· 

Gran victòria i millor crònica del Senior Federat

Pre-Aleví - Crònica de l'entrenadora Sílvia 

 

El passat divendres els nostres nausiques van jugar un partit que feia goig veure'l des de la grada.  Molts saques per no dir tots dintre,  jugades molt llargues de tres tocs!  Tot i això no ses van poder endur la victòria tot i que el marcador va estar tota l'estona super renyit.

Infantil B - Crònica de l'entrenadora Clara

 

Partit de fred polar amb mantes. Potser pel fred però ha estat un mal partit de les noies de Els Arcs.

 

"Els serveis de la Nona i l'Anna ha estat el que ens ha salvat. Pel demés, hem donat molt mala imatge". L'equip ha intentat posar-hi ganes, però quan un no es mou, és complicat jugar bé.

 

Partit per oblidar i que ens mostra que cal seguir treballant. Cal tornar de les vacances de Nadal amb força i ganes.

 

Menció especial a tots els pares que van anar a donar suport a les noies. Sou uns cracs! Autèntics herois!

Infantil A - Crònica de l'entrenador Joan

 

Les nostres infantils demostren el dia a dia dels entrenaments!

 

Divendres al pavelló de Els Arcs es va viure un partit on les noies van demostrar que s'estan adaptant als nous sistemes de joc. Un partit on van demostrar que concentrades es juga millor i que podem aspirar a un nivell molt més alt!

 

Comparat amb el partit de la setmana passada les noies han fet un canvi respecte a l'actitud que van demostrar jugant, vam mantenir el nostre joc en tot moment, fent així un victòria còmode i desitjada.

 

Cadet Escolar - Crònica de l'entrenadora Clara

 

Partit contra La Sedeta a les 19h45. Per la Clara va ser un partit "molt molt divertit".

 

El primer set vam començar perdent, i no atacavem on haviem d'atacar. El segon i tercer sets el vam guanyar jugant tranquil·les i amb molt de cap.

 

El quart set "va ser el millor set". Anavem perdent 24-8 i vam remuntar fins al 25-23 amb serveis de la Laia Ballesté que va aguantar la pressió.

 

L'equip va notar els nervis i va acabar perdent el Tie Break.

 

Destacar el paper de les col·locadores en el nou sistema 4-2. Bones recepcions de l'Ari, bons serveis per dalt de la Carla Aragonés, i poderosos atacs de la Júlia.

 

Però sobretot cal destacar l'actitud tant al camp com a la banqueta. Animant-se les unes a les altres i lluitant fins al final. Tots plegats vam marxar contents malgrat la derrota ja que les noies van demostrar que si volen, poden. A millorar potser el tema de la defensa, on va mancar certa lectura. Però la clau per seguir millorant és posar les mateixes ganes als pròxims entrenaments i partits.

 

Menció especial a tots els pares que van anar a donar suport a les noies. Sou uns cracks!

Juvenil Preferent - Crònica de Mr Puyuelo

 

Gelida victòria del JUVENIL PREFERENT al camp de la Torre de Claramunt. Tres punts assequibles que ens embutxaquem i que ens ajudaran en aquest final de primera fase.

 

Les noies dels Arcs van començar al seu nivell tot i el fred i van passar per sobre del rival amb un 25-10 al marcador final. Tot i aquesta bona arrancada la relaxació va tornar a fer de les seves a l'equip fent que el segon set fos molt més ajustat del que hauria d'haver estat. El darrer set les noies van fer un canvi d'actitud i van tornar a millorar el seu nivell.

 

Partit que no va acabar de servir per millorar el nostre nivell de joc, però que ens ha donat tres punts importantíssims. Següent pas Cunit, i comencem la fase final de la 1a fase. MVP Mireia que va tenir minuts en la nova posició de oposada. Destaquem també el debut de la Maria Casals com a lliure!

Juvenil Federat

 

Està fent un hivern terrible, terrible. Dissabte vaig agafar la moto per anar a fer la compra, amb el manillar plegat d'estalactites, i vaig acabar a l'hospital reanimant-me. Terrible. Imprescindibles grampons i dos sherpes per pujar el carrer Mandri. Terrible. Doncs bé, entre màquines llevaneus pujant per Ganduxer i camions tirant sal per Copèrnic, el Juvenil va jugar un important partit contra l'Ametlla.

