Jornada 7 - Segona Fase

Benjamí

 

Partit molt irregular el que vam viure el divendres 4 al pati dels Arcs. Enmig d'un ambient molt festiu, les benjamí de Nausica escalfaven per rebre a l'equip de l'escola Sant Josep Oriol. Com que dilluns havien sigut poques a l'entrenament degut a la passa de grip que sacseja a moltes escoltes, vam aprofitar per fer un escalfament intens i la veritat és que veient l'entrega de les nenes i malgrat el nivell de l'equip contrari, el partit prometia.

 

El primer set va començar molt igualat. Les benjamí van començar amb molta energia, tornant força pilotes i entrant la majoria de serveis. De fet, els punts que sumàvem o bé eren per bones jugades nostres o per fallades de l'altre equip. Però quan les altres van deixar de fallar ens va ser més difícil continuar al capdavant i un servei fort que no vam aconseguir parar va fer que el set acabés 11 a 25.

 

El rebombori de la celebració que tenia lloc als Arcs no ajudava a que les nenes acabessin de concentrar-se, però les que van sortir a la pista van saber suportar les possibles distraccions. Després de la xerrada entre sets, les nenes es van omplir de coratge i van decidir anar a per totes les pilotes. El segon set va ser molt interessant doncs, segons el moment, eren unes o les altres les que anaven per davant al marcador. Vam estar molt aprop dels 25 punts però finalment l'equip contrari va remuntar i el resultat va ser 21-25 a favor de les rivals.

 

El partit ja estava perdut però començava el set amistós que deixa sense pressió a les nenes i que, per tant, pot fer que juguin millor, sense nerviosismes per guanyar o perdre. Divendres, malgrat tot, l'actitud de les nenes va ser contraria i enlloc de sortir a gaudir, van sortir poc animades i bastant cansades. De fet, va ser un set desastrós del qual en podem oblidar el resultat. Com si no s'hagués jugat...

 

Ara toca continuar entrenant, ja que la lliga no s'atura i encara tenim molts partits per endavant per lluir-nos i obtenir més bons resultats. Cal, però, que les nenes no perdin l'energia que les caracteritza perquè són aquestes ganes de jugar i passar-ho bé les que fan que tant elles, com l'entrenadora, com el públic, gaudim del seu joc. Ens agrada veure partits en els que es demostren les millores!! Seguim!!

 

Carla

 

Pre-Aleví

 

 

 

El passat divendres 4 de Març les pre-alevi van jugar a casa contra l’equip Sàndor. Tot i les baixes, l’equip va estar molt compenetrat i coordinat durant el partit. Aquell dia teníem molt públic ( hi havia una festa de pares i mares a l’escola) i podíem haver caigut en el parany de desconcentrar-nos i no estar per el que tocava. Tanmateix, des del minut 1 del escalfament vam estar molt atentes i amb molta motivació. El partit en general va ser molt bonic i tècnicament molt ben jugat. Els objectius que ens vam marcar al principi del partit que eren demanar la pilota, fer tres tocs i estar atentes en la defensa els vam complir molt i molt bé. Tot i que vam acabar perdent 1-2, el vam lluitar fins al final. El primer set les rivals ens van tornar moltes pilotes i ens va costar una mica reconstruir les jugades. El segon set, gràcies a un bon nombre de bons serveis que vam fer, va acabar sent nostre. El tercer set ens vam posar una mica més nervioses però no per això menys concentrades i amb ganes de lluitar. Però després d’unes jugades molt diputades se’l van acabar emportant. Al final del partit les vaig felicitar per la feina feta. Una de les coses que els hi vaig remarcar al principi del partit va ser el fet de centrar l’atenció i la importància en nosaltres i no amb els rivals:  ens hem de fixar en com juguem nosaltres i què fem o que deixem de fer com a jugadores i com equip. Exactament això mateix és el que vam fer i per això estic molt contenta! Seguim treballant noies!

 

 

 

Clara 

Aleví

 

Canvi d’actitud?

 

La crònica d’avui no és la d’un partit. Ni de dos. A la crònica d’avui analitzarem la situació de l’Aleví. Un grup que ho té tot per convertir-se en un gran equip si s’ho proposa.

