Jornada 1 - Segona Fase

Benjamí

 

Divendres 15 de gener l’equip Benjamí de Nausica vam viure un inici de temporada impensable. Després d’un llarg Nadal, de molts dinars i turrons, i d’entrenar només un dia, vam començar la nova lliga amb un bon resultat, 2-1 contra l’Escola Santa Caterina. Malgrat perdre el partit ens quedem amb la victòria d’un dels set, el segon set que guanyem en tot el curs. És un resultat millorable però, si seguim així, tot apunta que aquest serà un bon any!

 

En unes condicions meteorològiques força dolentes, que van deixar al públic i a l’entrenadora mig glaçats, les noies de Nausica van arribar al partit amb la seva habitual motivació i energia. Van estar escalfant molta estona fins que van aparèixer les contrincants i, aleshores, iniciarem el partit. El primer set va ser força igualat. Els serveis i les recepcions van ser bones i ens van permetre mantenir poca distància en el marcador, que va acabar 25 a 20 a favor de les locals. En aquest set, però, es va viure una jugada on les noies van fer tres tocs! Impressionant!

 

Veient que les del Santa Caterina no estaven tant lluny, les benjamí de Nausica van sortir al segon set convençudes que podien donar molt més d’elles mateixes. I així va ser! Van jugar molt millor que l’anterior set i van lluitar moltes més pilotes. I si a això li sumem els ànims de les noies que estaven a la banqueta el resultat és la victòria del segon set 25 a 20 però aquest cop a favor nostre.

 

Al tercer set se’ns plantejava un repte, doncs era una de les poques vegades que no es tractava només d’un set amistós. Els minuts abans de reemprendre el partit van servir per calmar a les noies plenes d’eufòria, per recordar que es concentressin al servei i a la recepció. I un cop a la pista semblava que tot anava “viento en popa”, fins que, malauradament, al voltant del punt 10 ens vam estancar. Aleshores les contrincants van agafar embranzida i van acabar emportant-se el partit.

 

La sensació general del partit és molt bona i totes vam acabar contentíssimes pel paper jugat. Felicitats a les vuit jugadores que van assistir al partit! Ara toca seguir així i entrenar de valent! 1,2,3 NAUSICAAAA

 

 

Aleví

 

L’Aleví jugava contra l’equip més fort d’aquesta segona fase, l’Escola Teresianes de Ganduxer. Les grans del Nausica han aconseguit classificar-se pel grup que dóna accés a les fases finals del Campionat Barcelona, pel que aquesta segona fase les noies s’hauran d’esforçar al màxim ja que hauran de jugar contra els millors equips de la seva categoria.

 

El partit de divendres va tenir poca història. Les noies encara no havien entrenat i van haver de jugar just tornar de convivències. Tot i la derrota la nota positiva és la bona relació que hi ha entre les noies, que s’animen les unes les altres quan les coses no van bé. En molts moments van intentar jugar fent tres tocs i fer algun remat, i l’actitud en defensa va ser molt bona i vam veure com moltes jugadores es tiraven a terra per defensar. Tot i així va faltar molta concentració, una assignatura pendent que té aquest equip.

 

Dimecres comencem els entrenaments i cal donar el màxim, deixar tot tipus de queixes i excuses a un costat i sumar perquè l’equip millori. Recordem que quan més concentrades estem no només juguem millor, també ens ho passem més bé.

 

Recomano a les noies llegir la crònica de l'Infantil d'aquesta jornada. Explica molt bé quina és l'actitud que hem de tenir perquè l'equip vagi a més.

Pre-Infantil

 

Derrota del PreInfantil aquest divendres a la difícil pista de les Teresianes (3-0). Les noies de 1er d’ESO en la seva primera temporada com a Infantils han aconseguit classificar-se entre els millors equips de Barcelona. Un grup amb equips molts forts que suposa una motivació ja que ens haurem d’esforçar molt per pujar el nostre nivell de joc.

