Jornada 9 - Segona Fase

Benjamí

A la tornada de Setmana Santa i sense cap entrenament previ, l'equip benjamí de Nausica es va enfrontar contra el Joan Roca. Tants dies de "festa" i desconnexió podien passar-nos factura però no, no tenien el volei tan oxidat! 

 

El primer set va començar més fluix de l'esperat... Les nenes havien fet un molt bon entrenament previ però, per sorpresa de tothom, als primers punts ens va costar arrancar. Això va jugar a favor de l'equip contrari, que va agafar avantatge i va estar tota l'estona per davant nostre. Tot i no fer un mal set cal destacar que ens va mancar una cosa ben important: ganes de rebre la pilota, de tenir-la al nostre camp, d'anar a per totes.

 

Després del temps entre set i set, les benjamí van sortir al camp amb les piles carregades. L'actitud de les jugadores va ser molt més bona, igual que la de les que animaven des de la banqueta. Vam començar dominant el joc, fallant pocs serveis, anant a rebre amb convicció, i fins i tot protagonitzant alguna jugada de tres tocs. La millora va ser important però no suficient per aconseguir la victòria. Només 5 punts ens van separar de l'equip del Roca.

 

Al tercer set el joc va tornar a ser menys intens. Tot i que les nenes mostraven ganes de continuar tots els punts, les recepcions no van ser gaire bones i van fallar força serveis. A les de l'equip local no els hi va ser difícil dominar el set i els ànims de les visitants van anar disminuint. Altre cop semblava que les nenes tinguessin por a la pilota, falta de seguretat a l'anar a rebre i fins i tot falta d'anticipació.

 

Malgrat perdre el partit, les nenes van fer un bon paper. Ara, caldrà fer bons entrenaments i, sobretot, recuperar l'energia i les ganes d'anar a per totes!!

 

Seguim!!

 

Carla

 

Pre-Aleví

 

Partit complicat contra l’escola Frederic Mistral amb un resultat final de 3-0 per a les contrincants. El passat divendres, després d’uns quants dies sense entrenar i competir en una pista de voleibol, ens vam enfrontar contra un equip molt potent. Vam començar a jugar molt concentrades, amb una molt bona recepció i sempre intentant fer un dels principals objectius d’aquesta temporada: fer tres tocs. De manera resumida, el primer set vam començar amb el marcador molt igualat i es van lluitar moltes pilotes però no vam aconseguir superar l’equip rival El segon set ens vam desconnectar una mica més i ja des de l’inici ens van superar en el marcador. El tercer set el vam lluitar des del principi però s’ha de reconèixer que el nivell de les contrincants va determinar que s’enduguessin la victòria a casa.

 

Dit això, m’agradaria remarcar varies coses: hi ha vegades que ens trobem amb equips que, sigui per el que sigui ( entrenen més, tenen millor tècnica, etc..) tenen un nivell superior al nostre. Això no vol dir que siguin millors i que obligatòriament hagin de guanyar sinó que molts cops s’ha de reconèixer la feina que fan els altres. També val a dir que per a jugar a volei a part de les parts més “formals” hi ha un aspecte decisiu quan es juga un partit: l’actitud. L’actitud, en moltes ocasions, és molt més poderosa que qualsevol tècnica. Nosaltres vam tenir molt bona actitud en el partit i per això vam saber estar a l’altura dels altres en molts moments. Aqui m’agradaria destacar una seqüència del partit ( segon set) on tant nosaltres com les altres vam construir jugades molt llargues amb tres tocs. Són aquests els moments on s’expressa tota la feina feta.

 

 

El nostre equip està fent una evolució molt bona i cada vegada anem incorporant més aprenentatges en els partits que juguem. Molt bona feina, poc a poc anem creixent i fent camí! Continuem treballant Nausica!

 

Aleví

 

Una de freda i una de calenta

 

Partit complicat de l'Aleví a casa contra Orlandai, un gran equip que a l’anada ja ens havia guanyat. Dimecres les noies van fer un entrenament tirant a regular: és cert que cada cop juguen millor, tothom ho veu. Però a aquest equip se li demana molt més. Juguem contra equips que entrenen més que nosaltres, i el que hem de fer és aprofitar cada minut d’entrenament.