 

El dissabte, 20 de febrer l’Aleví va jugar a la pista de l’escola Mundet. Les noies portaven unes setmanes encadenant un entreno bo per cada tres de dolents. Si un dia entrenaven concentrades i amb ganes, al següent tornaven les queixes, distraccions i mala actitud en general. I el partit contra Mundet va ser el desastre. No tant pel resultat (derrota contra un molt bon equip) sinó pel que tant pares com entrenador vam veure. Queixes per l’àrbitre, pel sol i per qualsevol cosa que servís d’excusa per no donar el màxim. Manques de respecte a l’entrenador, manca d’esforç i zero actitud d’equip. No pot ser que tant pares com entrenador hi posem més ganes que les jugadores. No pot ser que cadascuna pensi només en ella i no en l’equip. No pot ser que al camp no ho donin tot i que a la banqueta enlloc d’animar es dediquin a passar l’estona.

 

Tot això va provocar que tant pares com entrenador parlessin clar amb les noies. Si la cosa seguia així desapuntaríem a l’equip de la lliga. Un equip no és guanyar o perdre. Un equip és un grup on cada jugadora ho dóna tot en cada entrenament i en cada partit, sense esperar res a canvi. Si la companya falla se l’anima, i si ho fa bé se la felicita. Si la companya té un mal comportament, jo em segueixo portant molt bé. Enlloc de queixar-me em concentro en fer-ho el millor possible i intento fer tot el que em diu l’entrenador. Aquesta és la única manera de millorar, de que l’equip creixi, i en definitiva de gaudir molt més del voleibol.

 

Calia veure si les noies ho havien entès. Tocaven dos partits complicats: primer a Els Arcs contra l’escola Roca, i una setmana més tard tocava visitar el Sta Isabel. El partit contra l’escola Roca ja vam veure un canvi d’actitud important. Tot i la derrota 1-2 les noies es van esforçar al màxim en cada pilota. I les que eren a la banqueta animant en tot moment. La manca de concentració en alguns moments i els nervis van fer que s’acabés perdent, però el més important era demostrar que eren capaces de jugar en equip. Van deixar les queixes a banda, i es van dedicar exclusivament a jugar. Va faltar controlar els nervis per tal d’intentar fer el que l’entrenador demanava. Per exemple, la jugadora que és a 6 s’ha de quedar defensant el fons, i va faltar tirar les pilotes més altes per tal de poder fer jugades de remat.

 

Al següent entrenament excepte alguns petits episodis que cal corregir (no pot ser que comencem l’entrenament 10 minuts tard perquè les noies triguen molt a canviar-se!) vam poder practicar els aspectes que més ens costen: jugar més alt, buscar els forats quan no es pot rematar, i cridar meva a cada pilota. I el partit d’aquest divendres al Sta Isabel va ser el millor que ha jugat l’Aleví aquesta temporada. Tot i la derrota 2-1 al final per molt poc, les noies van jugar amb l’actitud ideal. Tant el soroll que hi havia en el pavelló (s’estaven jugant fins a quatre partits a la vegada), i un àrbitre amb cara de pocs amics feia témer el pitjor: que les noies tornessin a queixar-se per tot. Però no! Sembla que estan començant a madurar, i en cap moment vam veure una mala cara. Les de la banqueta animant en tot moment i les que eren a la pista jugant molt bé i intentant fer el que l’entrenador demanava. Vam veure punts molt llargs i impressionants. I les noies van començar a jugar pensant, amb la de 6 defensant el fons enlloc d’anar cap endavant, i la de 3 seguint sempre la pilota (“com un cranc!”). A més vam aprendre que “out” significa “fora”, eh Mariona? Al final va ser una llàstima perquè els nervis ens van tornar a jugar una mala passada. Si aconseguim controlar-los, podrem millorar encara més.

 

Cal seguir així! No cal recordar que fa dues setmanes casi desapuntem a l’equip de la lliga així que cal mantenir aquesta actitud i esforçar-se a cada entrenament. Ni una sola queixa ni falta de respecte a cap companya, ja que qui ho faci no jugarà el següent partit (avís a navegants!). L’aleví està jugant aquesta segona fase contra equips molt complicats així que només esforçant-nos al màxim podrem guanyar algun partit!

