Jornada 7

Aleví

 

Bon partit de l’Aleví a la pista del Shalom, amb victòria visitant per 2-1. Tot i guanyar les noies del Nausica van començar descentrades, sense jugar en equip. Les que eren a la banqueta sense animar i les que eren a pista jugant amb molta passivitat i nervioses, sense demanar la pilota. Aquest grup té molt potencial però en ocasions les individualitats i els egoismes provoquen que l’equip no avancin. Quan s’obliden de les queixes i s’animen les unes a les altres, són casi imparables. Però fa falta que facin aquest canvi d'actitud. El primer set les badades en recepció i defensa van provocar que el Shalom es posés 19-11 al marcador. Però un a partir d’un temps mort les jugadores es van començar a animar i casi es produeix la remuntada. Molts bons serveis de la Mariona i de la Jana, i molt bé la Candela col·locant. Tot i no guanyar el primer set, al final les noies ho van fer molt millor, i fins i tot vam poder veure algun punt de remat de la Marta. El segon i tercer set van anar molt millor. Les noies van començar a parlar i a fer jugades entre elles. La Tània i l’Alejandra es van animar a fer algun remat. Molt bé la Paula al servei i la Maria en recepció, però el millor és que les noies es van començar a animar entre elles i a jugar en equip.

 

El que s’espera d’aquest equip és això: que s’ajudin les unes a les altres tant als partits com als entrenaments. Enlloc de queixar-se i posar mala cara, pensar en el grup i donar-ho tot sempre. Que si una companya falla se l’animi, i quan una ho fa bé se la feliciti. Felicitats noies i a veure si podem entrenar bé dimecres per seguir endavant.

 

Pre-Infantil

 

Victòria del PreInfantil aquest dissabte a les 9h (“a quién madruga Diós le ayuda!”) a Els Arcs, contra el Jaume Balmes. Era un partit important, ja que el guanyador es classificava com a tercer del grup i les noies de 1er d’ESO de Els Arcs l’han guanyat amb autoritat. 3-0 (25-21, 25-17, 25-16).

 

Tot i que amb un joc menys vistós que el desplegat al partit anterior contra el Santa Dorotea, a les petites de Els Arcs no els ha pogut el nerviosisme i han fet un partit molt seriós. El primer set ha estat el més ajustat. Potser producte de la son (això de matinar un dissabte costa) les noies parlaven molt poc i han caigut algunes pilotes en recepció i defensa. Però una gran ratxa de serveis de la Natàlia, combinat amb una millor actitud al final de set, han fet que Els Arcs remuntessin fins a igualar el marcador a 21. Enlloc de posar-se nervioses en veure un marcador tan igualat (com ens sol passar), les noies han seguit concentrades i sense “rifar” la pilota. Això ha permès veure algunes grans jugades com un atac de la Carla a col·locació de la Mar. El segon i tercer set han estat molt més plàcids. Partidàs de la Maria que tot i estar malalta era de les que més parlava al camp, i molt bé la Laia col·locant. La Gisela ens ha ensenyat aquest servei al fons que tant ha practicat i molt bé l’Ari en recepció tot i els nervis del principi. Medalla al mèrit a la Carol, que s’ha tirat a terra salvant boles increïbles en defensa...tot i no portar genolleres! (Ja saps què has de demanar als reis, Blanch).

 

Felicitats noies! Les últimes setmanes s’ha notat el canvi d’actitud i cal seguir en aquesta línia ascendent. Cal seguir entrenant amb ganes, i jugar sempre en equip! Ens espera una segona fase exigent però molt emocionant, així que cal seguir esforçant-nos cada dia.

 

Deures per la 2a fase: cal gaudir més dels partits. Encara estem tímides i nervioses. Celebrar molt més els punts, sobretot aquells que ens costen molt de fer. I prou nervis. Encara veig a algunes de vosaltres nervioses, i això fa que jugueu cohibides i sense parlar. Oblideu-vos que hi ha públic i jugueu sense por. Ni pares, ni germans, ni avis, ni el gosset.

Cadet A

 

 

KAREL  ESPAVILA! 

Cadet B


Després d’un mes de novembre complicat, en el qual s’havia pogut percebre una baixada important del nivell de motivació, unió i intensitat de l’equip, per fi divendres es va tornar a veure el Cadet B! Per fi va tornar a ser l’equip que tots volem veure: un grup que lluita cada pilota, que defensa amb ungles i dents, que aixeca pilotes que semblen impossibles i que és capaç de lluitar de tu a tu contra qualsevol rival que es posi al davant.