 

Tot i la derrota el Nausica va jugar molt bé, lluitant els punts i provant de fer jugades de remat. Potser vam fallar masses serveis, cosa que ens hagués permès agafar una major avantatge i guanyar algun set. Però tot i els nervis les noies intenten fer el que l’entrenador els hi diu. Vam veure punts molt bons –celebrats per una grada que mai falla- i les noies tirant-se a terra per salvar pilotes impossibles. De ben segur que si aconsegueixen jugar més concentrades –amb menys errors- les victòries arribaran.

 

Ara arriba el toc d’atenció: Tothom s’està mirant equip amb lupa. El que esperem de l’Aleví és veure un equip on les noies s’ajuden les unes a les altres, i es sacrifiquen per l’equip. No pot ser que a aquestes alçades de temporada hi hagi qui arribi mitja hora tard, només dues noies ajudin a muntar la xarxa, hi hagi noies menjant a la banqueta, i d’altres que s’aixequin i agafin una pilota o directament se’n vagin al lavabo sense avisar. O això ho corregim o al pròxim partit jugaran els pares!

Infantil

 

L'infantil va començar a jugar a vòlei al tercer set contra el Padre Damián. No sabem ben bé què estavem fent durant els dos primers: pensant en el cap de setmana? Pensant que la pilota ens cauria al cap? El cert és que ens van guanyar tan ràpid els dos primers sets que gairebé ni ens en vam adonar. La bona notícia és que al tercer set es va veure un bon equip, que començava a lluitar les pilotes i que plantava cara fins al punt de poder disputar la victòria del set.

És complicat afrontar un partit així tenint en compte que només 4 de les jugadores que estaven al partit havien entrenat durant la setmana. Això sumat a la setmana santa vol dir que la meitat de l'equip no havia tocat una pilota de volei en més de 2 setmanes!  Per tant és normal que fins al tercer set no poguéssim competir contra el rival: els dos primers sets potser van ser l'entrenament que ens calia... És una llàstima que, amb lo bones que són individualment aquestes noies, no mostrem un nivell de joc més alt com equip. Esporàdicament veiem del que són capaces: corrent a salvar pilotes, anant al terra, rematant, etc. Però ho fem de manera massa inconstant: per cada cop que ho fem, n'hi ha 3 que no ho fem. I així és impossible. 

Esperem que en aquest tercer trimestre aconseguim venir més a entrenar. Ens cal molta més constància si volem treure coses positives d'aquesta última part de la temporada. Podem fer-ho molt millor!

Cadet A

 

                Dos punts importantíssims!!!

 

Amb la lliga més igualada que es recorda (tres equips empatats en primera posició a falta de cinc jornades)  és imprescindible jugar cada partit com si fos una final. I l’encontre del dissabte tenia tots els ingredients per complicar-se: jugàvem contra el quart classificat, en el seu camp i després de l’aturada de Setmana Santa.

 

Sabent que possiblement no seria un dels partits més brillants de la temporada, les nostres jugadores es van mentalitzar per lluitar totes les pilotes fins al final passés el que passés. I gràcies a això vam veure un equip que tot i no estar còmode com ho havia estat en altres ocasions va donar la cara i va aconseguir resoldre un partit complicat. I a més ho va fer amb autoritat, obtenint un resultat de 3-1 contra un rival que no va posar les coses gens fàcils.

 

 Jugada del partit: en el tercer set, una pilota mal rebuda vola a punt de toca terra al nostre camp quan la Tiemo es llença per salvar-la amb el peu. No només aconsegueix aixecar-la, si no que la pilota creua la xarxa i tot el camp rival. Fent una vaselina perfecta, va a botar en tota la cantonada sense que cap jugadora de l'altre equip pugui fer res.

Cadet B

 

 

El món es va quedar sense veure el brillant Cadet B per la pluja. Quina pena. El 21 d'abril us podreu treure l'espina, no us preocupeu.