PreInfantil

 

Primera victòria del PreInfantil aquesta segona fase, 3-0 contra l’escola St Peter’s. L’equip es presentava amb sis jugadores justes (com contra Balmes fa unes setmanes). Tot i així l’equip va jugar un partit molt concentrat. El servei ens va permetre tenir avantatge en tots els sets, pel que vam poder jugar còmodes i sense estar pendents del marcador. Molt bona feina de la jugadora de 3 col·locant alt, cosa que ens va permetre fer molts bons remats. També molt bona actitud entre les noies: animant-se i felicitant-se les unes a les altres després de cada punt. Però tenim dues assignatures pendents: cridar les pilotes, i la defensa. Excepte en alguns punts puntuals, segueix faltant cridar algunes pilotes que no poden caure sense que ningú les toqui, i que en defensa tinguem molta més lectura i actitud per arribar a totes les pilotes. No hi ha cap pilota impossible. Faig tot el possible per tocar la pilota, ja que si la deixo caure segur que és punt per l’altre equip. Això ho hem de tenir claríssim. Si ens esforcem molt més en defensa podrem plantar cara als equips més forts de la lliga.

 

Però per començar cal entrenar molt millor. No pot ser que cada entrenament comenci tard perquè algunes jugadores encara no s’han canviat o arriben caminant. No pot ser que després de cinc mesos seguim perdent el temps als entrenament queixant-nos per qualsevol cosa: per les parelles, pels exercicis, perquè la companya falla, perquè no la toco...pel que sigui. No pot ser. La única manera de millorar és deixar-se d’egoismes i donar-ho tot a cada entrenament independentment del que faci la companya. Un equip és això: pensar en el grup abans que en una mateixa. Perquè quan tinc una mala actitud perjudico a l’equip. I només si totes estem concentrades podrem millorar.  Cal tenir aquest concepte molt clar ja que quan formem part d’un equip adquirim un compromís amb les companyes. I si tinc una mala actitud les estic perjudicant. M’he de comportar amb la companya com m’agradaria que es comportés ella amb mi. I cada entrenament o partit que falto, estic perjudicant a l’equip. Tots som conscients que teniu molta feina a l’escola però cal organitzar-me millor per poder venir al màxim d’entrenaments i partits possibles. I quan vinc he de tenir la millor de les actituds. Si fem tot això farem un gran pas endavant per convertir-nos en un equipàs!

 

Infantil

 

Mal partit de l’infantil divendres a la pista de l’Escola Aula. Anàvem amb molta il·lusió a visitar la pista del líder, un equip que no ha perdut ni un sol set en tota la segona fase, però a l’hora de jugar no vam posar les ganes i l’energia que el partit requeria. El nostre objectiu no era guanyar sinó donar el màxim, lluitar cada pilota i gaudir de cada punt independentment del resultat. I durant bona part del partit no vam aconseguir fer cap de les 3 coses.

Les rivals eren més grans (d’edat i d’alçada), tenien molts més anys d’experiència i eren millors en tots els aspectes del joc. Contra això, la nostra única opció era retrobar la versió d’Els Arcs que vam veure a la pista del Padre Damián: un equip que anima, que juga lluitant cada pilota i que gaudeix jugant a volei. Però una setmana més, el que vam trobar va ser la cara B de l’infantil: un equip apàtic, que dubta i que es dona per vençut abans tan sols d’intentar-ho. I el resultat va ser que les noies d’Aula no van trobar cap oposició per desplegar el seu joc.

La nota positiva del partit van ser les breus espurnes de bon joc que també vam veure, amb algunes jugades llargues propiciades principalment pels cops que va anar al terra la Irene i per la velocitat de la Mireia. Aquestes bones jugades, però, no ens van animar a reaccionar definitivament i a ficar-nos en el partit, sinó que es van quedar en miratges del que podria arribar a ser aquest infantil amb una mica més de ganes, autoexigència i disciplina.