Divendres l’equip va aconseguir dues coses bàsiques per a poder continuar creixent: jugar amb actitud i jugar pensant. La Fabiola i la Núria van ser els principals exponents de la millora en l’actitud al camp. La Núria va sortir en el 6 inicial, i tot i tenir davant a un rival amb molt de nivell, se la va veure per primer cop molt segura de si mateixa, demanant i anant a per totes les pilotes, sacant fort al fons i sense dubtar. Amb aquesta confiança fa goig veure-la jugar! La Fabiola també va sortir d’inici, tot i ser probablement la persona que menys temps portava jugant a vòlei en tots dos equips. I això la va posar nerviosa? Gens. Va defensar com mai, va estar atentíssima a la xarxa i va estar impecable amb el seu potent servei per dalt.

La Mar i la Daniela, tot i ser les més petites de l’equip, van ser les principals exponents del que vol dir jugar pensant. La Mar està aprenent més ràpid que ningú a moure’s a la xarxa: es separa quan ve la pilota fàcil i arriba a temps per bloquejar quan hi ha un remat. I quin va ser el resultat d’aquesta bona interpretació del joc i de la concentració que té al camp? Doncs un bloqueig espectacular que va fer embogir el públic, diversos bloquejos defensius que ens van permetre construir contra-atacs i incomptables punts de remat. I no perquè remati millor que ningú, sinó perquè sempre que estem en disposició d’atacar, ella està on toca, preparada per rematar. La Daniela és una de les 3 afortunades que tenen el paper més difícil: col·locar. Però amb el seu atreviment i la seva motivació contagiosa ho porta molt bé. Divendres va ser la principal sòcia assistent de la Mar, va repartir bé el joc i fins i tot va estar encertadíssima amb el seu recentment estrenat servei per dalt.

I quina altra cosa positiva vam treure del partit? Doncs que gairebé no es va notar diferència en el nivell de joc de l’equip independentment de qui estigués jugant. Tant les que van sortir d’inici com les que van sortir des de la banqueta van rendir a un nivell d’intensitat molt alt. El camí a seguir, doncs, és molt clar. No som un equip d’estrelles que guanyen partits sense despentinar-se: som un equip lluitador que quan hi posa totes les ganes pot competir contra els millors, però que quan està amb el cap a un altre lloc pot perdre contra els pitjors...!

En el vídeo es pot apreciar la diferència entre aquest partit i el del Jesús Maria (del qual també tenim un vídeo a la crònica de la jornada 5). Per fi estem atentes i flexionades mentre la pilota està en joc! En el curt vídeo es veuen algunes de les coses bones que vam fer: bones defenses de la Laura i la Fabiola, un bloqueig de la Georgina, una pilota recuperada espectacularment per la Mariona i la Daniela quan ja semblava perduda i, en general, un millor posicionament al camp.

Ara toca continuar treballant motivades per preparar la segona fase i aprendre a guanyar aquest tipus de partits tan igualats, que és una assignatura pendent.  

Juvenil

 

El Juvenil es reconcilia amb al victòria i la èpica torna al pavelló dels Arcs. La prèvia pintava difícil, les noies arribaven a la darrera jornada de la primera volta amb un gust amarg a la boca després de tres derrotes seguides i a sobre rebien la visita de les líders, el Jaume Balmes. Tot i això els ànims no estaven gens decaiguts, la derrota havia donat ganes de victòria i les noies sabien que si volien tenir alguna opció de passar al grup preferent de la segona volta cada set i cada punt comptaria.

 

Així saltaven els dos equips al camp, un amb la gana del que se sap en un situació difícil i l’altre amb la confiança del que se sap líder. I el joc de les noies va estar a l’altura del xoc. Les nostres noies van demostrar que el que s’havia vist els dos primers sets contra el Padre Damián no havia estat un miratge i que quan apliquen tot el que han estat treballant als entrenaments amb concentració son un equip de primer nivell, els bloquejos, els serveis fiables però agressius, la col·locació i l’actitud en defensa, les bones batudes per rematar, els remats des de 1, les pilotes fàcils on puguin fer més mal... Tots aquests aspectes funcionaven com un rellotge suís i el Jaume Balmes no trobava cap escletxa per on millorar el seu joc, cos que va acabar donant els dos primer sets a les locals.

 

Tot i el bon joc, un partit és molt llarg i les noies dels Arcs van cometre l’error de creure’s amb el dret d’aixecar una mica el peu de l’accelerador, i ho van pagar car. El joc seguia sent bo però es van començar a veure signes de falta de concentració, pilotes en defensa que queien sense raó aparent, algun servei fallat, pilotes fàcils que es regalaven a les rivals, sense pensar on es podia fer més mal... I el Jaume Balmes, fent justícia a la seva condició de líder, no va trigar gens ni mica a interpretar que el rival, que fins aquell moment havia semblat intractable, estava posant-se a l’abast. Van començar a créixer des de el servei i a fer patir la recepció dels Arcs i poc a poc van saber imposar-se en les altres facetes del joc. Resultat? Set a favor de les visitats.