Júnior B - Crònica partit aplaçat

 

EL VÒLEI CASTIGA AL JUNIOR B AMB LA DERROTA MÉS DURA

El millor Junior B perd la imbatibilitat a casa contra un poderós Sagrat Cor de Sarrià (2-3).

 

Pocs ho sabeu però el dilluns, 22 de febrer el Junior B va jugar un dels millors partits de la temporada. I sou pocs els que ho sabeu perquè fins avui no ha estat possible escriure una crònica amb cara i ulls. He tingut el Word a l’Escriptori durant un mes. En blanc. Sense ser capaç d’escriure res coherent sobre el partit –i això és molt gruixut tractant-se de mi, eh?-. Però avui m’he armat de valor –i d’un Talisker de deu anys- per tal de redactar una crònica a l’alçada del partit. L’he escrit perquè l’havia d’escriure. Primer perquè seria injust privar-vos de tan increïble relat, i segon perquè malgrat la derrota toca fer un (altre) reconeixement a un equip que va lluitar com mai. Em direu que això de la lluita és un aspecte que destaco permanentment del Junior B oi? Doncs sí. I què? És una veritat com un temple.

 

“La victòria no es mereix, s’aconsegueix”

Injusta, cruel, horrible, immerescuda... Qualsevol adjectiu es queda curt per definir la derrota del Junior B. Poques vegades un equip havia fet tants mèrits per guanyar un partit com ho van fer les noies de Lluch. Hi ha derrotes que fan mal. Que et deixen amb mal cos durant setmanes. Que per molt que un es repeteixi que això és un esport, que el rival també juga i que a vegades es perd i punt, no et pots treure aquest mal sabor de la boca. Ni amb Listerine. El partit contra Sagrat Cor de Sarrià ha estat la derrota més cruel que ha patit l’equip en aquests dos anys. Un cop molt dur amics lectors. És innegable. El Junior B va merèixer guanyar per joc i entrega, però a vegades amb merèixer-ho no n’hi ha prou. Anem al tema.

 

Batalla de defenses

L’equip de Els Arcs arriba en condicions immillorables. Vosaltres no ho sabeu –joves llagostes de marge a qui em dirigeixo- però l’equip no només ha entrenat en horari de pizzer, també ho ha fet en diumenges. I entrenaments durs, no som a la classe dels dofins. Les noies porten setmanes arribant a casa rebentades i amb cops a les cames de tant tirar-se pel terra. Això ha endurit a les jugadores i els ha permès igualar el nivell físic dels equips més forts de la competició. Tornem al partit va. El primer set el Junior B surt desbocat, com si cada punt fos l’últim. Lluch sap que és un partit per les defenses, ja que l’equip rival no dóna cap pilota per perduda. Cal superar el nivell del rival i les noies de Els Arcs ho aconsegueixen. Increïble lliçó magistral en defensa de les puntes Maria i Anna, que cobreixen tot el fons llançant-se a per tot. En atac la Nana comença a repartir joc amb criteri, movent a totes les jugadores. Amb la  Sílvia al servei i la Carla a la xarxa l’equip aconsegueix posar-se al capdavant del marcador. El més important és que la recepció funciona, i l’equip no regala res. L’entrega d’aquest l’equip és irreprotxable, com sempre. El Junior B deixarà de lluitar el dia que els Manel treguin un disc en castellà. El primer set cau per l’equip local, però el desgast passa factura a les guerreres de Lluch, i el segon set l’equip no pot mantenir la concentració. Lluch fa entrar a Llimona al camp perquè l’equip segueixi lluitant-ho tot, però el Junior B comet masses errades contra un rival que sap aprofitar la seva oportunitat. 1-1.