 

Després d’una visita turística per les increïbles instal·lacions de l’Escola Teresianes de Ganduxer, l’equip aconsegueix trobar la pista. L’equip rival tenia un parell de jugadores amb un servei molt bo, i les receptores de Els Arcs no tenien el dia. Les noies ja no tenen els nervis de la primera fase, però segueix faltant molta comunicació i alegria al camp. No pot ser que celebrem un punt amb la mateixa il·lusió de qui va al mercat a comprar un quilo de llenties. En alguns moments vam jugar bé, intentant algun remat i lluitant les pilotes en defensa, però ens queda un camí molt llarg.

 

Aquesta segona fase ens ha de servir per ser més equip i aprendre molt. És molt important seguir entrenant com dimecres i NO com ho vam fer dilluns. Som-hi noies!

 

P.S. Us recomano a totes llegir la crònica de l’Infantil, on es pot veure de manera molt clara quins són els objectius de l’equip. De fet és lectura obligatòria.

Infantil

 

Què va passar dissabte a Els Arcs? Encara no ho tinc clar. Primera victòria de la temporada de l'infantil, però sorprenentment sense celebració i amb regust agredolç. Hi havia tots els elements perquè fos un matí alegre, en el qual puguéssim celebrar per fi una victòria amb bon joc. Però no celebràvem els punts, no lluitavem per les pilotes, no ens animavem les unes a les altres i ni tansols vam celebrar la victòria! Probablement el fred glacial va tenir part de culpa en aquesta extranya apatia. Però la manera de combatre el fred és moure's, animar-se, cridar, aplaudir, xocar mans... No estar callades com si estiguéssim en un funeral amb persones desconegudes i cares llargues.

És el segon partit consecutiu en el qual el no ser un equip ens passa factura. En aquesta ocasió, això és el que ens va fer perdre un set contra aquestes noies que jugaven el seu primer partit. I, el més important, el no ser un equip és el que va fer que algunes no marxéssim gens contentes a casa tot i la victòria. Fins que no entenguem el que vol dir això tant repetit de "ser un equip", i remem totes en la mateixa direcció, no gaudirem plenament d'aquesta activitat. I estem aquí per passar-ho MOLT bé, no per marxar amb cares llargues a casa.

Així que avui, enlloc de crònica farem un breu repàs de quins són els objectius  i la filosofia de l'activitat de Volei Els Arcs. En assolir aquests objectius hem de treballar conjuntament jugadores, entrenadors i famílies, perquè de moment no els estem assolint.

 

Filosofia de l'activitat

Entenem el volei com una activitat educativa que ens ensenya, al llarg del temps, coses molt importants per crèixer com a persones, que van molt mes enllà de donar-li a una pilota. Entre tots els valors que identifiquen Volei Els Arcs, en destaquem els següents, que són essencials:

 

1. Compromís

Formar part d'un equip implica que la meva actitud i les meves decisions afecten a tot un conjunt de persones, no només a mi mateixa. Quan deixes d'anar a entrenar o a jugar, la teva decisió va en detriment de TOT el teu equip, no només de tu mateixa. El mateix aplica quan arribes tard, quan decideixes no muntar o no desmuntar o quan vas a jugar de mal humor. Entendre això ens ajuda a avaluar les nostres prioritats i a prendre decisions més madures.

2. Respecte

És IMPRESCINDIBLE respectar a companyes, àrbitres i rivals. Tots els qui participem en aquesta activitat treballem per fer-ho el millor possible, així que cal respectar l'esforç que fan els demés, més enllà de si els hi surt bé o malament. Només així sabrem valorar realment les nostres victòries i els nostres progressos. És INTOLERABLE riure del rival quan anem guanyant, de la mateixa manera que no ens agradaria que quan ens guanyen es riguéssin de nosaltres. És també INTOLERABLE tenir males paraules o gestos amb les companyes que fallen. És una sensació molt bonica tenir la seguretat de que quan fallis, la teva companya del costat t'estarà animant. I és molt desagradable saber que quan fallis, t'estarà mirant amb mala cara: jugant així, ningú no s'ho passa bé. Tractem a les companyes com voldríem que ens tractéssin elles a nosaltres, i així començarem a gaudir jugant en aquest equip.

