Jornada 11 - Segona Fase

Benjamí

 Ja sabeu el que se sent quan estàs fent cua al forn i la persona de davant teu s'emporta l'últim croissant. O quan vas a recollir un paper que t'ha caigut a terra i una ràfega d'aire t'ho impedeix. O quan tens molta set, miraculosament veus una font i quan t'hi apropes descobreixes que no funciona. Doncs aquest és el mateix sentiment que vam experimentar divendres, al camp del Sadako. 

Érem 5 de 11 jugadores, una xifra mai vista fins ara. Però tot i les baixes, les benjamí anaven amb moltes ganes de jugar un bon partit. Aquesta energia es va notar des del primer minut del primer set. Les quatre jugadores al camp van sortir a donar el millor d'elles i així va ser. Van ser constants al servei, van rebre pilotes altes que permetien continuar les jugades i van ser realitzar atacs sorprenents. Malgrat algun servei fort que ens va costar parar, vam dominar tota l'estona el set, que va acabar 20-25 a favor nostre.
El segon set va començar molt interessant. Les noies del Sadako van començar a tornar-nos més pilotes, cosa que va fer que les benjamí de Nausica haguessin d'estar més atentes. En qualsevol moment podia tornar! Vam saber respondre molt bé i amb molta efectivitat fins que vam rebre un servei que ens va ser difícil parar. En aquell moment, quan el marcador estava tant ajustat, els ànims van decaure i dos o tres vegades seguides lapilota va caure directament al terra. Després d'un temps imprescindible, les noies van tornar a entrar amb ganes i vam acabar rebent la pilota i fent una bona jugada. A pocs punts d'acabar el set, però, ens va ser complicat remuntar i malgrat els ànims, que tornaven estar amunt, vam acabar perdent el set 25-23.
L'últim set encara ens podia fer guanyar el partit i les benjamí ho sabien. Conscients de la importància de no posar-se nervioses, van sortir al camp amb la mateixa energia que al principi. Però aquest cop les coses no ens van sortir tan bé. Les primeres jugades van ser molt interessants, i tot apuntava que tindríem la possibilitat d'aconseguir l'esperada victòria, fins que vam deixar de lluitar. Vam deixar de creure que seríem capaces de guanyar quan les del Sadako ens van fer quatre punts seguits i ens vam atabalar. Aleshores vam fallar en recepció i les contrincants es van escapar. El partit va acabar 25 a 17.
Les benjamí van fer un partidàs, un dels partits més emocionants que hem jugat fins ara, i les felicito!! Però al final van creure que no eren capaces i es van afluixar. Ens va faltar el comentari de l'àvia, quan et diu "avui estàs molt guapa", i una s'ho creu. Ens quedem amb un regust agredolç però amb ganes d'afrontar una nova jornada! Seguim!
Carla

Pre-Aleví

 

Gran victòria contra Sagrat Cor Sarrià. El passat divendres a les 18:00 de la tarda vam poder gaudir d’un espectacular partit de les pre-alevines de l’escola Nausica.

 

Després d’un gran entreno sempre hi ha un gran partit i és que vam jugar molt i molt bé. Sense tenir en compte algunes errades de servei ( que sempre passa quan els nervis ens apoderen) vam construir i posar en pràctica tot allò que hem anat treballant aquest últim any. Cada una d’elles va donar el màxim i això es va veure reflectit al marcador. Durant el partit vam poder disfrutar de grans jugades amb tres tocs, salvades inimaginables que en un principi potser donàvem per perdudes, molt bones recepcions i sobretot, molta actitud en el camp. En resum, vam creure que podíem guanyar i només amb això, ho vam fer realitat. La veritat és que estic molt contenta de com va anar i crec que elles també ho estan. No baixem la guàrdia noies i seguim treballant ja que cada dia  hi ha alguna cosa per millorar, aquesta és la gràcia d’apendre!!! Estic molt contenta de veure el canvi que estem fent com a equip i crec que tenim molt potencial! Si seguim treballant com ho estem fent, arribarem molt lluny!

Aleví

 

Créixer cada dia

 

Divendres l’Aleví va jugar un molt bon partit contra l’escola St. Josep Oriol, un equip que al partit d’anada ens havia guanyat 3-0. L’equip va jugar molt bé, concentrat i lluitant totes les pilotes, com ens comença a tenir acostumats. La victòria haurà de seguir esperant (derrota 2-1), però l’equip va mostrar una molt bona actitud. El Nausica està millorant a marxes forçades, i equips que abans ens passaven per sobre, ara els hi costa guanyar-nos.

 

I aquí és on vull anar a parar: s’aprèn molt més de les derrotes que de les victòries. S’ha de saber guanyar i s’ha de saber perdre, i aquesta segona fase l’equip ha d’aprofitar i aprendre el màxim possible de cada partit. Si no ens haguéssim classificat en aquest grup potser ara guanyaríem molts més partits, però aprendríem molt menys. Guanyaríem sense esforç –per exemple, només amb el servei- i en canvi ara estic segur que el dia que guanyem un partit –que ho farem- ho celebrarem com si haguem guanyat la Champions (i més encara amb la grada que sempre ens acompanya). Així que res de frustrar-se, cal seguir entrenant amb força i concentrades!

