Jornada 2 - Segona Fase

Aleví

 

Bon partit dissabte al matí de l’aleví al camp de l’Orlandai. L’objectiu de l’equip era clar: fer tres tocs a cada jugada, lluitar perquè no caigués al terra cap pilota i animar-se les unes a les altres. Tot i la derrota, l’equip va complir prou bé amb aquests tres objectius. Probablement, la promesa de que si jugaven bé anirien a prendre unes braves al Tomás va ser una motivació prou rellevant...!

 

El públic va poder celebrar alguns punts espectaculars: en una ocasió, entre la Maria i la Candela van poder treure una pilota que ja havia tocat a la xarxa, i la Tània la va aconseguir passar a l’altre camp quan les rivals ja estaven celebrant el punt. Probablement, puntassos com aquest, o com les múltiples salvades que va fer la Paula llençant-se al terra, van fer creure a l’àrbitre que estava xiulant un partit de Superlliga, perquè des de llavors va aplicar un criteri tan estricte a l’hora de xiular xarxes i invasions que ni Mejuto a una final de la Champions.

 

Les alevins van lluitar de valent, però les noies de l’Orlandai van ser més espavilades a l’hora d’atacar, i ens van clavar molt bones pilotes a les cantonades a les que les nostres noies no podien arribar. Nosaltres en canvi, encara anem amb molta por de rematar, i això fa que molts cops passem la pilota massa fàcil a l’altre camp.

 

Un deu també per la Mariona, que es va deixar la veu animant i que va estar encertadíssima al saque i a l’hora de col·locar. I per la capitana, la Jana, que és una assegurança en recepció tot i els nervis que la devoren en alguns moments!

 

Tan de bo aquestes noies entrenessin amb l’entrega que van mostrar al partit!

 

Pre-Infantil

 

Emocionantíssim partit del preinfantil dissabte al matí a la pista d’Els Arcs contra un equip, el Colegio Alemán, que ens havia guanyat en pretemporada per un contundent 3 a 0. El partit es va perdre al tie-break, però l’equip va demostrar com ha crescut pel que fa a nivell de joc i a actitud, plantant cara a les alemanyes, i sent superiors en molts moments del partit.

 

 

El partit va començar com s’esperava, amb els dos equips molt igualats, lluitant cada pilota. El primer set va arribar amb empat al tram final, però llavors 7 saques seguits impressionants de la Natàlia van decantar-lo a favor d’Els Arcs. Les Alemanyes encara es pregunten com s’ho va fer per enviar 7 serveis seguits a la línia de fons...

 

Potser aquest bon tram final va fer que les noies es pensessin que guanyarien el partit sense suar, potser es van relaxar... El fet és que l’equip no va aparèixer en el segon set. Ens van clavar 13 saques seguits, la recepció va començar a fer aigües, vam deixar de demanar les pilotes, vam deixar de defensar, vam deixar d’animar i el set es va acabar ràpid amb un 25-6. Per sort, les noies van saber reaccionar, es van tornar a posar les piles i van recuperar el bon joc en el tercer set. La Mar donava ales a l’equip animant sense parar i posant cada pilota que tocava al cap de la col·locadora; el set es va acabar perdent per 25-21, però ens va servir per sortir endolladíssimes al quart, que va ser un recital d’Els Arcs. Aquest cop van ser les alemanyes que gairebé no la van rascar. Vam defensar amb moltes ganes, vam rebre-ho tot i vam començar a rematar de veritat! Tot quedava per decidir en el 5è set...

 

En el desempat, els nervis ens van passar factura. Les noies van mantenir la bona actitud i les ganes de lluitar cada pilota, però la precipitació va ser una mala aliada... No vam treballar gens bé els segons tocs (intentant-los passar directament a l’altre camp si no anaven a la col·locadora), i per tant vam deixar de rematar. Les Alemanyes no tenien cap dificultat per defensar les pilotes que els hi tornàvem, mentre que elles van treballar molt millor l’atac.