 

Malgrat unes condicions meteorològiques clarament apocalíptiques, les noies es van plantar a Els Arcs amb ganes de victòria. Aquesta serà la clau durant el que queda de temporada: la gana. Anar a guanyar cada partit, cada set, cada punt. I entrenar com si cada setmana juguéssim la final de la Champions.

 

L'Ametlla és un rival complicat, fort en defensa i al servei, però irregular en atac. A l'anada l'equip va patir per endur-se la victòria. També és cert que en aquell partit Lluch no va poder dirigir a l'equip. Una baixa vital que el bo d'en Karel va intentar cobrir com bonament va poder. Res a recriminar eh? No li podem demanar a Reixach que faci de Cruyff.

 

Doncs diumenge el partit va ser del Juvenil Federat de principi a fi. Anirem al gra, ja que sóc plenament conscient de que aquesta és la part que no es llegeix ni la mare de la Gina. El primer set va ser el que millor vòlei es va veure. Les visitants es van trobar un Juvenil Federat molt sòlid i amb les idees molt clares, i quan van voler reaccionar ja va ser massa tard. El segon set semblava controlat, les noies de Els Arcs van aconseguir ràpidament una renta de 4-5 punts que semblava que gestionarien fins el final. Doncs no.

 

Error de recepció. Error de col·locació. Error d'atac. Un altre error de recepció. I un últim error d'atac. No veia tants errors consecutius des del meu examen de Termodinàmica. Fins a cinc errors seguits que Lluch no va voler tallar demanant temps, i que van permetre que les rivals s'ho creguessin. Cal saber jugar els partits en tot moment. I esperem que el que va passar al segon set serveixi -un cop més- d'aprenentatge. Un remat de la Sònia trencava la mala dinàmica però l'Ametlla tornava a tenir vida i passava per un gran moment de joc. La nota positiva és que l'equip va saber patir. Victòria 29-27 d'un set que es va complicar més del necessari -i si un juga amb foc algun dia es cremarà-. Això va acabar d'enfonsar a les visitants, i el tercer set va tenir menys història que "Teo va al zoo". Amb Cespedes al servei l'equip va posar ràpidament un 10-2 al marcador que el rival no va poder remuntar. 3-0 i tres punts molt valuosos a la butxaca.

 

St Boi, Mundet i Mistral. Tres partits per acabar la primera fase i l'objectiu d'acabar primeres cada cop més a prop. Entre tanta victòria és moment de reflexionar i tocar de peus a terra. L'equip cada cop entrena més confiat, sense concentració en molts moments, i fins i tot un punt sobrat. “Si seguim entrenant així la patacada serà d'unes magnituds siderals”, alerta Lluch. “Tenim una bona dinàmica als partits i hi ha entrenaments que donem el que fa falta. Però si ara s'entrena malament, tard o d'hora jugarem malament. I perdrem”. Potser per això l'entrenador ha donat una setmana de descans a les jugadores. Perquè desconnectin i carreguin piles. La temporada és molt llarga i assolir l'objectiu només depèn d’elles.

Senior Federat - Crònica de Mr Plaza

 

Nova victòria del Sènior a Llinars del Vallès, que va meravellar  un públic rival entregat al bon joc d'aquest equip.

 

A l'exterior del pavelló hi havia una bonica festa popular malgrat el fred glacial que feia al poble. Els nens jugaven i menjaven llaminadures al voltant d'un gran foc. Tanmateix, en veure passar les atractives noies d'Els Arcs pel mig de la plaça, van intuir que l'espectacle el veurien, en realitat, a dins del pavelló. Així que van començar a omplir unes graderies inusualment plenes.

 

En Pau, un nen de 7 anys, contemplava meravellat l'escalfament mentre la seva mare li deia: 

- "Pau, cada tarda de diumenge venint a veure volei, i no havia vist mai una líbero tirar-se amb tant d'estil". 

- "Doncs fixa't en la colocadora, mama", li responia el nen, "és la Maria Viñuales, la que va sortir a les notícies l'altre dia perquè era la persona més jove de Catalunya en treure's la llicència de conducció de vehicles pesants. Si estudio molt i me la trec jo també, saltaré tant i tindré tanta força com ella?". 

- "Ai Pau, quines coses dius..."