L’altra nota positiva és que podem aprendre molt de l’equip que vam tenir al davant. Anaven guanyant de 20 punts i es seguien tirant al terra totes a lluitar cada pilota... Cada cop que aconseguíem rematar, elles ens la defensaven, perquè tenien una actitud boníssima al camp. Si a part de ser millors tècnicament, més grans i amb més experiència, tenen millor actitud que nosaltres a l’hora de defensar i lluitar les pilotes, malament rai.

L’única manera de millorar és posant-hi GANES, AUTOEXIGÈNCIA i FENT CAS, i ja fa unes setmanes que aquests tres ingredients brillen per la seva absència. Si diem de posar-nos d’una determinada manera per defensar, no pot ser que em quedi de peu fent el que em dóna la gana. Si diem d’anar a per cada pilota, no pot ser que no faci ni un pas i digui “però si era impossible!” quan ni tansols ho he intentat. Quan diem “agafa-la de dits” no pot ser que sempre trobem una excusa en que la del costat me l’ha tirat així o aixà. Fer cas i no buscar excuses és bàsic. INTENTAR-HO és l’únic que és innegociable. Després si surt malament i li dono malament a la pilota NO PASSA RES, però sense ni tansols intentar-ho és impossible. Tenim molt per millorar, i ens hem d’agafar a les espurnes de brillantor que de tant en tant tenim com equip per fer-ho. Podem ser molt més bon equip del que vam fer creure divendres a la gent d’Aula.

Cadet A

 Victòria treballada!

 

Aquest divendres, el Cadet A dels Arcs s'ha enfrontat al sisè classificat de la lliga, l'Institut Josep Pla.

 

El partit ha començat de manera inmillorable per l'equip dels Arcs: les jugadores han sortit amb moltes ganes i molt concentrades i ràpidament hem agafat distància en el marcador. El primer set ha acabat amb un contundent 25-11, el que semblava indicar que la resta del partit seria fàcil.

 

Però com acostuma a passar, l'equip rival no tenia cap intenció de posar-nos-ho fàcil i ha començat el segon set donant-ho tot. Tot aprofitant algunes errades de concentració puntuals i que no estàvem tant inspirades en el servei com en el primer set, Josep Pla s'ha endut el segon set amb un ajustat 22-25.

 

El tercer set ha estat marcat pels vuit punts seguits de la Maria al servei només començar el set. Amb aquest avantatge hem pogut jugar còmodes i endur-nos-el per 25-19 després de fer un bon paper.

 

Sabent que el quart set era el definitiu, les jugadores han sortit molt més concentrades. El quart set acabava amb 25-17, però alguns errors degut als nervis no ens han permès guanyar amb més distància al marcador. 

 

En resum, victòria treballada de l'equip dels Arcs que ens manté a dalt de tot de la classificació.

 

Cadet B

 

 

Nova victòria del Cadet B, que continua donant alegries a la seva cada cop més nombrosa afició!

Divendres contra Sandor vam descobrir una nova faceta d’aquest equip: ara podem guanyar partits fins i tot quan no juguem bé! Això era impensable fa uns mesos, i demostra com ha madurat aquest equip i com ha canviat l’estat d’ànim i el nivell de confiança. Ara tot i anar per darrere en el marcador, confien en elles mateixes i són capaces d’apretar en els finals ajustats i guanyar-los! I és que a cada partit apareix un nova jugadora per posar-se l’equip a l’esquena quan la cosa no rutlla. Aquest cop va ser el torn d’“Olsinator”, que va treure a passejar de nou el seu llença-míssils i va salvar al seu agraït entrenador d’arribar tard al partit de les infantils.

La veritat és que al final del segon set i al principi del tercer, les coses pintaven molt malament. Clàssica empanadilla de Móstoles del Cadet B, que es va oblidar de rebre, de defensar i fins i tot de cridar “meva!” en les pilotes més fàcils. Però aquest cop les noies van saber reaccionar a temps i endur-se els tres sets. Gran notícia també va ser el bon partit de l’Helena, que en una posició més còmoda va lluir molt més. Ja sabíem, dels entrenaments, que tenia un bon remat, però és que a més va estar impecable en recepció i defensa, que és l’aspecte més important i difícil del volei!