 

Finalment, derrota per la mínima, però derrota dolça. Aquestes noies no semblen les mateixes que van començar a jugar a l’octubre! Ara animen, lluiten cada pilota i gairebé sempre aconsegueixen finalitzar les seves jugades amb un atac! Els ha tocat un grup complicadíssim en aquesta segona fase, però segur que si continuen treballant, podran competir contra qualsevol equip que se’ls presenti com ho van fer dissabte.

 

Infantil

 

 

Havia estat una setmana molt dura per a l’infantil d’Els Arcs. Tensió, absències, crisi de valors, xerrades... Un còctel poc engrescador per visitar la pista d’un dels equips més forts del grup, el Padre Damián. I per acabar-ho d’adobar, un camió avariat a la plaça Borràs que ens va fer arribar tard al partit a la meitat de l’equip i també a l’àrbitre!

 

Tothom es preguntava si el partit seria la continuació del funeral de la setmana passada o si, realment, havia canviat alguna cosa després de la reflexió conjunta que havia fet l’equip. Un detall aparentment insignificant feia ser optimista a l’entrenador: per primer cop en tota la temporada, el “un, dos, tres, els Arcs OÉ” va ressonar a l’uníson per tot el pavelló.

 

Tot i això, l’inici de l’equip va ser molt fluix. Poca comunicació, poca agressivitat, un estat d’ànim similar al dels partits anteriors, por de rematar quan ens venia una pilota ben col·locada... Vam ser un rival molt còmode per les noies del Padre Damián en el primer set (25-9), que havien de fer ben poca cosa per fer-nos punt. La cosa va ser bastant similar en el segon set, tot i que vam començar a corregir errors en recepció, vam defensar una miqueta més i vam començar a rematar.

 

Però no va ser fins el tercer que la cosa va canviar. I aquí faré un PUNT I APART ben gran, que és el punt i apart que fem com equip.

 

 

 

 

 

 

AQUEST PARTIT ES POT GUANYAR!

 

“Però només si canviem radicalment els nostres ànims i ens ho creiem. Quina us penseu que és la diferència entre arribar a una pilota o no arribar-hi? Són mil·lisegons! Quan ens animem les unes a les altres i quan celebrem i cridem els punts, tenim una dosi extra d’adrenalina que fa TOTA la diferència entre arribar bé a la pilota o no arribar-hi!”

 

Tot i l’escepticisme inicial de les noies davant d’aquest discurs, de seguida van veure que funcionava. I que realment era cert que podien competir contra l’aparentment totpoderós Padre Damián si jugaven com un equip. I l’antic infantil d’Els Arcs va quedar enterrat en el passat. I quin partidàs va jugar el nou infantil a partir d’aquell moment! Salvant pilotes impossibles, rematant tot el que ens venia i animant sense parar. Sent, per fi, un equip que feia goig veure jugar. Amb nenes que s’ho passaven bé jugant a vòlei. I quin va ser el resultat? Que vam salvar 2 pilotes de partit i vam guanyar el set en un agònic 27-25 que va fer explotar d’alegria a les noies d’Els Arcs. Tal va ser l’esclat de joia que la pobra Carla Mallol va acabar ferida enmig de la “melé”.

 

Les rivals posaven cares ben llargues... Quina sorpresa els havíem donat! Semblava que en una horeta tindrien la feina feta i s’havien trobat unes guerreres que se’ls van creuar en el camí. Van sortir a fer sang en el quart set, però aquest nou infantil dels Arcs no es va deixar intimidar i va donar la cara fins al final. Vam perdre el set per un ajustat 25-21, però les sensacions eren immillorables. Si haguéssim tingut aquest nivell de joc des del primer set no tinc cap dubte de que el resultat podria haver estat molt diferent.

 

MOLTES FELICITATS noies, divendres us vau guanyar el sopar. Vau lluitar com campiones i vau jugar el millor partit que hem fet fins ara. Ara toca mantenir-ho, i no tornar a caure mai més en l’apatia que ens caracteritzava en el passat. Jugant amb aquestes ganes i aquest ànim, ens ho passarem infinitament millor!