 

Així anaven al 4t set les noies dels Arcs, amb el fantasma del Padre Damián sobrevolant el cap de tots els presents a la pista del carrer Copèrnic. Tot i això el marcador estava 2-1 a favor seu i el temps i les sabies paraules de l’entrenador local van servir per revertir la tendència negativa i que les noies sortissin al 100% per disputar el que seria el darrer set de la tarda. El Jaume Balmes no va afluixar en cap moment, sobretot en el servei que va seguir castigant la recepció local, però les nostres noies van saber recuperar el joc dels primers sets i amb el doble mèrit de fer-ho amb un rival que ja es sabia capaç de guanyar a l’altra banda de la xarxa.

Gran partit que va acabar amb un 3-1 a favor dels Arcs i que ens ensenya una valuosa lliçó, que podríem resumir en la famosa cita d’un cèlebre entrenador de l’Habana de començaments de segle Al rival cuando está en el suelo, le pisamos con todas nuestras fuerzas ( donant un fort cop de peu al terra)”.

 

 

S’acaba una primera volta més accidentada que una muntanya russa, amb una important baixada de forma que ens ha costat tres partits, i acabem amb un global de 3 partits guanyats i 3 perduts. Es dona la paradoxa de que el Juvenil ha fet un molt bon paper contra els 3 primers equips del grup aconseguint dues victòries i un 3-2 molt ajustat contra el líder, i després ha deixat escapar punts en els partits més assequibles. De tot s’aprèn i de ben segur que el nivell de les noies no pararà de pujar. Ara ens encomanem a les dots negociadores del molt il·lustre coordinador de Volei els Arcs, Carlos Vollers de Eguilior, per aconseguir el que seria quasi un miracle, anar al grup preferent de la segona volta. I si no es pot, doncs a no aixecar el peu de l’accelerador ni una mica, perquè si qualsevol partit per fàcil que sembli se’ns pot girar en contra!

Júnior A

 

Victòria èpica!!

 

Portàvem molt temps esperant aquest partit. Tots els entrenament, els partits previs, les hores al gimnàs i les reunions de l’equip tècnic estaven a punt de demostrar si donaven els seus fruits. Els Arcs “A”, líders de la lliga, contra Jaume Balmes, una escola amb molta tradició en vòlei  que a més havia aconseguit alinear quatre nois (alts com un sant Pau) en un equip femení. La tècnica contra la força. L’intel·ligència contra l’alçada.

 

Les claus del partit eren, per una banda, aconseguir que en el 99% de les jugades poguéssim trenar un atac en condicions per dificultar la construcció del rival i per l’altra, que les centrals servissin de dic de contenció contra els forts remats de l’altre equip. A més qualsevol intercanvi llarg ens havia de beneficiar a nosaltres.

 

El bon joc de l’equip, l’ordre que imprimien les nostres col·locadores i molta intel·ligència en els nostres atacs van permetre tancar els dos primers sets amb autoritat. En el tercer, cremant l’últim cartutx, Jaume Balmes aconseguia endur-se’l  gràcies a quatre regals nostres. Per sort, l’equip es va refer i va guanyar l’últim set sense deixar que es compliqués el més mínim. Resultat de 3-1 i parcials de 25-16, 25-16, 20-25 i 25-15.

 

Després d’aquest partit només queda constatar que l’equip encara no ha arribat al seu nivell màxim i que no para de millorar jornada rere jornada.

 

Júnior B

 

Exhibició sense premi     

“El vòlei ha tornat a ser cruel, és un final dolorós”. Lluch estava enfonsat en roda de premsa. Ni Benítez després del 0-4. Cara desencaixada i mirada perduda de gosset abandonat, el carismàtic entrenador encara no es feia a la idea que després del partidàs que havien fet les noies, el marcador final fos de 3-1 a favor del DSB Colegio Alemán. “El sostre. El p*** sostre...” anava repetint en veu baixa.

 

La prèvia

Partit important i l’equip s’ha preparat a consciència. Les noies han arribat ben puntuals i netes. Ens consta que han rentat l’equipació fins a tres cops amb Neutrex (el detergent del futur). S’han fet la cua amb quatre o cinc gomes, i han deixat rellotges, polseres, anells, penjolls, arracades i pírcings a un cofre al costat de la banqueta. Tot molt professional, com ha de ser. Pipí (i popó) abans de començar, rotllana amb xerrada motivacional, moviments articulars, i escalfament a consciència. Res d’esprints. Fer sèries d'esprints és de runner i de mala persona, valgui la redundància. L'única sèrie que has de veure és House Of Cards i els esprints els deixes per a quan un nen et vingui a vendre loteria. A la ronda de remats ja veiem el potencial de les altes bavareses. No fa ni tres mesos que les alemanes van escombrar al Junior B en un amistós, però ha plogut molt des d’aleshores.