 

P.S. Us recordo a totes que l’entrenament és tant o més important que el partit. És on he de venir amb la millor actitud. Si bé la que millor es porti a l’entrenament té el premi de ser capitana, les tres que pitjor comportament tinguin només podran jugar un set. Així que a esforçar-se!

Pre-Infantil

 

La cara i la creu

 

Aquest cap de setmana l'equip tenia dos partits: divendres a la pista del Sagrat Cor de Sarrià, i dissabte al pavelló del DSB Escola Alemana. I en només dos dies vam veure la cara i la creu d'aquest equip. El que volem ser, i el que no.

 

Vam perdre ambdós partits, 3-1 i 3-0 respectivament, però la sensació va ser molt diferent. Divendres contra Sagrat Cor de Sarrià –les segones classificades de la lliga- l’equip va sortir molt concentrat al camp. A banda de molts bons punts, les jugadores semblaven haver entès el que s’espera d’elles. Ens és igual que fallin, el que volem és que ho intentin. Molt bé l’Anna i la Gisela al servei, la Maria a la col·locació i la Mar en recepció. Però encara millor l’Ari llançant-se per terra per salvar cada pilota, o la Carla que anava corrent a donar suport a la companya quan aquesta fallava. Aquesta és la línia, i aquest equip ens ha demostrat que si vol, pot.

 

En canvi dissabte vam veure l’altra cara de l’equip. Contra un rival molt més fluix, no vam ser capaços d’endollar-nos en cap moment. Les pilotes queien sense que ningú fes res per salvar-la, i no estàvem concentrats ni en el servei ni en la recepció. I quan l’actitud falla, falla tot. I el pitjor són les excuses: que si el sostre, que si estem cansades... Buscar excuses és el pitjor que podem fer. Hem d’eliminar el “no puc” o el “és impossible”. Sempre es pot, cal intentar-ho sempre, és la única manera de millorar. I únicament depèn només de nosaltres millorar cada dia, a cada entrenament, a cada partit.

Infantil 

 

Remuntada èpica.

 

Després d'una llarga travessia pel desert, l'infantil va tornar a mostrar divendres la seva cara A. I quin equipàs que són quan dónen la seva millor versió... Un equip capaç de jugar 5 sets de fàbula i remuntar un 2 a 0 en contra. Lluitant per cada pilota, fent la batuda per rematar, sacant per dalt...

Els dos primers sets els vam perdre, però la veritat és que independentment del resultat van jugar molt bé. El primer se'ns va escapar per un parell de pilotes que vam deixar botar inexplicablement al final, i el segon tres quarts del mateix. Però es notava que, aquest cop, l'infantil hi era. Estaven concentrades en el partit i en fer el que tocava. I a partir del 3r set, la bona feina es va reflectir al marcador.

Al quart set vam aconseguir remuntar un 23-19 en contra, quan ja tot semblava perdut, amb el saque de la Meri B. I en el cinquè no hi va haver color i les vam deixar a 6! Gran partit de totes. L'Alexandra no va fallar ni un servei i va aconseguir col·locar bones pilotes. La Maria M va fer els seus primers remats fent la batuda i va ser impressionant. La Carla va estar molt sòlida en recepció, igual que la Candela, que va ens va desencallar en moments complicats. La Mireia va salvar pilotes insalvables i va ser el cor de l'equip. La Laia va aconseguir refer-se en moments difícils i va fer alguns remats molt bons. La Celia va estar encertadíssima tan en recepció com en atac, igual que la Irene, que es va fer un fart de fer punts. I la Meri B va ser un maldecap pel Jaume Balmes, amb el seu saque, els seus remats i les seves defenses!

Tant de bo poguéssim veure sempre aquesta versió animada i lluitadora de l'infantil. Tant de bo fóssim sempre 9 als partits, com ho vam ser divendres per primer cop en mesos. Tant de bo entrenéssim amb un terç de la intensitat amb la que vam jugar aquest partit. Tant de bo puguéssim començar puntuals els entrenaments. Divendres van demostrar que capacitat per fer tot això en ténen. Sobradament. Però s'ha de voler. Tant de bo que aquest cop no passi com l'últim cop que vam veure la cara A de l'infantil; després d'aquell partidàs contra el Padre Damián a la primera volta, al dilluns següent érem 4 entrenant i vam començar 15 minuts tard. Tant de bo que aquesta victòria ens serveixi d'estímul per fer un pas endavant i aprofitar d'una vegada per totes la capacitat d'aquestes noies!

Cadet A

 

PENDENT

Juvenil 

 

PENDENT

Junior A

 

PENDENT

Escribir comentario

Comentarios: 0

Club Vòlei ELSARCS

Còpernic 34. 08021 BARCELONA

info@voleiarcs.com

664487410