3. Excuses NO

 Les excuses només ens debiliten. Buscar culpables o centrar-nos en els errors dels demés enlloc de mirar què podem fer nosaltres millor és una font de frustració i estancament que ens impedeix progressar com a jugadores i com a persones.

4. Treball

Per ser bons en qualsevol cosa cal treballar més i millor que els demés. És així de simple. Tothom vol guanyar, però només el que treballa millor que els demés ho fa. Dient "vull guanyar" a l'hora del partit i entrenant malament no guanyaràs mai. Guanyaràs quan entrenis millor que els altres.

 

Estic convençut de que entre tots ho aconseguirem, i en unes setmanes estarem passant-nos ho molt millor i tenint moltes més alegries. Els esmentats són 4 punts essencials en els quals ara mateix estem fallant molt; quan els aconseguim millorar, ens començarem a divertir MOLT més, i la motivació creixerà exponencialment.

 

 

Cadet A

 

Important victòria del CADET A 

 

Dissabte al matí vam jugar el primer partit de la segona fase. Recordatori 2 FASE: 3 grups de 7 equips que lluiten per al Campionat de Barcelona, els dos millors classificats de cada equip jugaran el "PLAYOFF".

Hem tingut la sort que ens ha tocat un grup molt complicat on podrem gaudir de partits molt interessants que ens faran créixer com a jugadores i com a equip. Com deia, primer partit a casa de la SEDETA, campió de copa CEEB l'any passat.

 

 

El partit va tenir dues parts molt diferenciades. El primer i el segon set vam guanyar amb autoritat, començant amb un saque molt fort i una bona recepció. Potser ens va faltar una mica mes de defensa però bastant bé en general.

Al tercer set, la SEDETA va despertar, va començar a lluitar totes les pilotes i es van fer molt fortes a la xarxa. El nostre nivell de joc va ser semblant a els dos anteriors però amb una  SEDETA molt més motivada no era suficient i tot el set el marcador va ser favorable per l'equip rival. Però si una cosa té aquest equip es caràcter i a final de set el va treure per acabar perdent amb un ajustat 25-23.

El quart set va ser exactament igual que el tercer però amb una diferència molt important, la lluita durant tot el set va fer possible la remuntada i amb la Tiempo al servei vam passar d'un 24-23 desfavorable a un 24-26.

 

Hem fet el primer pas però falta treballar molt als entrenaments per poder avançar una mica a cada partit. Divendres vinent tenim partit contra Shalom, equip que ens va deixar fora als PLAYOFF de l'any passat.

Cadet B

 

AVUI NO HI HA CRÒNICA! 

 

Lamentablement, el cronista encara segueix congelat a la gèlida pista del Labouré. Quan va gosar treure les mans de les butxaques per prendre notes, tot el cos se li va quedar petrificat. Encara ara es troba sota la custòdia de l'amable recepcionista de la bonica escola del Raval. Ara, a part de preocupar-se perquè el timbre no funciona, la pobra recepcionista també s'haurà de preocupar perquè l'esmentat cronista es descongeli abans que Walt Disney.

Però, estimats i fidels lectors, no hi ha motiu de preocupació, perquè els treballadors d'aquest diari han tingut accés en exclusiva a la xerrada a porta tancada que l'entrenador Axel va fer a les lluitadores i valentes jugadores del Cadet B al vestuari després del partit. Reproduim, doncs, les paraules del popular entrenador en substitució de la crònica:

 

Cares llargues al vestuari després d'una nova derrota del Cadet B. Es nota que les noies han lluitat. Ténen els llavis liles pel fred. Les mans pelades dels cops que s'han llençat al terra. Els dits adolorits pels remats que han defensat. Tot i la contundent derrota, s'animen les unes a les altres i fan pinya. 