 

Oda al vòlei

Es respira la tensió. Silenci absolut a les grades, el públic sap que estan vivint un partit per la història. Un espectacle increïble, vòlei en estat pur. La gent que mira el partit per la TV des del sofà de casa –colla de ganduls- també calla. Fins i tot els gossos a tres quilometres a la rodona deixen de bordar, conscients de la transcendència del moment. El tercer i el quart set són una obra d’art. Un homenatge a aquest captivador esport. La vuitena meravella del món. Es viuen punts increïbles per part dels dos equips. Perdoneu que sigui tan plom –us aguanteu- però les noies de Els Arcs ratllen la perfecció en defensa. Cada punt és un espectacle. Iimpossible fer un vídeo resum de les millors jugades del partit. L’enhorabona al reporter que ho aconsegueixi, de ben segur que li convaliden el Premi Pulitzer. El Junior B aconsegueix endur-se el tercer set amb un (altre) remat impressionant de la Blanca; pletòrica. Si bé el Sagrat Cor aconsegueix forçar el Tie Break gracies al seu servei i a una gran defensa.

 

Game Over

El Junior B no aconsegueix portar el ritme del joc al Tie Break. Les noies estan esgotades mentalment i la manca de precisió en el primer toc no permet que les col·locadores puguin generar jugades d’atac. L’equip ha gastat molta gasolina en defensar i n’hi ha faltat per atacar. Això ho aprofita l’equip rival a base de fintes i potents serveis al fons. El Junior B planta cara però acaba perdent per la mínima. Un Lluch visiblement tocat atén als periodistes a peu de pista. “Avui més que mai estic orgullós d’aquest equip”, sentencia l’entrenador. Lluch ha insistit en felicitar a les seves noies “per l’esforç i el sacrifici”. “No hem d’oblidar tot el que ens ha donat i ens pot donar aquest equip. Com diu sempre una de les noies, aquí qui no arrisca no pisca. I el Junior B sempre arrisca perquè sempre intenta jugar. Guanyarem o perdrem però sempre volem fer un joc atractiu, que agradi al públic. I avui no canviaria ni un minut de joc, de valentia, d’emoció, de jugadores, de filosofia, ni de vòlei d’aquest equip per cap victòria, títol o copa. És l’ADN del Junior B, d’ahir, d’avui i de demà, i n’estic completament orgullós. Avui més que mai”. Discurs de llagrimeta. Quin home! Impossible molar més.

 

1x1

Carla Martinell. LUCIFER. Welcome to hell. És la gran culpable de que el partit fos un infern per les rivals. Ni les lesions poden amb ella.

Clara Llimona. LLENO, POR FAVOR. Ha acabat amb el dipòsit buit. El desplegament físic de la punta és impagable. Ficada al rol de l’equip, ho ha donat tot, deixant-se els genolls en cada defensa. Insubstituïble,

Maria Goretti. XAVI HERNANDEZ. Mai falla a l’equip. Sent els colors de Els Arcs com ningú. Genial un cop més. Quan es retiri li farem homenatge amb samarreta firmada, vídeo emotiu i piro musical.

Nana. ÚLTIMO MOHICANO. Quan les companyes fluixegen ella sempre apareix per revifar l’equip! El tercer set de la Nana ha estat un escàndol, portant el ritme del partit en tot moment.

Cris. ORADORA. S’ha passat els primers deu minuts parlant amb Goretti. L’han avisat que el partit ja s’estava jugant i ha anat per feina.

Blanca. GEGANT. Ha començat adormida però ràpidament ha tornat a demostrar perquè és de les millors centrals de Barcelona.

Sílvia. SAMBA. La millor del món fent parar boja a la defensa rival. Omnipresent, va amunt i avall agafant-ho tot. A Barcelona no vèiem algú movent així els malucs des de Joan Clos.

Maria Ribalta. PRESIDENTA DE LA GENIALITAT DE CATALUNYA. Doncs això, partit de 10 de la Maria, clau per mantenir a l’equip endollat en tot moment. Vital en defensa, i cada cop més important en ata, amb un servei que ja espanta a les rivals.

Anna Esteve. LOCOMOTORA. Porta una temporada en un estat físic extraordinari. Ha deixat enrere els seus problemes d'esquena, i per partits d'exigència és una assegurança de vida.

 

Escribir comentario

Comentarios: 0

Club Vòlei ELSARCS

Còpernic 34. 08021 BARCELONA

info@voleiarcs.com

664487410