 

 

1x1

 

Alexandra: AFÒNICA – Així va acabar després d’estar animant i cridant tot el partit. Poc a poc es va convertint en una assegurança al saque!

 

Mireia: CORRECAMINOS – A cada partit fa més quilòmetres. No dóna una bola per perduda i arriba sempre a tot. Rivals, si voleu fer punt, que no hi sigui la Mireia a prop!

 

Maria M: TERMINATOR – Destrossa tota bola que pilla. Les defensores del Padre Damián tremolaven cada cop que la capitana aixecava el braç per rematar!

 

Irene: GEORGE CLOONEY – Amb la seva família a la grada, divendres el seu joc va tornar a destil·lar elegància. La seva tècnica impecable fa que sembli una veterana!

 

Carla M: GREGA – Va ser el dany col·lateral de l’èxtasi col·lectiu. La més petitona demostra partit rere partit una força sobrehumana: un assegurança al saque i en recepció!  

 

Laia: MUR – Una lluitadora a la xarxa. No hi ha cap pilota dividida que no guanyi la Laia. No hi ha pilota que passi al nostre camp sense el seu permís!

 

Maria B: CURRY – Quan hi és, es converteix en el condiment perfecte per l’equip. I, com el jugador de bàsquet, et pot sortir amb una genialitat en qualsevol moment!

 

Candela: DECISIVA – Ficant els dos saques clau que ens van donar la victòria en el tercer set, la debutant va ser decisiva i va mostrar una sang freda impressionant!

Cadet A

 

Partidàs!! 

 

Victòria espectacular del cadet contra l'escola Shalom en un partit que va tenir de tot: 5 sets, més de dos hores de partit, polèmica arbitral, remuntada espectacular...

El primer set va ser impecable, com quasi sempre. La determinació de les nostres va fer impossible qualsevol reacció del rival, que veia que li costava moltíssim puntuar. 

El segon set va començar amb polèmica arbitral. Amb un 8-6 favorable a Els Arcs, la quasi sempre polèmica Patricia Gislene (col·legiada federada) es va liar amb el marcador i va convertir el 8-6 en 8-2. Davant d'aquesta injustícia de cara al rival, el sempre just i guapo Karel Vollers va decidir parlar amb l'entrenador rival i arreglar la situació i tornar  el marcador 8-6. A partir d'aquest moment repetició del primer set i clara victòria local.

3r SET. Una confiança excessiva amb un marcador de 14-10 i un seguit d'errors va facilitar la remuntada visitant en un set per oblidar. I dic per oblidar no per perdut sino per l'actitud a la segona meitat de set amb un parcial de 0-10.

El quart set va ser molt millor però se'ns va escapar per la mínima.

i el SUBLIM 5è set!! Poques vegades podreu veure a vòlei un equip tornar de les penombres i remuntar un 8-2 en contra. Tot gràcies a una actitud increible de TOTES. FELICITATS!!

Setmana vinent partit complicadissím a la pista del Jaume Balmes. No us el perdeu!

 

 

Cadet B

 

Dolorosa derrota del Cadet B, aquest divendres, per 0-3 contra el Benjamin Franklin. Les cadets van jugar amb ganes i actitud, lluitant tots els punts i animant-se constantment, però les errades de concentració van pesar massa contra un rival que es va limitar a tornar totes les pilotes sense complicar-se la vida.

 

Un resultat enganyós per qui no va veure el partit. Aquest equip juga molt bé quan aconsegueix estar concentrat. La complicada defensa que practica l’equip obliga a les noies a estar molt actives al camp, cridant “meva” en defensa per tal de que cada una defensi la zona del camp que li toqui. I estem segurs que tard o d’hora ho aconseguiran!