 

AXEL:

"No puc amagar que estic trist. El partit no ha sortit com esperava. Hem defensat molt bé i hem lluitat moltes pilotes, estic MOLT content en aquest aspecte, perquè a més el Labouré era un molt bon equip. Però hem sigut molt poc inteligents jugant, i hem estat molt menys concentrades del que el partit requeria. Us he dit al començament que no estavem escalfant amb la concentració necessària, i que ens costaria molt entrar concentrades al partit."

 

TOTES:

"Cert.. Sí... És veritat."

 

AXEL:

"I tot i que em podria quedar amb la part positiva, NO EM RESIGNO a que siguem un equip acostumat a perdre, i no vull que vosaltres us hi acostumeu. Però per revertir-ho cal que tots, i jo el primer, FEM UN PAS ENDAVANT. Ja no n'hi ha prou amb tenir mes o menys bona actitud en defensa. Cal jugar pensant i escoltant. No us permeteu quedar-vos a la xarxa sense fer res quan ens ve la pilota fàcil perquè us heu despistat; no us permeteu regalar una pilota a l'altre camp de mà baixa perque no hem estat prou atentes; no us permeteu oblidar-vos de que s'ha de bloquejar; no us permeteu enviar una pilota de segon toc a la grada...".

 

TOTES: 

"Sí, a mi m'ha passat una d'aquestes..."

"Ui si, i a mi una altra..."

"Bua, ya ves, i a mi!"

 

AXEL:

"Necessitem AUTOEXIGÈNCIA i AMBICIÓ, perquè només així podrem millorar individualment i com equip, i ho necessitem molt. No només en el volei, també en els estudis i en tot el que feu: no us permeteu NI UN SOL DIA SENSE MILLORAR i NI UNA SOLA ACCIÓ SENSE PENSAR.

I malgrat tot, avui més que mai crec en vosaltres. M'encanta aquest Cadet B que s'ha convertit en un equip lluitador. I avui estic més convençut que mai que aquest any us guanyareu els coulants a casa meva (recordeu, 4 victories seguides = coulants). Però hem de fer-ho millor, i sobretot us ho heu de creure: heu de creure en vosaltres, ni que sigui la meitat del que hi crec jo. Si penseu que esteu donant el 100x100, ara hem de donar el 120. Visca el Cadet B."

 

La capitana s'aixeca per parlar.

 

MARIONA:

"Sí, jo crec que amb una mica més de concentració podem arribar a fer més del que ens esperem i sorprendre'ns a nosaltres mateixes! Jo tinc ganes de guanyar més partits i crec que som capaces de aconseguir-ho!"

TOTES:

"Clar que sí! 1,2,3 i.... UN DOS TRES ELS ARCS OÉ!"

 

 

Juvenil

 

Aquest divendres al pavelló dels Arcs les noies del Juvenil començaven la segona fase del campionat. El rival? L’Infant Jesus, un conegut del grup de la primera fase, que en el darrer enfrontament ens va guanyar en un 3-2 agònic. Un mal partit al que les nostres noies no van saber donar la volta.

 

Així doncs amb aquest historial entre els dos equips les apostes es decantaven del costat de l’Infant Jesus, però el nostre equip ha crescut i cada cop les jugadores interpreten millor el moment del partit i el rol que es demana d’elles.  Això salta a la vista si comparem amb la crònica del primer partit que vam jugar, en aquell moment aquest humil cronista lamentava d’aquesta manera la tònica del partit

 

“Les noies de l’Infant Jesus, excel·lents en defensa es limitaven a esperar l’error local, ja fos en defensa, recepció, col·locació, atac o el pitjor de tot, en servei.” (www.voleielsarcs.com 13/11/2015).

 

Ahir tot i que el primer set va començar de la mateix manera, les noies van saber revertir la dinàmica agafant les regnes del partit i limitant al mínim els errors innecessaris. Un cop aquests aspectes estaven sota control, els nostres remats i serveis, molt superiors van anular a les rivals. Una bona notícia es la bona forma que van mostrar la Minty i la Alexia que van compartir amb la Katia la responsabilitat de fer punts. Tot i això l’equip seguia passant per fases de excessiva relaxació, sobretot en defensa i recepció, que van fer que els dos primers sets es guanyessin més ajustats del que es podrien haver guanyat. Però el pitjor estava per arribar.