Ah, i una menció especial mereix la jugada MXP* del partit, protagonitzada per la infatigable Laia BelTrargetaGroga, que no va poder reprimir les ànsies de saltar al camp en el set que va descansar i va estrenar el nostre marcador de Targetes grogues de la temporada quan l’àrbitre es va cansar de dir-li que s’estigués més enrere. Ni Sergio Ramos intentant forçar la cinquena groga...

Aquesta setmana toca preparar el partit més difícil de la temporada, contra el líder, el Labouré. És un bon examen per veure el progrés d’aquest Cadet B, ja que el Labouré ens va guanyar per 3 a 0 a l’anada. Caldrà donar el millor de nosaltres mateixos durant els dos entrenaments i durant el partit si volem aspirar a competir. Però tenim molts motius per creure en aquestes noies! Veniu a animar, sobretot, que necessitarem tota la força possible! Esteu citats divendres a les 18:15 a Els Arcs.

 

 

*Més Xorra del Partit

Juvenil 

 

 

Haver de matinar no va provar massa be a les noies del Juvenil aquest dissabte. Partit a les 9 al pavelló de Sandor a Cornellà, a l’ombra de l’imponent Estadi de Cornella-El Prat de l’Espanyol i contra un rival del que no en sabíem res.

 

Aquest partit ha estat  la enèsima prova de que al Juvenil dels Arcs no li van gaire be els períodes sense competició. Si aquesta setmana sense partit s’hagués aprofitat a fons amb entrenaments d’alta intensitat potser el partit hagués anat d’una altra manera, però per causes diverses l’assistència ha estat escassa amb una mitja de 7 jugadores per entrenament, cosa que afecta profundament a la qualitat dels mateixos. Tot i això les noies s’han proposat trencar aquesta dinàmica negativa com es va veure dimecres al pavelló dels Arcs, on es va reunir el gruix de l’equip i es va realitzar un entrenament de molta més intensitat.

 

El partit va començar molt malament per les noies dels Arcs, que semblava que s’havien oblidat de competir en aquestes setmanes sense partit. Les rivals, un equip jove però ben treballat, esperonat per la seva infatigable entrenadora, van posar-se per davant ràpidament i les nostres noies van anar a remolc tota la resta de set. Aconseguíem igualar el marcador i ràpidament una sèrie de errors de concentració i d’excés de passivitat ens tornaven a posar per darrera. Errors al servei, errors en posicionament de defensa, errors de remat, de bloqueig... La llista era variada i semblava que les nostres noies no tinguessin la capacitat de concentrar-se i ser competitives.

 

Aquesta dinàmica de joc va condemnar als Arcs a la derrota i el segon set tot i els canvis que van saltar al camp no va ser diferent: començament fluix, persecució interminable i final regalat per falta de concentració.

Així doncs arribàvem al tercer set amb un 2 a 0 al marcador en contra i males sensacions per a tot l’equip que veia com un rival assequible se li escapava. Era l’hora de la veritat, el moment en que si es volia guanyar s’havia de posar tota la carn a la brasa, i les nostres noies van despertar. Per primera vegada es va començar el set per davant en el marcador amb una bona sèrie de serveis i l’esperit lluitador va començar a aflorar, punts que acabaven amb dues o més jugadores nostres tirades per terra, pilotes que s’anaven a buscar a fora el camp, tot això va anar contribuint a millorar el nivell de joc i distanciar-nos al marcador de les locals fins al punt d’aconseguir el 3 set.

 

En el 4t set la línia ascendent de joc es va consolidar i va començar a beneficiar a altres aspectes que encara estaven funcionant a mig gas. La col·locació al camp en defensa es va perfeccionar, impedint a les rivals que seguíssim anotant amb els atacs línia, van començar a sortir les fintes i sobretot els remats a zona 1 del camp rival, tant de centrals com de puntes, els serveis es van fer molt més efectius i defenses i recepcions es van començar a separar de la xarxa per fi. Tota aquesta millora va anar allunyant a les nostres noies de Sandor al marcador fins que van aconseguir el set.

 

Així doncs arribàvem a un TieBreak en dinàmica positiva i amb un nivell de joc que s’estava demostrant inabastable per a les nostres rivals. Tot i això Sandor no anava a regalar un partit que tant havia lluitat i el plus de motivació es va notar. Tot i això les nostres noies van aconseguir guanyar el 5e set i amb ell un partit molt més complicat del que les previsions auguraven.

