Jornada 10 - Segona Fase

Aleví

 

Així sí!

 

Semblava una final de la Champions. Fins i tot l’àrbitre ho va comentar al acabar: “Mai havia vist tanta emoció i bons punts en un partit de categoria Aleví”.

 

L’Aleví del Nausica va jugar divendres a la pista del Frederic Mistral, el tercer classificat de la lliga. Un partit molt complicat, contra un rival físicament superior. Tots els elements anaven en contra de l’equip. Un rival molt fort, un pavelló petit i amb el sostre baix, i una afició local de les que desconcentren: crits i tambors. Tot això podia provocar que les noies tornessin a les queixes i les males cares, i a oblidar-se de gaudir i esforçar-se al màxim.

 

Doncs no! L’equip va entrar molt endollat, sense posar-se nerviós. El primer set l’equip titular Aina, Alejandra, Maria i Candela –ja que dimecres van ser de les que millor actitud van tenir entrenant-. Un gran servei de l’Alejandra va sorprendre a les rivals, que veien com el Nausica agafava avantatge gràcies a una gran defensa. No hi havia manera de parar les fintes de la Maria, i la Candela ho bordava de col·locadora.  A més l’equip tenia el que se li porta temps demanant: actitud. Les cinc noies que eren a la banqueta animant constantment a les seves companyes. I així tot és més fàcil. El primer set cau a favor de l’Aleví del Nausica, que ho celebra amb una eufòria increïble. El segon set el Frederic Mistral treu a tota l’artilleria, conscient que davant hi ha un rival molt complicat. Les fintes i la bona defensa de l’equip local fan mal al Nausica, que en veure’s darrera del marcador comença a posar-se nerviós. Es jugaria tot al Tie Break.

 

I amb un 14-22 en contra, quan tothom ho veu perdut, vivim una remuntada increïble del Nausica. Això és el que passa quan plantes cara fins al final. Mai es pot donar el partit per perdut. 9 punts seguits de l’Aleví posen el 23-22 a favor del Nausica. Al final dues bones jugades del Frederic Mistral fan que el partit acabi 2-1 a favor de les locals, però divendres l’Aleví va jugar el millor partit de la temporada. És igual la derrota. Pares i entrenador vam sortir molt contents i n’esperem molt d’aquestes noies.

 

Destaquem: 1) El bon joc de l’equip, que fos quin fos el marcador va intentar sempre fer jugada de 3 tocs per rematar o fer finta. 2)La pinya de l’equip durant el partit, animant-se les unes a les altres. 3) L'afició del Nausica. Mai fallen! Sort que tenim sempre la grada a favor!

A millorar: 1) Els nervis. A vegades ens juguen una mala passada i divendres no en va ser l’excepció. Es veritat que hi havia molt soroll (tambor inclòs) però no hem de perdre els nervis. 2) Saber perdre: quan perds la ultima cosa que s’ha de fer és queixar-se. Es felicita al rival SEMPRE.

Pre-Infantil

 

Un pas endavant, dos enrere.

 

El resum del partit del PreInfantil és molt fàcil: derrota contra un rival que va lluitar i va jugar millor i més concentrat que nosaltres. Res més. Vam jugar punts molt bons però en general l’ambient va ser fred, amb massa passivitat i males cares. Així que avui no parlarem del partit. Avui cal explicar allò que portem repetint tantes vegades d’intentar ser un equip.

 

És el més important que es pot aprendre aquest any. Molt més important que fer ver el servei o aprendre a rematar. Perquè el PreInfantil aconsegueixi ser un equip cal que cadascuna de les noies s’esforci el màxim. Així que posaré l’escrit tan encertat que va fer l’Axel sobre els valors essencials que hem de tenir per gaudir al màxim de l’activitat:

 

"1. Compromís

Formar part d'un equip implica que la meva actitud i les meves decisions afecten a tot un conjunt de persones, no només a mi mateixa. Quan deixes d'anar a entrenar o a jugar, la teva decisió va en detriment de TOT el teu equip, no només de tu mateixa. El mateix aplica quan arribes tard, quan decideixes no muntar o no desmuntar o quan vas a jugar de mal humor. Entendre això ens ajuda a avaluar les nostres prioritats i a prendre decisions més madures.