El tercer set començava amb 2 – 0 a favor de les nostres noies que ràpidament es van separar al marcador deixant enrere unes impotents visitants. Tot pintava molt maco per les nostres noies, tan maco que van començar a desconnectar, brometes, riures, falta d’atenció al rival... Tot això va donar ales al Infant Jesús i la distància es va anar escurçant fins un 21-24 a favor nostre. Amb aquest resultat al marcador de cop les nostres noies van despertar i en comptes d’aprofitar la tranquil·litat de només necessitar un punt, van entrar en histèria per la manca d’aquest. Les noies del Infant Jesus es limitaven a sacar i els Arcs s’encarregava de la resta, errors continus van permetre a les visitants endur-se el tercer set.

 

Amb el canvi de set les noies van saber reaccionar i van agafar un altre cop les regnes. Amb defenses, atacs i serveis van aconseguir distanciar-se del rival, que sense entrenador ( va haver de marxar al final del 3 set ) no van ser capaces de trobar cap solució. El set va acabar amb un abultat 25 – 13 que donava el partit a les nostres noies.

 

Aquest partit ha de servir de lliçó. La concentració no pot faltar en cap moment si volen aconseguir els objectius que s’han marcat per aquesta segona fase, ja que les rivals ho aprofitaran sense dubtar ni un moment, hem de defensar molt més i molt millor per arribar al nivell que podem tenir.

 

 1X1

 

Maria – CORRECAMINOS va aprofitar la seva velocitat per arribar a totes les pilotes a col·locar i en defensa. Gran al servei una altre vegada i sòlida en els atacs que va realitzar, cosa que veníem trobant a faltar. Gran partit de la capitana.

 

Andrea -  UNA MOSCA, es tot el que fa falta per distreure a la nostra col·locadora. Que no se’ns mal interpreti, va jugar un partit sòlid en tots els aspectes del joc, però aquestes fases en les que ens oblidem de defensar per falta de concentració penalitzen el seu joc.

 

Tatiana – FUNCIONARIA fa la seva feina i la fa be. Executa les ordres com ningú, be en bloqueig, en remat, en recepció i millora cada vegada més en defensa. Unes virtuts que no tenen preu per un entrenador. Només li falta un toc de creativitat i agressivitat de tant en tant que ens doni algun punt dividit!

 

Katia – THE PUNISHER, tota col·locació que li arribava l’estavellava a la pista rival, castigant cada regal que ens feia el rival. Be al servei, en defensa i en recepció. Només li demanem una mica més d’agressivitat en bloqueig, quan la concentració va afluixar es va perdonar alguna pilota a la xarxa.

 

Bea – UP&DOWN, així anava el seu nivell de joc. Va començar molt be però els errors comesos la van treure poc a poc del partit. Hem de saber concentrar-nos en el present i oblidar els errors ja passats. Tot i això un bon primer set, amb bons punts de remat!

 

Alexia – DE MANUAL, així va ser la seva actuació divendres. A la bona actuació en defensa i recepció a la que ja ens te acostumats, va sumar una perfecta interpretació del joc en atac. Va rematar fort com sempre però amb un extra de intel·ligència quan li arribaven pilotes complicades, sense regalar errors i posant la vida difícil a les rivals en tot moment. Apart va completar la seva actuació amb uns serveis potentíssims i controlats.

 

Joana – MEJOR ACTOR SECUNDARIO la Joana sap que de moment comparteix els flashos de les càmeres amb les que fan més punts rematant però això no la te preocupada. Ella interpreta a la perfecció el seu paper i acaba imposant-se sempre en el 6 que està a la pista. Bona col·locació en defensa, sòlida al saque, intel·ligent en el atac tirant de recursos com fintes, tocs de dits i remats línia al fons... De les poques que va saber mantenir la concentració en tot moment. Apart manté la moral de la tropa alta en tot moment, sense ella ningú s’atreveix a cridar en aquest equip.