 

El Cadet B està entrenant molt bé i el més important és que mostren una actitud i una lluita encomiables. Tot això ens omple d’il·lusió, perquè tard o d’hora faran el pas que les portarà a jugar com saben. Falta aquell “clic”, i sobretot que les noies s’ho creguin. Són bones només fa falta que elles en siguin conscients i juguin amb confiança per guanyar. Ànims noies! Ha estat un cop dur però aquest és el camí!

 

Juvenil 

 

 

Divendres passat a l’Escola Suissa es jugava el segon partit de la segona fase de les juvenils. L’Escola Suissa, un equip que va quedar en molt bona posició a la primera fase i tot semblava indicar que seria un partit complicat. 

 

I complicat va ser, sobretot el primer set. Els dos equips van començar igualats, els dos tenien arguments per poder imposar-se però cap dels dos feia el pas definitiu, fins que va ser el torn al servei de la estrella de l’equip helvètic. El seu servei potent i dirigit va fer veritables estralls en la moral dels Arcs, i les noies van ser incapaces d’aprofitar les poques oportunitats que tenien per recuperar el servei, pecant de poca concentració al bloqueig i en defensa. Així doncs  25-18 a favor de les de Plaça Molina i canvi de camp. 

 

L’Escola Suissa confirmava les nostres sospites de que seria un dels rivals a batre si volem ser primeres de grup. Però això no va fer que les nostres noies abaixesin els braços, tot al contrari, les noies van apretar les dents i van sortir al camp amb l’objectiu de guanyar entre cella i cella. 

Tot el joc va començar a fluir de manera més còmode, els serveis entraven amb més regularitat, els remats feien més mal, les pilotes fàcils no es regalaven i l’atenció en bloqueig i defensa es multiplicava. Ràpidament això va anar donant els seus rèdits i les noies es van acabar emportant un segon set ajustat. 

 

Al tercer set el nivell de joc va continuar millorant i l’Escola Suissa, que s’havia aferrat a la idea de que el segon set hagués estat un estat de forma passatger o culpa dels canvis que havien fet entre les seves files, es va enfonsar ràpidament. 25-11 a favor dels Arcs i a pel 4t set. 

 

Com hem vist en altres partits de les nostres noies, mantenir la concentració davant de rivals abatuts no ha estat el nostre fort al llarg de la temporada, però divendres això va canviar. L’Escola Suissa afrontava el quart set amb l’agressivitat de qui no te res a perdre i les nostres noies amb la calma de qui ha guanyat sobradament, cosa que sol ser una barreja explosiva. I més veient l’alt nivell de joc que va demostrar l’Esola Suissa al primer set, a aquest rival, si li donàvem una mica d’ale ens faria pagar car l’error. 

Sabent això les noies es van mantenir concentrades i no van regalar cap punt a una Escola Suissa que va recuperar el seu bon nivell del primer set, però que no va ser capaç de superar el nostre joc. 

 

Una bona nota en general a l’equip, que va saber fer pinya davant l’adversitat i fer front a dues situacions que fins ara s’ens resistien: donar la volta a un partit que comença difícil i mantenir la concentració durant tot el partit per no permetre que s’ens escapi quan ja hem fet el més complicat. 

 

La setmana que ve ens veiem les cares amb l’Escola Alemana, equip difícil que ens va guanyar a la primera fase. Tot i això, amb l’inèrcia que porta l’equip, és molt possible que el resultat sigui molt diferent aquesta vegada. 

Escribir comentario

Comentarios: 1
  • #1

    JOSEP (miércoles, 03 febrero 2016 18:48)

    INFANTIL:
    MOLTES FELICITATS A TOTHOM!!! Els pares també ens ho vem passar molt molt molt bé veient com neixia un NOU INFANTIL. Endavant!!!
    Ep, i felicitats Axel per la crònica. Excel·lent. Igual que el treball fet per obtenir el canvi.
    JOSEP

Club Vòlei ELSARCS

Còpernic 34. 08021 BARCELONA

info@voleiarcs.com

664487410