant actitud en el partit de l'altra.

(2) Un tercer set brillant. Dr.Jekyll y Mr Hide. Defensa, criteri en atac, velocitat... L'equip jugant al seu nivell, i deixant a les rivals a 17. Pena que siguem tan irregulars, perquè a la que estem enchufades i concentrades en el que hem de fer som un autèntic destructor.

(3) Queda molt. Tot i que portem tres derrotes, setmana a setmana fem passets endavant. D'anar sense centrals i fallar-ho tot a Vilafranca, a jugar bé però sense sang contra Arenys, hem passat a poder competir contra Molins, i fins i tot a veure una espurna del que podem arribar a ser amb aquest tercer set. TORNAREM.

Escribir comentario

Comentarios: 0

Club Vòlei ELSARCS

Còpernic 34. 08021 BARCELONA

info@voleiarcs.com

664487410