 

Minty – MASCHERANO, a base de caràcter y entrega està sabent amagar les mancances que te per haver-se incorporat a l’equip recentment, i a sobre jugant en una nova posició. Viu “por y para” el punt i fa el que faci falta, fintes, tocs tensos de dits al fons i remats cada cop més vistosos. Ha d’agafar més ofici, saber posar la mateixa agressivitat que posa en el atac en la resta d’aspectes del joc i saber mantenir a ratlla la frustració pels errors. Com a punt extra, va estar immensa en el servei.   

Júnior B

 

Aquesta crònica ha estat editada per tal de no ferir sensibilitats. L’equip d’entrenadors de Els Arcs no comparteix cap de les opinions que hi pugui haver sobre el noble estament arbitral. L’àrbitre té una feina complicada i entre entrenadors i jugadores l’hem d’ajudar respectant qualsevol de les decisions errònies o malintencionades que pugui prendre.

 

Abans de tot disculpin el vocabulari groller però és que venen verdes, avui. He hagut de prendre un litre de til·la i Maria Lluïsa per poder escriure la crònica del Junior B sense que el corrector del Word m’engegués a dida (pel que es veu hi ha certs mots malsonants que el diccionari encara no reconeix). Després de donar-hi moltes voltes i de rebre algunes trucades anònimes -“Calma, Bernat, no escriguis qualsevol burrada!”- he decidit fer la crònica alegre de cada jornada; perquè vostès s’ho mereixen i (sobretot) perquè la quantitat d’improperis que haguessin llegit m’hagués condemnat a no poder assistir a cap esdeveniment esportiu durant la propera dècada. Per tant no comentaré res de l’arbitratge patit pel Junior B aquest dissabte. No penso escriure que l’àrbitre va perjudicar a l’equip de forma indignant i escandalosa. No es preocupin que ni se m’ocorrerà afirmar que es va jugar amb la il·lusió d’un equip i d’unes noies que només per l’actitud i l’esforç demostrats no mereixien aquesta falta de respecte. Estiguin tranquils que no penso escriure res d’això. Perquè m’acabin d’entendre només els diré que si amb l’àrbitre de dissabte em fan fer un transsiberià, a l’alçada d’Igualada ja he saltat del tren. Apa el semàfor de valors al contenidor groc. Arranquem.

 

Junior B: The Force Awakens

Quina segona fase ens espera! Al Junior B li ha tocat un grup d’accés a les finals del Campionat de Catalunya que ni al Barça a l’Eurolliga. Els millors equips de la categoria en un sol grup (felicitats al llumeneres que va fer els dos grups de promoció tan “igualats”!). I dissabte l’equip arrencava a les 9h del matí a la terrorífica pista de La Sedeta. Deixant de banda haver de jugar en horari de forner (qualsevol persona amb un mínim d’amor propi hauria d’estar dormint un dissabte a les 9h), les condicions meteorològiques eren pitjors que a la cara nord de l’Everest. Bufava una tramuntana que ni a l’Empordà i el termòmetre marcava uns mínims de 15 graus sota zero que convidaven a fer qualsevol cosa menys jugar un partit. Però a les noies del Junior B no els hi afecta el fred. Tot i que entre el públic hem vist a gent amb mantes i estufes de butà, les noies de Els Arcs ni s’han posat la tèrmica. Hi havia el risc de que alguna agafés una pulmonia de cavall, sí, però han prioritzat l’agilitat de moviments al confort. Com ha de ser! La tèrmica serveix per anar a un creuer pels fiords noruecs amb la tieta Conxita. Per jugar a vòlei, només cal la samarreta amb el número i endavant. El fred és psicològic.