 

--------

 

1 hora més tard, en acabar el partit, el nen baixa a demanar-li un autògraf i li diu:

- "Hola Maria, sóc molt fan teu. Com t'ho has fet per clavar aquelles fintes des del terra? I com t'ho fas per guanyar sempre les pilotes a la xarxa encara que tinguis davant a una tia que et tregui un cap? Em signaries un autògraf?".

- "Jojojo ai nen.. Áxel jojojo, hi ha un nen plasta aqui que no em deixa passar! jojojo".

 

--------

 

 Durant el partit, els nens murmuren que sembla impossible fer punts a Els Arcs.

- "Jod... Pere, aquestes ties ho aixequen tot! Me cagun la Cata aquesta com es tira per tot arreu. Òsti, i la pèlroja com reb la molt.... i mira que li estan sacant bé! Que li saquin a alguna altra si us plau".

- "Si si Quimet, i has vist aquestes centrals com arriben a bloquejar? No n'hi ha cap de les nostres que remati mai sola, quin martiri".

- "Tius tius, però el pitjor de tot és que no fallen ni una les molt perres, eh? Si no ho veuen clar, finta o remat al fons... Com ens costarà avui, nanos. Tornem a comprar més xocolata a fora?".

- "Ni de conya!" exclamen la resta a l'uníson. 

- "Jo vull veure jugar l'Anna Esteve aquesta, que m'han dit que és un espectacle en recepció" diu un. 

- "I jo vull que comencin a fer jugades d'aquestes que surten per la tele de tant en tant".

- "Mira mira, que la Katia en prova una per darrere... Pam, toma ia! És la meva prefe aquesta! Has vist que bona?"

- "Si si, però a mi la que més em flipa és l'altra, la Roser. Has catat quina rapidesa per armar el braç? La conexió que tenen amb la Viñuales és brutal: li coloca unes ràpides que semblen impossibles de pegar, i en una dècima la tia t'arma el braç i li fot, que les altres encara no saben ni d'on ha sortit...".

El partit es juga entre crits d'admiració i d'ànim al rival. Tots els sets van més o menys igual:

- "Va coi, que es relaxin una mica a veure si els hi podem guanyar un set". Li diu en Jack a la seva germana.

- "Buf, aquest any són com una piconadora aquestes eh? Ja no els hi pillen gaires pàjares... I com no treguin a la oposada aquesta malament ho tenim".

Aquest és el nom que més es repeteix a la graderia:

- "Jooolin, la dos aquesta no estava malament del turmell?"

- "Fallarà alguna la oposada si us plau? Li podem defensar alguna? Ens està fent un punyetero forat!" 

- "La finta!!! Que us n'ha fet dos seguides ja! Que quan li va malament us clava la finta, si us plau, que no us en faci més!!"

- "Òstia i a sobre avui defensa com un animal la tia, vinga va, el que ens faltava".

- "I el pu... saque flotante. Quina màquina.".

 

I així passa un entretingudíssim partit. En acabar, la Blanca és l'encarregada d'atendre la premsa: "com que a mi no em mencionaven a la crònica, he decidit que el tercer set començaria a rebentar-la, a veure si em dedicaven un paràgraf ni que fos. Res, un parell de boles per darrere i un munt de punts de saque no han servit, així que he decidit que el partit s'acabava amb un bloqueig meu...".

 

L'entrenador, en la roda de premsa, ha destacat també la bona feina des de la banqueta de la lesionada Sílvia, que ha vingut "porque quiere y porque puede" i no ha parat d'animar en tot el partit. "L'últim entrenament va ser un desastre" ha dit l'Axel, que sempre ha de deixar el comentari negatiu, "i si entrenem així de desconcentrades no arribarem massa lluny a la segona volta. Però avui hem demostrat que sabem jugar amb la concentració i la intensitat que necessitem. Que sigui sempre així".

 

La Katia, a la zona mixta, també ha volgut fer unes declaracions: 

KATIA: "Després d'aquesta victòria per 3 a 1, jo destacaria molt especialment el bon joc de la Joana i la Valeria, crec que estan millorant molt i cada cop estan més còmodes dins l'equip."

PERIODISTA: "Però Katia, la Joana i la Valeria ja no juguen a Els Arcs... I heu guanyat 3-0...".

KATIA: "Bah, no en tens ni idea..."

Escribir comentario

Comentarios: 0

Club Vòlei ELSARCS

Còpernic 34. 08021 BARCELONA

info@voleiarcs.com

664487410