 

Un partit molt important que tanca la primera volta de la segona fase i del que podem treure moltes lliçons valuoses. La primera que la qualitat dels entrenaments afecta i molt a com es juga després als partits, és molt fàcil d’entendre, qui entrena be, juga be; qui entrena malament, tard o d’hora acabarà jugant malament. I la segona que no hi ha rival petit, una lliçó que ja ens va ensenyar la primera fase però que no està de més recordar-la; si no donem cos i ànima en cada partit, qualsevol rival ens pot trencar els objectius.

 

 

Un partit molt maco de guanyar perquè totes les jugadores van tenir una segona oportunitat després dels dos primers sets nefastos que es van jugar i totes, absolutament totes, la van aprofitar i van elevar el seu nivell de joc per tal d’endur-se el partit i ajudar a l’equip. És en la suma de totes que l’equip creix i és capaç de guanyar, ningú pot abaixar els braços si volem aconseguir completar una excel·lent segona fase.

Júnior A

 

 

EN PROCÉS

Júnior B

EPIC WIN

El Junior B s’endu una treballada victòria contra el Jaume Balmes B (3-2)

 

Rival complicat

El Junior B s’enfrontava al Jaume Balmes B, un equip que compta amb la presència de quatre nois entre les seves files. Una situació en la que les noies de Lluch mai s’hi havia trobat, i que feia preveure un partit molt disputat. A més el Junior B es presentava en quadre, sense les seves puntes Clara i Anna. Haurien de ser la Maria i la Cris qui donessin un pas endavant.

 

Inici complicat

El Junior B comença dubitatiu, a veure-les venir. Davant hi ha un rival físicament superior, i les noies comencen amb dubtes i una angoixa inusual en aquest equip. Les atacants amb el braç encongit, com tement el poderós bloqueig del Jaume Balmes. Un preocupant parcial de 13-19 obliga a Lluch a demanar el segon temps mort per calmar els nervis, però la mala recepció provoca que l’equip perdi el primer set. El segon set en canvi el Junior B comença amb una altra cara, disputant-li cada punt i tornant a defensar-ho tot. La defensa és la clau d’aquest equip, el que ha fet que es conreï un èxit escandalós, sense precedents, entre tots els aficionats del voleibol. La recepció comença a funcionar i les col·locadores deixen d’anar com boges pel camp. L’equip aconsegueix endur-se el segon set i tot indica una remuntada còmode del Junior B, que li comença a prendre la mida al rival i ja porta el ritme del partit. Però com diu la dita, no diguis blat fins que etcètera.

 

Hem trepitjat merda

Tercer set. 4-4 i la Carla cau malament d’un bloqueig i es torça el turmell. Encara sort que Lluch té al “comodí Pons” que entra ràpidament  per la capitana. 16-16 al marcador i Goretti es fa mal al dit en una defensa. Lluch se’n feia creus. Això era tenir més mala sort que anar pel carrer Aragó i trobar-te tots els semàfors en vermell. Sort que Lluch havia convocat a la Marta Esteve del Junior A, que entra per la col·locadora. Els serveis mèdics de l’equip anaven desbordats, la banqueta de Els Arcs semblava la planta de traumatologia de l’Hospital Clínic. I això contagia a l’equip on ja hi planava el descontrol, amb Lluch donant indicacions entre punt i punt per col·locar a les seves jugadores. Allò semblava el mercat de la Boqueria un dissabte al matí. I amb el Junior B més estressat que Doraemon en una duana, el rival aprofita per endur-se el tercer set per un ajustat 24-26. Tocava tornar a remuntar.

