Jornada 12 - Segona Fase

Benjamí

 Ja sabeu el que se sent quan estàs fent cua al forn i la persona de davant teu s'emporta l'últim croissant. O quan vas a recollir un paper que t'ha caigut a terra i una ràfega d'aire t'ho impedeix. O quan tens molta set, miraculosament veus una font i quan t'hi apropes descobreixes que no funciona. Doncs aquest és el mateix sentiment que vam experimentar divendres, al camp del Sadako. 

Érem 5 de 11 jugadores, una xifra mai vista fins ara. Però tot i les baixes, les benjamí anaven amb moltes ganes de jugar un bon partit. Aquesta energia es va notar des del primer minut del primer set. Les quatre jugadores al camp van sortir a donar el millor d'elles i així va ser. Van ser constants al servei, van rebre pilotes altes que permetien continuar les jugades i van ser realitzar atacs sorprenents. Malgrat algun servei fort que ens va costar parar, vam dominar tota l'estona el set, que va acabar 20-25 a favor nostre.
El segon set va començar molt interessant. Les noies del Sadako van començar a tornar-nos més pilotes, cosa que va fer que les benjamí de Nausica haguessin d'estar més atentes. En qualsevol moment podia tornar! Vam saber respondre molt bé i amb molta efectivitat fins que vam rebre un servei que ens va ser difícil parar. En aquell moment, quan el marcador estava tant ajustat, els ànims van decaure i dos o tres vegades seguides lapilota va caure directament al terra. Després d'un temps imprescindible, les noies van tornar a entrar amb ganes i vam acabar rebent la pilota i fent una bona jugada. A pocs punts d'acabar el set, però, ens va ser complicat remuntar i malgrat els ànims, que tornaven estar amunt, vam acabar perdent el set 25-23.
L'últim set encara ens podia fer guanyar el partit i les benjamí ho sabien. Conscients de la importància de no posar-se nervioses, van sortir al camp amb la mateixa energia que al principi. Però aquest cop les coses no ens van sortir tan bé. Les primeres jugades van ser molt interessants, i tot apuntava que tindríem la possibilitat d'aconseguir l'esperada victòria, fins que vam deixar de lluitar. Vam deixar de creure que seríem capaces de guanyar quan les del Sadako ens van fer quatre punts seguits i ens vam atabalar. Aleshores vam fallar en recepció i les contrincants es van escapar. El partit va acabar 25 a 17.
Les benjamí van fer un partidàs, un dels partits més emocionants que hem jugat fins ara, i les felicito!! Però al final van creure que no eren capaces i es van afluixar. Ens va faltar el comentari de l'àvia, quan et diu "avui estàs molt guapa", i una s'ho creu. Ens quedem amb un regust agredolç però amb ganes d'afrontar una nova jornada! Seguim!
Carla

Pre-Aleví

 

El passat divendres vam tornar a veure un equip entregat i lluitador dins la pista de volei. L'equip pre-alevi del Nausica està demostrant que, quan es fan les coses que toquen, cap és el rival que pot amb elles.  

A les 17.45 ja teniem a l'equip Nausica preparat per començar jugar contra l'escola Sadako. Tot i que el partit va començar més tard del que es tenia previst, ( l'àrbitre ens va fer esperar una bona estona...) no ens va costar gens ni mica estar per el que tocava. 

El primer set va ser realment espectacular. Vam fer jugades mai vistes abans, vam estar 100% concentrades tot i que ens vam permetre alguns fallos innecessaris en el servei i, com no podia ser de cap altra manera, ens vam acabar emportant el set a casa. El segon set va ser una mica més irregular: vam errar molt en el servei i ens va entrar un dels nostres "col·lapses" quan ens trobem en recepció. Tanmateix, després de calmar-nos i relaxar-nos vam sortir del pas quan vam fer punt gràcies a la construcció d'una molt bona jugada amb tres tocs!!! L'últim set també va ser més irregular però vam saber posar tota la nostre atenció quan veiem que les contrincants ens atrapaven en el marcador. Vam acabar guanyant el partit 1-2. Ha estat un dels millors partits que hem jugat: a part de tota la part tècnica i tàctica que va ser especialment bona, vaig veure-hi entusiasme, ganes de lluitar i companyarisme. Enhorabona noies, us ho heu ben merescut! Continuem treballant nausica!

