· 

El Juvenil Federat sap patir: primeres de grup al final de la primera volta

Pre-Aleví - Crònica de l'entrenadora Sílvia

 

El passat divendres es va debatre un dervi. Nosaltres, els nausiqueros contra La Salle, un equip amb el qual compartim molta rivalitat.

 

Els nostres jugadors van entrar quasi tots els saques i inclús vàrem tenir ratxes! Estaven super actius i anaven a buscar pilotes, no deixaven pas que caiguessin (la majoria). També cal destacar la seva elegància en el joc, ja que, tota l'estona intentaven fer 3 tocs. Va ser, en poques paraules un PARTIDÀS.

 

Es va disputar un primer set molt ajustat, però se’l va endur l’equip contrari. El segon set, es va remuntar i ens el vam endur, i el 3r set va estar també molt disputat, tota l’estona anàvem empatats, però els nervis ens van poder.

 

No passa res, això es només el principi d’una gran temporada, treballarem molt durant els entrenaments. Amb ells, no trigarà en arribar la desitjada victòria.

 

Ho podem fer i ho farem. 

Aleví - Crònica de l'entrenadora Blanca

 

El passat divendres l’equip Aleví de Nausica, amb la Lola de capitana, es va enfrontar a l’escola Sadako.

 

El partit va començar amb retard, teniem a l’altre camp a les ni més ni menys primeres de grup i les jugadores començaven a estar neguitoses. Ens esperava un partit llarg, però alhora molt emocionant.

 

L’altre equip, durant el primer set va saber atacar amb remats i passar pilotes buscant al fons, amb el que van aconseguir una gran avantatge en el primer set fins a guanyar-lo.

 

Sense que el resultat ens afectés vam tornar a sortir encara amb més ganes al segon set que, tot i que també el vam perdre, el resultat va ser molt renyit.

 

El tercer set era nostre! De cap manera deixaríem que l’escola Sadako es plantés a casa nostra sense suar ni una gota. Amb bons saques que van complicar a les contrincants per fer un bon atac i sense deixar cap pilota sense lluitar, l’Aleví es va endur el tercer set!

Infantil B

 

L’Infantil B jugava divendres a la pista del Frederic Mistral. El partit va acabar amb derrota 3-0 per les noies de Els Arcs, i sensacions de que les jugadores podrien haver fet quelcom més.

 

Segons la Clara “vam jugar un partit més fluix que l’anterior. Potser per culpa del fred, però l’equip es va mostrar més desorganitzat i poc atent”. A l’últim set per això es va jugar millor, però cal començar a jugar més concentrades i pensant més.

 

Potser som molt exigents amb aquestes noies però sabem que són capaces de fer-ho molt millor. A treballar amb ganes aquesta setmana.

 

A destacar la feina de l’Emma en recepció. Ah, i el bon rotllo entre els equips, i els entrenadors... tant, que no va ser necessari ni que vingués l’arbitre. 

Infantil A

 

L'Infantil A va perdre divendres a casa per 1-3. Tot i el marcador el partit va estar molt disputat i el segon i el quart set van ser els que més es van lluitar.

 

Aconseguim parlar amb l'entrenador Joan al final del partit: "Partit bastant disputat, les nostres al segon set que varem guanyar ho van donar tot, tot i haver disputat els sets  això reafirma les meves afirmacions; si volem ser les millors hem de seguir treballant més i més dur! Tot i així el segon i el quart set es van lluitar molt".

 

A buen entendedor pocas palabras bastan. A currar noies!

Juvenil Preferent - Crònica de Mr Puyuelo

 

Quart 3-2 de la temporada i en aquesta ocasió no ens l'hem pogut endur. Està clar que el nivell d'aquesta lliga és molt igualat i costarà entrar entre els 4 primers classificats, objectiu que s'ha posat l'equip per aquesta primera fase.

 

L'equip ha començat molt fluix els dos primers sets i s'ha trobat davant un equip molt treballat que no perdonava cap ocasió per forçar l'error local. Tot i això les noies han tret caràcter i a partir del tercer set han començat una remuntada que ha acabat en un emocionant Tie Break que han perdut 18 - 16. Remats buscant el fons del camp i potentíssims serveis han estat les principals armes del Sant Martí. La recepció dels Arcs ha passat per moments molt durs, cosa que encara no havia passat en aquesta lliga. Tot i així les noies -amb intel·ligència i caràcter- han aconseguit revertir la mala dinàmica dels dos primers sets i rascar un punt contra un rival molt dur.

 

La Júlia Gonzalez ha estat MVP votada per les seves companyes, ha estat imponent en bloqueig i amb les fintes a la xarxa i com a col·locadora ha portat be les regnes de l'equip. Apart de la Júlia destacar la labor de la Mariona que com a bona lliure s'ha responsabilitzat de la recepció i ha aconseguit tallar la dinàmica de serveis que tant mal ens ha fet al 1er i 2on set.

 

Com a lliçó a extreure del partit, no ens podem permetre entrenar al nivell al que hem entrenat aquesta setmana. Quan un entrena tou, juga tou; aquesta setmana les noies han entrenat molt per sota del seu nivell i al partit han començat jugant molt per sota del seu nivell. Si entrenem a tope, començarem els partits a tope: El habito hace al monje.

Juvenil Federat

 

Odi absolut al fred. Fa deu dies anava amb avarques a comprar el diari, i ara cada vegada que surto de casa vaig prou equipat com per escalar l’Annapurna. Odi determinant al fred. Em trobo ara als llumeneres que a l’agost es queixaven de la calor...i no responc dels meus actes. Odi visceral al fred. Porto quatre tèrmiques, dues bufandes i grampons. Estic esmorzant, dinant i berenant caldo Aneto. Estic ultra-mineralitzat i depurant com mai. Ho arribo a saber i em quedo a Punta Cana.