 

Keep calm

La situació era crítica, no ens enganyem. 2-1 i amb la central i la col·locadora titulars fora de combat. Pintaven bastos. Però paradoxalment a la banqueta de Els Arcs s’hi respirava una tranquil·litat gairebé insultant. Les noies, malgrat les baixes sobtades i amb el marcador en contra, se sabien superiors. No feia falta ni que Lluch digués res, les sis supervivents no estaven disposades a rendir-se. I el començament del quart set va ser immillorable. Amb la Sílvia al servei l’equip es posa 8-0, i amb l’equip manant tota l’estona. Una clatellada amb la mà oberta a un rival confiat en veure massa a prop la victòria. L’equip guanya el quart set i tot s’hauria de decidir al Tie Break. Els tie break’s no són una ruleta de casino. Els tie break’s els guanya l’equip que té les idees més clares, aquell que sapa a què juga, i sobretot té la confiança que pot guanyar. El problema és que les dues derrotes que ha patit l’equip aquesta 2a fase, han estat al tie break. Inconscientment era una espècie de maledicció que planava sobre l’equip. S’havien escrit articles sobre aquest tema, i se n’havia parlat en els principals programes esportius del país, i vulguis que no tot això acaba arribant a l’equip. Però aquestes noies mengen a part. El tie break va ser del Junior B de principi a fi. L’equip juga amb una maduresa i una seguretat extraordinàries i després de l’últim punt l’afició embogeix!

 

Contra tot

En roda de premsa Lluch treu més pit que un gall d’indi. “Ningú més que aquestes noies sap tot el que em lluitat per arribar fins aquí. L’equip està exhaust perquè porta mesos entrenant com mai. I avui ho teniem tot en contra. Sense la Clara i l’Anna, que són peces fonamentals, i quan millor jugàvem va i se’ns lesionen la Carla i la Goretti”. Preguntat sobre les dues lesionades, l’extraordinari i poliglota entrenador no esquiva la pregunta: “Són la columna vertebral de l’equip i per sort no han estat lesions de gravetat. Acabo de parlar amb els doctors i en una setmana recuperem a la Maria, i la Carla ja podrà saltar per setmana santa. Encara hem tingut sort. Les necessitem. Apa prou preguntes; me'n vaig a dinar que tinc gana”. Quin geni.

 

1x1

Carla Martinell. BUFFF. Lesió quan millor estava. Esperem que es recuperi aviat. Anirem a Montserrat a posar un parell d’espelmes.

Maria Goretti. JAMIE LANNISTER. Ho estava fent de conya fins que s’ha quedat sense mà. Per sort res greu.

Nana. FILTRE D’INSTAGRAM. Amb ella tot sembla més bonic. Un altre partit per emmarcar, jugant concentrada i amb paciència, aguantant a un rival físicament superior.

Cris. MVP. Per aclamació popular! No li va pesar la pressió de saber que no tenia substituta, i va fer un autèntic partidàs. Concentrada en recepció, atenta en defensa, i molt llesta en atac. Fintant i rematant on feia més mal, la Cris va fer tot el que se li demanava i més!

Blanca. WHO RUN THE WORLD? GIRLS! Davant tenia a un gegant (amb un pentinat estrany) que treia mig braç de la xarxa. Però la Blanca no és fàcil d’espantar, i se l’ha menjat amb patates braves.

Sílvia. PAKI DE LA RAMBLA. Sempre és allà quan el necessites. Degut a les lesions va anar fent de central i de col·locadora en funció del que l’equip necessités. Extraordinària al servei.

Maria Ribalta. FONAMENTAL. Tot equip necessita una Maria que faci això que fa la Maria, aquest joc tan Maria que només sap fer la Maria. Maria.

Marta Esteve. BOMBERA. Convocada a última hora, ha rescatat a l’equip del incendi de lesions. Entre tantes lesions, la Marta ha dotat a l’equip d’aire fresc, i els seus serveis han permès agafar una còmode avantatge al tie break.

Anna Esteve. GAFE. Estava en un estat de forma extraordinari però un procés febril l’ha deixat fora de joc pel partit.

Clara Llimona. MOVI. Doncs això. Sort que en breus la tindrem al 100% per nosaltres!

Lluch. VALIUM. El vam veure sorprenentment tranquil i confiat en la victòria de l’equip. Elegant com sempre, ha sabut combinar dessuadora, pantalons i sabates. Quin geni!

Escribir comentario

Comentarios: 0

Club Vòlei ELSARCS

Còpernic 34. 08021 BARCELONA

info@voleiarcs.com

664487410