2. Respecte

És IMPRESCINDIBLE respectar a companyes, àrbitres i rivals. Tots els qui participem en aquesta activitat treballem per fer-ho el millor possible, així que cal respectar l'esforç que fan els demés, més enllà de si els hi surt bé o malament. Només així sabrem valorar realment les nostres victòries i els nostres progressos. És INTOLERABLE riure del rival quan anem guanyant, de la mateixa manera que no ens agradaria que quan ens guanyen es riguéssin de nosaltres. És també INTOLERABLE tenir males paraules o gestos amb les companyes que fallen. És una sensació molt bonica tenir la seguretat de que quan fallis, la teva companya del costat t'estarà animant. I és molt desagradable saber que quan fallis, t'estarà mirant amb mala cara: jugant així, ningú no s'ho passa bé. Tractem a les companyes com voldríem que ens tractéssin elles a nosaltres, i així començarem a gaudir jugant en aquest equip.

3. Excuses NO

Les excuses i les queixes només ens debiliten. Buscar culpables o centrar-nos en els errors dels demés enlloc de mirar què podem fer nosaltres millor és una font de frustració i estancament que ens impedeix progressar com a jugadores i com a persones.

4. Treball

Per ser bons en qualsevol cosa cal treballar més i millor que els demés. És així de simple. Tothom vol guanyar, però només el que treballa millor que els demés ho fa. Dient "vull guanyar" a l'hora del partit i entrenant malament no guanyaràs mai. Guanyaràs quan entrenis millor que els altres."

 

En resum és molt senzill: els entrenadors de Els Arcs volem veure com les noies s'esforcen dia a dia per fer-ho millor, com tenen una bona actitud i intenten sumar. És evident que cada jugadora té un nivell diferent, però això a la llarga pot canviar en funció de l'actitud que tinguin tant als entrenaments com als partits. I al final tant pares com entrenadors el que ens agrada no és veure si feu o no feu el punt: és veure si us esforceu i si sou bones companyes. Això és el més important.

Cadet A

 

                No ha pogut ser!!

 

 

Aquest divendres el Cadet A s’enfrontava amb el Jaume Balmes. Era un partit de màxima expectació perquè  competien el segon classificat contra el tercer.

 

 

El nostre equip va saltar al camp amb moltíssimes ganes, però des del primer moment va estar clar que el rival també havia vingut a jugar. El primer set va estar molt igualat, però al final se’l va emportar Jaume Balmes amb un 21 a 25.

 

 

En el segon set també ho vam intentar tot i vam arribar a la fase de final de set 18 a 19, però una bona sèrie de serveis del rival ens allunyaven finalment del set.

 

Tot i que ho vàrem intentar, el tercer set va ser el menys competit. Així que toca felicitar al rival i el dilluns entrenar amb molta intensitat per continuar creixent.

 

 

Jugada del partit: un remat de l’Andrea des de zona 2 que va fer botar davant de la línia de zaguero i va deixar a l’Axel amb la boca oberta!

Cadet B

Partit molt dolent del Cadet B contra Josep Pla. L'equip es va assemblar més al de la primera fase que no pas a l'equip, lluitador i intens que estem veient en els darrers mesos.

Després d'un molt bon primer set, en el qual vam deixar al rival a 15, l'equip se'n va anar de cap de setmana. Més o menys com a la foto.

El segon i tercer sets van ser horribles. No arribavem a cap pilota. Intensitat zero. I les noies del Josep Pla, motivadíssimes després de la nostra victòria a la primera volta, ens van fer un "traje" a base de defensa i lluita. Ens van donar de la nostra pròpia medicina...

Al final del quart set i en el cinquè, el cadet B va recuperar la intensitat (potser perquè veien que el partit s'escapava!), però no el bon joc. Ens trèiem la pilota de sobre sense sentit, sense jugar en equip i sense explotar les nostres armes. La prova? Doncs que la que, en aquest partit, era la nostra principal arma ofensiva, l'Helena, no va rematar més de 3 pilotes en tot el partit. I això que va jugar 2 sets i mig... En tot el partit gairebé no vam poder sortir per quatre per culpa de les males recepcions i les males defenses, i així és complicat guanyar contra un equip que ho defensa tot.