Aleví

 

Créixer cada dia

 

Divendres l’Aleví va jugar un molt bon partit contra l’escola St. Josep Oriol, un equip que al partit d’anada ens havia guanyat 3-0. L’equip va jugar molt bé, concentrat i lluitant totes les pilotes, com ens comença a tenir acostumats. La victòria haurà de seguir esperant (derrota 2-1), però l’equip va mostrar una molt bona actitud. El Nausica està millorant a marxes forçades, i equips que abans ens passaven per sobre, ara els hi costa guanyar-nos.

 

I aquí és on vull anar a parar: s’aprèn molt més de les derrotes que de les victòries. S’ha de saber guanyar i s’ha de saber perdre, i aquesta segona fase l’equip ha d’aprofitar i aprendre el màxim possible de cada partit. Si no ens haguéssim classificat en aquest grup potser ara guanyaríem molts més partits, però aprendríem molt menys. Guanyaríem sense esforç –per exemple, només amb el servei- i en canvi ara estic segur que el dia que guanyem un partit –que ho farem- ho celebrarem com si haguem guanyat la Champions (i més encara amb la grada que sempre ens acompanya). Així que res de frustrar-se, cal seguir entrenant amb força i concentrades!

 

P.S. Us recordo a totes que l’entrenament és tant o més important que el partit. És on he de venir amb la millor actitud. Si bé la que millor es porti a l’entrenament té el premi de ser capitana, les tres que pitjor comportament tinguin només podran jugar un set. Així que a esforçar-se!

Pre-Infantil

 

La cara i la creu

 

Aquest cap de setmana l'equip tenia dos partits: divendres a la pista del Sagrat Cor de Sarrià, i dissabte al pavelló del DSB Escola Alemana. I en només dos dies vam veure la cara i la creu d'aquest equip. El que volem ser, i el que no.

 

Vam perdre ambdós partits, 3-1 i 3-0 respectivament, però la sensació va ser molt diferent. Divendres contra Sagrat Cor de Sarrià –les segones classificades de la lliga- l’equip va sortir molt concentrat al camp. A banda de molts bons punts, les jugadores semblaven haver entès el que s’espera d’elles. Ens és igual que fallin, el que volem és que ho intentin. Molt bé l’Anna i la Gisela al servei, la Maria a la col·locació i la Mar en recepció. Però encara millor l’Ari llançant-se per terra per salvar cada pilota, o la Carla que anava corrent a donar suport a la companya quan aquesta fallava. Aquesta és la línia, i aquest equip ens ha demostrat que si vol, pot.

 

En canvi dissabte vam veure l’altra cara de l’equip. Contra un rival molt més fluix, no vam ser capaços d’endollar-nos en cap moment. Les pilotes queien sense que ningú fes res per salvar-la, i no estàvem concentrats ni en el servei ni en la recepció. I quan l’actitud falla, falla tot. I el pitjor són les excuses: que si el sostre, que si estem cansades... Buscar excuses és el pitjor que podem fer. Hem d’eliminar el “no puc” o el “és impossible”. Sempre es pot, cal intentar-ho sempre, és la única manera de millorar. I únicament depèn només de nosaltres millorar cada dia, a cada entrenament, a cada partit.

Infantil 

 

Mala setmana per a l'infantil, que de nou va mostrar la seva cara B en el partit contra Príncep de Viana, després de dos molt bons partits contra Jaume Balmes la setmana anterior. Molta apatia i molts pocs ànims en un partit massa fred que va caure del costat de l'equip visitant, molt més animat, alegre, lluitador i cohesionat tot i el seu menor nivell tècnic.

Només hi ha un camí possible per a acabar bé la temporada: aparcar d'una vegada per totes les queixes, deixar de buscar excuses en les companyes i animar-se cada cop que la del costat falla. 

Cadet A

 

PENDENT

Cadet B

 

Dissabte 30 d’abril, 7:30am. El despertador sona a l’habitació de la Laia Beltrán, que es renta la cara sense saber que en unes hores farà les defenses més espectaculars que es recorden a la història d’Els Arcs. Més o menys a la mateixa hora, en una altra part de la ciutat, l’Andrea es prepara un esmorzar a base de nitroglicerina per lubricar el llença-míssils que li van implantar en secret a l’espatlla fa uns anys en un laboratori de Texas. La pobra Dani, mentrestant, no pot pensar en el partit perquè té un problema molt més greu: com li dirà a l’àrbitre que el seu número és el 17 tot i que a la samarreta hi surt un 12?! Dramàtic. La que es desperta amb un problema més important, però, és la veritable número 12: encara estirada al llit, la Georgina es pregunta: “quina explicació trobaré si jugo un bon partit?”. La febre? L’atzar? La feblesa del rival? Havent gastat ja totes aquestes, si juga un partidàs podrà conviure amb la idea de que juga bé a vòlei? Difícilment. L’Axel, aliè a tots aquests problemes, prepara la tàctica del partit al llegendari despatx secret enterrat sota el pavelló d’Els Arcs.