 

“No rebem ni els mails” (K. Vollers)

Doncs això. Els primers dos sets els ha guanyat La Sedeta gràcies al poderós servei de les seves jugadores que amb el vent encara dificultaven més la feina de les receptores de Els Arcs. El vent... aquest taxista del fred, enemic de qualsevol esportista, desgraciat incansable. El Junior B jugava amb la lluita que ens té acostumats, defensant-ho tot, però la mala recepció ha pesat massa. Amb 2-0 qualsevol tira la tovallola i abandona, oi? Ni de bon tros! S’ha de tenir molt poca aigua a la Nespresso per donar per mort a aquest equip.

 

Més igualat que una assemblea de la CUP

El tercer set les noies han sortit a menjar-se al rival. La guàrdia pretoriana de Lluch ha jugat al límit de les seves possibilitats. Sense deixar caure una pilota, l’equip ha començat a fer molt mal a una Sedeta que se’n feia creus. I desplegant un joc extraordinari ha aconseguit empatar el partit. 2-2 i tot es decidiria al tie break amb un Junior B pletòric!

 

Vergonyós!

El Junior B comença de forma espectacular el tie break, manant en el joc i en el marcador. Les col·locadores portant el ritme del partit, les centrals inflant-se a fer punts, i amb les receptores defensant-ho absolutament tot. Aquest equip té això, desgasta a les rivals amb el seu esperit de lluita, no donant cap pilota per perduda. Però amb 13-11 a favor ha començat l’espectacle de l’arb(La redacció d’aquest blog ha decidit ometre les següents frases de la crònica)i en definitiva una falta de respecte per unes noies que no mereixien aquest tracte. Lluch va despatxar als mitjans de comunicació en mig minut: “Això d’avui ha estat una vergonya! Mai havia vist res semblant en tots els meus anys de carrera. Les noies estan fetes pols i amb raó! Tots ho heu vist! Felicito a La Sedeta, són un molt bon equip i juguen molt bé. Però això d’avui és indignant. Les protagonistes han de ser les jugadores!”. Ànims, equip. Us en podeu anar amb el cap ben alt!

 

1x1

Carla Martinell. PORTER DE DISCOTECA. “Oye usted dónde va?”. Cap pilota passa de la xarxa sense el seu permís. La capitana ha reaparegut fent un gran partit i sense amagar-se, que és el que se li demana. Ja anirà agafant el ritme de competició que mentre tingui confiança per agafar responsabilitats, l’equip ho agraïrà.

Clara Llimona. JABATA. Ho dóna tot cada jornada, cada entrenament, cada dia! Exigent com la que més, ha sabut interpretar el partit a la perfecció i sobreposar-se als dubtes inicials.

Maria Goretti. LAUDRUP. Les seves assistències sense mirar i d’esquenes ja són famoses. No ha tingut el dia en recepció, però ha jugat concentrada com mai.

Anna Esteve. PULMÓ. Sacrificada i valenta, aguanta l’equip en defensa i quan té un moment et fa el remat de l’any, com al segon set.

Nana. MITSUBISHI PAJERO. Mai serà un Cayenne ni un BMW X7, ni falta que fa. Quan hi ha tres pams de fang i la cosa es complica, és a ella a qui recorrem. Ha aguantat l’equip en els moments més delicats. MVP per majoria absoluta.

Cris. SERENA. Ha aportat calma i seguretat en defensa i ha fet una càtedra de fintes en atac, llegint perfectament la defensa rival.

Blanca. MACXIPA. Hi és quan més se la necessita. La Blanca ha fet un gran partit, sent el referent de l’equip a la xarxa i sobreposant-se a una lesió en ple quart set.

Sílvia. CINDERELLA. No sabem si perquè esperava al seu príncep blau però la Sílvia no ha aparegut fins ben entrat el quart set. No li tornarà a passar.

Maria Ribalta. BOCATA DE CALAMARES. En un nou capítol de “Esaditos por el mundo” la Maria era a Madrid en una important convenció sobre vòlei.

Lluch. TRANKIMAZIN. El que s'ha hagut de prendre per a no perdre els papers. S’ha guanyat el cel.

 

Escribir comentario

Comentarios: 0

Club Vòlei ELSARCS

Còpernic 34. 08021 BARCELONA

info@voleiarcs.com

664487410