Moltes felicitats al Josep Pla, que va merèixer la victòria pel seu bon partit. I nosaltres, a treballar més i millor per aconseguir ser l'equip que volem arribar a ser: un equip lluitador i que ho dóna tot a cada punt i a cada minut de l'entrenament. Dijous 21 d'abril veurem si hem après la lliçó, a la pista del Benjamin Franklin!

Juvenil 

 

                El clasico més lluitat

 

Si hi ha un duel que ve de gust veure i jugar en aquesta lliga és el DSB – Els Arcs, podríem dir que és “el clasico” de la nostra lliga, i el clasico que vam viure divendres al pavelló de l’Escola Alemana va deixar en ridícul el que es va veure una setmana abans al Camp Nou. Un partit molt intens en el que es veia que els dos equips s’esforçaven per lluitar i fer durar tots els punts al màxim ja que sabien que seria el millor partit de tota la temporada. Aquest enfrontament era un pas essencial en el camí cap a l’objectiu de la temporada, acabar primeres de la lliga, però més enllà d’això, era una oportunitat de jugar un bon partit de volei davant unes rivals que mai deceben.

Però abans de començar la crònica posem el partit en context; tot i que havíem guanyat el darrer enfrontament DSB – Els Arcs, el partit es preveia difícil ja que tornàvem al camp en el que havíem patit potser la pitjor derrota de la temporada, el 3 – 0 de la primera fase. El camp de l’escola Alemana sempre es difícil: un sostre perillosament baix, una grada plena i una calefacció a tota màquina, són els ingredients principals de la olla pressió d’Esplugues que va fondre al nostre equip l’última vegada que vam jugar-hi. Per acabar d’afegir tensió al ambient, els dos equips es disputaven la primera posició de la lliga, invictes els dos des de el seu darrer enfrontament al pavelló dels Arcs i les d’Esplugues ens esperaven amb moltes ganes de realitzar el sorpaso.

 

Així doncs començàvem el primer set, amb la idea clara de que seria un partit molt llarg i que en certa manera quant més llarg fos millor, perquè voldria dir que l’estàvem lluitant i gaudint al màxim. També sabíem que teníem el handicap del sostre baix, que ens costaria un mínim de 3 pilotes per set, amb el que no compten les locals, acostumades ja a l’altura del pavelló. Les nostres noies van entrar amb esperit de lluita al camp i van completar totes les facetes del joc amb nota, defensa, recepció, servei, bloqueig... tots van estar a un gran nivell excepte el remat. De vegades per culpa de les pilotes fàcils que no arribaven be, de vegades per culpa de les col·locadores que no acabaven de connectar i de vegades per culpa de les rematadores que no van ser tot lo contundents que podien, no rematàvem al nostre màxim nivell. Tot i això les noies no regalaven res perquè totes les pilotes que no podien rematar les fintaven amb intel·ligència a l’altre camp complicant moltíssim la vida al DSB i fent més d’un punt directe. Però sense remat és difícil guanyar a un rival d’altura com el DSB i el set es va saldar amb un 25 – 20 a favor de les locals. A tot això les nostres noies havien estavellat 6 pilotes al baix sostre del pavelló, cosa que ens feia pensar que el nivell de joc dels dos equips no estava tan lluny i que el partit seria molt llarg.

I justament això va ser el que van confirmar les juvenils dels Arcs al començament del segon set, van treure la seva cara més competitiva i van deixar clar que en aquell partit no pensaven regalar res, van posar un 7 – 0 al marcador gràcies als increïbles serveis de la Maria i l’agressivitat de la resta de l’equip per impedir que ens robessin el servei. Les noies de l’escola alemana van veure clar que seria un partit difícil, que s’haurien de guanyar els punts i van reaccionar, però la distància ja ens donava un coixí còmode que les nostres noies van aprofitar per anar llimant els punts que en el primer set no havien funcionat tant be: cap pilota va tocar el sostre i vam començar a rematar molt i a sobre molt be, sempre buscant el lloc del camp que fes més mal. I com a conseqüència no només no ens van retallar la distancia al marcador, si no que la vam ampliar fins acabar 25 -14.