 

Segurament el fred va provocar que diumenge el Juvenil Federat jugués un partit estrany. Amb llums i ombres. L’equip es jugava a casa acabar líder de grup a la primera volta; i com sol passar, les noies no van fallar. Davant, el Frederic Mistral. Un equip d’aquells que costa doblegar, dels que mai es dóna per vençut. Lluch, extraordinàriament guapo les coses com siguin, ja s’augurava un partit complicat. Molt complicat. Efectiviewonder.

 

L’equip entra confiat al camp, erràtic en atac i poc concentrat en defensa. El rival sense fer gran cosa ja s’ha posat 4 punts per sobre, i el Juvenil Federat es veu obligat a remuntar. Poc a poc, sense fer grans coses, l’equip comença a igualar el nivell defensiu del rival. Sumat a una gran recepció del trio Vio-Sònia-Quinti i a una bona ratxa de serveis de la Gina i la Tiemo (avui MVP), les noies remunten i aconsegueixen endur-se el primer set. Això no tapa l’escàndol que vam viure tots plegats. Targeta groga per a Lluch per demora en el primer temps mort del partit. En fi no tornarem a parlar dels arbitres perquè el meu advocat m’ho té prohibit. Queixar-se de la manca de coherència dels arbitres és com anar al bufet lliure del Wok i dir que les les gambes no són fresques ni de Palamós. Seguim.

 

Nostradamus Lluch avisa a les noies que el partit serà llarg i complicat. El Mistral s’està mostrant molt irregular: a estones defensant-ho tot i sacant molt fort, i moments de desconnexió amb errors no forçats. No sé si en un acte de “ternura” compassiva, però el Juvenil està tant erràtic com el Mistral en el set anterior. I en canvi l'equip rival ha canviat. Estan fent molt mal amb el servei i no hi ha manera que les locals connectin dos remats seguits. El segon set pinta bastos. 21-11 al marcador i l’entrenador local amb cara de funeral soviètic. Tot i així l’equip tira d’orgull i aconsegueix acabar lluitant el segon set. Els millors moments de l’equip estaven per arribar.

 

Gran tercer set. Tornem a reconèixer l’equip. Segur en recepció, fort al servei, i intel·ligent i amb actitud tant en atac com en defensa. 2-1 i s’olora la victòria. Però no diguis gat fins que no sigui al sac i etcètera. Un altre inici horrible ens obliga a anar a remolc tot el set. Es tornaria a jugar tot al tie break.

 

Sembla que aquest equip estigui acostumat a patir, perquè al tie break el Juvenil entra "concentradíssim". Convençut de la victòria i amb les idees clares. Sabent què cal fer i com fer-ho. 15-11 i perquè a les noies els hi agrada fer-nos patir i fallen fins a tres serveis seguits. Objectiu aconseguit, primeres de grup amb 16 punts. L’objectiu és una mica més a prop. Però queda molt...molt. I toca seguir currant.

Senior Federat - Crònica de Mr Plaza

 

El Sènior completa la primera volta invicte.

 

L'últim partit de la primera volta tenia pinta de partit trampa. A les 9 del matí i a la pista de les terceres classificades, era el típic partit que quan te n'adones ja vas perdent un set a zero i encara estàs dormint. Però aquest equip ha madurat moltíssim respecte l'any passat i ja té la màquinaria molt ben engranada per evitar ensurts.

 

Les noies del Balmes van fer un primer set molt bo, amb una central que portava de corcoll la nostra defensa. Però quan al davant tens un equip que no falla ni recepcions ni remats, és molt difícil mantenir el nivell. I justament això és el que els va passar: quan se'n van adonar, ja portavem 5 o 6 punts d'avantatge, que els van ser impossibles de recuperar. Bona part de culpa la van tenir la Mònica, la Clara i la Cata, infal·libles en recepció tot i els bons serveis rivals. En atac, les espurnes de potència de les centrals Blanca i Roser, juntament amb la regularitat d'una Marta que aquest any està jugant amb més cap que mai, van marcar també la diferència.

 

I poca cosa més. Normalment aquesta crònica tindria canvis de ritme, moments de "pàjara", moments de remuntades èpiques, etc. Però no. L'equip ha guanyat tant en regularitat i concentració, que dóna poc peu a la narrativa èpica del cronista. El segon set va ser molt semblant al primer. Un puntet més d'agressivitat en atac i de lectura en defensa van fer que la distància acabés sent més gran.

 

I, tal i com va passar la setmana passada, al tercer set una baixada (breu) en el nivell de la recepció, sumat a alguns errors seguits en el remat i el servei, van fer creure al rival en la remuntada. Però, també com la setmana anterior, les noies es van sobreposar ràpidament i van esclafar la seva reacció.

 

MVP per a la col·locadora, la Maria Viñuales, que un cop més va repartir la seva màgia sense fer massa soroll (Bé, una mica de soroll si que fa quan pica contra el terra amb els peus en fallar un saque). Espectacle, un dia més, de la princesa camionera: ara et salvo una pilota que anava a l'altre camp i deixo sola a la central rematant, ara et clavo una finta, ara faig una defensa espectacular, ara em trec una bola ràpida a 4 des de l'altra punta del camp... Tot molt fàcil, 100% Viñuales style. 

Escribir comentario

Comentarios: 0

Club Vòlei ELSARCS

Còpernic 34. 08021 BARCELONA

info@voleiarcs.com

664487410