 

Mentida. Es desperta al seu llit amb una son terrible, vençuda miraculosament per la il·lusió de compartir el matí de dissabte amb aquesta meravella d’equip. Perquè sap que hi seran totes, perquè sap que un dia més vindran amb la màxima il·lusió i perquè sap que tindran el suport d’una graderia increïble que fondrà el semàfor dels valors de tants dies que porta en verd. En arribar al preciós pavelló de Molins, pensa que avui serà un partit maco. Pilotes bones, pista immillorable, llibreta de canvis... Un escenari de luxe, d’equip professional! La Laura arriba la primera, sense saber encara que està a punt de jugar el seu millor partit en la posició més difícil de totes: col·locadora. Després arriben la Mariona i la Mar, desbordants de ganes de jugar. Tantes, que creuen els dits perquè el partit tingui 5 sets, idea que fa tremolar al pobre Axel. I entre els xiscles de la grada i una multitud de nens demanant-li autògrafs entra a la pista Marc Márquez. Ai no, perdoneu, és l’Helena, que de tants rècords de precocitat que va trencant, ja se li està posant cara de Marc Márquez. Uns mesets jugant i ja fa punts espectaculars amb la naturalitat d’una veterana. Haurem de contactar amb la cuinera de l’escola on van ella i la Fabiola, perquè sembla que el que els posa al menjar fa miracles. O potser és la trufa de Moià que menja la Fabiola, que li dóna la força per jugar com ho fa...

 

 

M’estic enrollant massa avui i després ningú no s’ho llegeix. Abreugem. El partit es pot resumir en un parell de frases: el Cadet B va començar a ser l’equip que vol arribar a ser. Un equip que va lluitar fins al final cada pilota, i que en va salvar tantes d’impossibles que va asfixiar anímicament al rival. El Cadet B va tractar bé la pilota: va rebre de nou (al Benjamin Franklin semblava que se n’havien oblidat!), va defensar i les col·locadores van repartir el joc a les mil meravelles, liderades per una Júlia que cada cop més és un festival de recursos: ara et col·loco al mig, ara et faig una finta, ara t’envio una pilota a quatre des de l’altra punta del camp... I les rematadores es van fer un fart de fer punts bonics. Remat aquí, remat allà i la grada embogida. I menció especial per la Maria, que a part de defensar bé i d’encadenar una increïble ratxa de saques, es va moure a la xarxa millor que mai: agafant les frees, entrant a rematar i arribant a tots costats a bloquejar.

 

Tot i el bon nivell de joc, però, ens queda pendent l’assignatura de la regularitat: al tercer set vam badar i el vam deixar escapar. Ja ens ha passat molts cops que anem guanyat bé i després desconnectem i... bé, no vull recordar-ho.

 

 

1x1 breu:

 

 

LAURA – Sergi Roberto – Reinventada: rematant, col·locant… Apanyadíssima!

 

GEORGINA – Yaves – Cada remat va ser punt. Però fatal. Fallos: zero. Però fatal. Ya ves.

 

LAIA – Líbero -  Laihina li direm a partir d’ara. Quines defenses…

 

MARIONA – Vull 5 sets – Clar, com que ella al tie-break no es posa nerviosa…

 

JÚLIA – Vull sortir – Quina tírria li té a la banqueta…

 

ANDREA – I can’t get no satisfaction – “Només” va fer uns 25 punts entre saques i remats… “Qué mal”.

 

DANI - Serotonina – L’hormona de l’alegria: sempre animant, contenta i ajudant.

 

HELENA – Per baix – Ai, quina por a fallar el saque per dalt…!

 

MARIA – Rakitic – Remata bé, però quasi sempre opta per tocar-la...

 

NÚRIA – Excursionista – Amb el cau, aquest cop la revelació del 2016 ens va abandonar

 

FABIOLA – Toma! – Quan ho digui després de fer un punt, el públic al·lucinarà

 

MAR – Andy Roddick – On haurà après a sacar així de fort?

 

Juvenil 

 

PENDENT

Junior A

 

PENDENT

Escribir comentario

Comentarios: 0

Club Vòlei ELSARCS

Còpernic 34. 08021 BARCELONA

info@voleiarcs.com

664487410