 

Un cop fetes ja les presentacions i amb un set per cada equip començava arribàvem al que seria l’equador del partit, el tercer set. Les noies del DSB van entrar posant tota la carn a la graella. Nosaltres vam jugar un set sòlid, però la victòria del set precedent i una certa pressió que es va anar estenent entre les noies que veien com s’acostava el final de partit, va provocar una lleu baixada de concentració. Això va facilitar la fase mitja del set a les d’Esplugues que s’acabarien emportant el set 25 – 22. Tot i això el final va ser trepidant amb una remuntada espectacular que va posar la por al cos de les locals al veure perillar la seva còmode distància al marcador.

 

Quart set, i com diria el gran Bernat Lluch, l’hora de la veritat; si les nostres noies volien seguir jugant i guanyar el partit s’havia de guanyar el set com fos. Un set molt disputat que tant les locals com les visitants van jugar al seu millor nivell, vam recuperar la mica de concentració perduda i el guió del partit, les fintes es van tornar a tirar amb intel·ligència, la defensa es va situar on tocava... Però les rivals també juguen i en aquest cas o estaven fent molt be, com es va veure a la fase final del partit.

 

"La Maria la pressió agafa i se la berena"

 

 Anaven les locals amb una mica d’avantatge al marcador, 18-15 a favor seu, però les nostres noies no ho havien dit tot. Sis grans serveis de la Katia i una actitud de joc immillorable fan possible l’avançament per la dreta al marcador per acabar posant-nos 21 – 19, la mala notícia? Al servei la 10 de l’Escola Alemana, la jugadora que més problemes ens ha causat en recepció aquest any ( a l’anada ens va guanyar un set ella sola, 15 serveis seguits ) però ahir no era el dia del DSB, era el dia dels Arcs i la responsabilitat va poder amb ella, servei a la xarxa. Era la nostra, li tocava sacar a la Maria, segurament també el servei que més mal ha fet al DSB aquest any, i la Maria la pressió l’agafa i se la berena. Tres espectaculars serveis que van quedar tallats per una bona jugada de les locals que van dir “fins aquí”, però que ens deixaven a les portes del set, 24 – 20 al marcador i només un punt per poder jugar el tie-break. El que va passar a continuació ja ens ha passat més de una vegada i aquest cronista es prendrà la llicència poètica de batejar-ho com a “Síndrome de Ícar”, consisteix en veure’s tan a prop del Sol ( la victòria ) que set fonguin les ales. Només va fer falta fallar el primer punt per que les noies entressin en histèria i tinguessin lloc els errors més absurds que s’han vist mai al pavelló del DSB: dubtes, recepcions a l’altre camp, pilotes a la grada... I les locals s’anaven acostant al marcador, fins a posar-se a un punt de la victòria. Però el Matchpoint local va despertar alguna mena d’energia competitiva en les noies dels Arcs que es van sobreposar immediatament a la remuntada rival i al marcador advers. Una energia que va recórrer la pista movent els cossos de les jugadores i portant-les a executar jugades fins al moment impossibles, el punt més llarg que aquest cronista ha viscut i en el que més pilotes salvades per segon s’han vist mai: apoyos impossibles, pilotes anades a buscar a fora del camp, noies caient pel terra com mai. Tot aquest esforç sobrehumà ens va valer igualar el partit en un 25 – 25 de bogeria, un punt que semblava un missatge per a les rivals, “si voleu guanyar aquest set haureu de deixar-vos la pell perquè no pensem regalar ni un punt més”. A partit d’aquí va semblar que el missatge calava entre les noies del DSB i els dos punts van caure ràpid del costat visitant amb un clínic servei de la Tatiana.

 

“si voleu guanyar aquest set haureu de deixar-vos la pell perquè no pensem regalar ni un punt més”

 

Tie break, el set que decideix el guanyador; si dubtes, ni que sigui una mica, ja l’has perdut. El set va començar igualat però les noies de l’Escola Alemana van anar agafant distància fins que al 10 – 5 la distància començava a ser preocupant, l’entrenador dels Arcs demana temps mort i el canvi en les cares de les noies es veu a l’instant. Surten al camp amb fe en la victòria i amb un únic objectiu entre cella i cella, posar una entrega al camp tant salvatge que fiqui la por al cos de les rivals i els hi obligui a demanar temps a elles. Cinc punts més tard, 10 a 10 al marcador, l’entrenador del DSB s’aixeca de la banqueta amb cara de pomes agres i demana temps a l’àrbitre, aquell temps es va celebrar més que tots els punts que ens hi havien portat. Les noies sabent que havien fet el penúltim pas cap a la victòria i el més dur de tots, tornaven a entrar al camp amb la determinació de guanyar el partit i això és justament el que van fer. El final de set va ser de bogeria i la pressió va provocar més de un servei fallat entre els dos equips. Afortunadament l’avantatge que havíem agafat ens va acabar, donant la victòria més important i més lluitada de la temporada.

 

Un partit espectacular en el que les nostres noies van lluitar com mai per vèncer les situacions adverses, i per imposar-se a la pressió, sabent gaudir del moment i donant tot a la pista com no havíem vist mai. Aquest equip va fer gala d’un alt gen guanyador i competitiu que no te res a veure amb el que vam veure al darrer partit en aquesta pista. En aquell partit després d’un primer set semblant al que vam tenir divendres, es van enfonsar i van regalar els dos següents amb un molt mal joc. Aquest equip ja no regala sets, aquest equip ja no s’enfonsa amb la derrota i aquest equip te cada cop més ganes de jugar i de donar-ho tot per cada pilota. Es un equip que ja no te por de la derrota, si no que te ànsies de victòria. Un pas de gegant més en el llarg camí cap a l’objectiu de la temporada que ens permet només dependre de nosaltres per guanyar la lliga en els 3 partits que ens queden, ara a mantenir la concentració independentment dels rivals que tinguem davant, només així serem un veritable equip guanyador.

 

1x1

 

Maria: TOMAHAWK, míssils terra aire que va enviar des del servei, els millors que li hem vist en tota la temporada. Espectacular en totes les fases del joc i una entrega immillorable en defensa que ens va acabar donant el famós punt 24 – 25 del quart set.

 

Andrea: CANNON, enfocada tot el partit com una bona càmera reflex. Imparable al servei, en defensa i col·locant. A sobre va saber afegir les fintes de segon toc, en el moment en el que el partit ho demanava.

 

Katia: PIRELLI, “la potencia sin control no sirve de nada” amb aquesta frase va venir mentalitzada la Katia al partit i mare meva si va tenir control. A la seva potència atacant habitual va afegir un control perfecte d’on rematava, girant l’espatlla per atacar a la zona més dèbil de la defensa. Va saber combinar tot tipus d’atacs fent parar boja a la defensa rival.

 

Minty: DIESEL, després de la lesió a la Minty li va costar arrencar i retrobar el seu lloc al camp, però un cop ho va fer va ser imparable. Bon partit que li serveix per anar recuperant sensacions després d’un llarg període apartada dels terrenys de joc, molt bona aportació al servei.

 

Tatiana: THE WALL, gran aportació en bloqueig de la Tatiana que no va deixar que cap pilota dividida es colés del nostre costat. Intel·ligent al remat buscant també les zones dèbils de la defensa rival.  

 

Bea: SCHWEINSTEIGER, un partit amb una emoció especial per a la nostra particular alemana, que va resoldre amb la solidesa del veterà capità de la Mannschaft, mentre es queixava de l’accent espanyol de l’alemà de les nostre rivals.

 

Joana: MVP, espectacular partit de la Joana, a les seves habituals aportacions en defensa i recepció va sumar un increïble partit en atac, les noies de l’escola alemana anaven bojes darrera la pilota, una a 1, l’altre a 5, l’altre curta darrera el bloqueig... El repertori de la Joana va ser imparable. I per si fos poc també va afegir una increïble aportació amb el seu servei per dalt que cada dia te més consolidat.

 

 

Alèxia: PINCHITO, el que va estavellar davant la línia de tres metres en el 3er set. Gran partit de l’Alèxia en tots els aspectes del joc, servei, atac, defensa i inclús bloqueig. 

Junior A

 

PENDENT

Escribir comentario

Comentarios: 0

Club Vòlei ELSARCS

Còpernic 34. 08021 BARCELONA

info@voleiarcs.com

664487410