 

Three, two, one... fight!

Inici descomunal del Júnior B. La defensa torna a ser la firma d’aquest equip, que no deixa caure una pilota, i que s’endu absolutament tots els punts llargs. L’equip rival aconseguia mantenir-se al marcador gràcies al seu poderós servei. “El sostre. El p*** sostre dels coll***!”. La meitat de les recepcions del Junior B acabaven al sostre de la pista. Un sostre més baix que el de la casa de Frodo. Amb Lluch recordant-se dels avantpassats de l’arquitecte del Pavelló Bolson d’Esplugues, l’Escola Alemanya ha empatat al marcador. Les rivals han aprofitat aquest moment de nervis per endur-se el primer set, i les jugadores de Els Arcs han fet el canvi de camp amb aquella sensació d’impotència al veure que tot i donar-ho tot no havien pogut guanyar. I ha tornat a aparèixer Lluch. Sempre Lluch. Quina xerrada els hi ha fet! Ha estat tal l’arenga que ha fet l’atractiu entrenador, que fins i tot les noies de l’equip rival han anat a escoltar-lo en escrupolós silenci i prenent notes. I el segon set ha estat el millor que el Júnior B ha jugat en temps. Deixant de banda el marcador (25-27 per les locals), s’ha vist una autèntica batalla al camp. Cap dels dos equips donava per perduda una pilota. Remats i defenses increïbles i la grada vibrant en cada jugada. Altre cop el servei rival ha tornat a decidir el set, però veiem que alguna cosa havia canviat.

 

Incansables

El tercer set ha estat del Junior B. Del principi al final. Les alemanyes, física i psicològicament esgotades pel set anterior, s’han vist atropellades per les guerreres de Els Arcs. L’allau de joc era imparable. No hi havia manera que el Junior B deixés caure una pilota i les rivals han començat a declinar tots els insults del diccionari alemany. Les noies de Els Arcs aconseguien forçar el quart set i s’obria el cel per a les de Sant Gervasi. I quin final de partit, madammes et monsieurs. Amb el Júnior B portant el ritme del joc i jugant de tu a tu a un rival que ha hagut de jugar al màxim nivell. La defensa incansable de Els Arcs contra la potència i la qualitat individual de les alemanyes. I al final no ha pogut ser. Poques coses fan més mal que veure que ho tens a tocar i s’escapa. Però les noies s’han tornat a guanyar el respecte de tothom.

 

Post-partit

“Podria parlar meravelles d’aquestes noies, però avui tots n’heu estat testimonis” ens deia Lluch al acabar el partit. “Podrem guanyar o perdre, però jugant així, amb aquesta intensitat i aquesta actitud, tot és possible. No crec en miracles, crec en les meves jugadores”. Amén. Suposo que tots esperaveu la crònica humorística de cada setmana...doncs us aguanteu. Si voleu riure us compreu El Mundo. Avui tocava tirar d’èpica per detallar l’enorme esforç que ha fet l’equip. Sempre Junior B.

 

1x1

Clara Llimona. RONDA ROUSEY. Una lluitadora com no n’hi ha. Lluint el braçalet de capitana la Clara ha tornat a ser aquella jugadora incansable que es tira a totes les defenses i no dóna cap pilota per perduda.

Maria Ribalta. ALESS GIBAJA. Cero dramas, siempre smile. Ofuscada en ocasions pel remat, la Maria ha controlat els nervis per fer el que l’equip esperava d’ella: increïble en recepció i defensa, i amb un servei que cada cop fa més mal.

Maria Goretti. MSN. La qualitat de Messi, el sacrifici de Suárez, i el moreno de Neymar. L’MVP del partit ha aconseguit refer-se d’un inici amb dubtes per liderar l’equip.

Anna Esteve. GOETHE. Li ha recitat tota la poesia alemanya del segle XVI a les defensores rivals. A l'orella. A ritme de reggeaton. Rematant tot el que trobava, ha destrossat la línia rival.

Sílvia Pons. XXL. Li hem encarregat una nova equipació varies talles més grans, perquè tant orgull i confiança no li cap. Increïble l’estat de gràcia de la Sílvia, que aquestes últimes setmanes ha donat un pas endavant i s’ha erigit com una de les líders de l’equip.

Nana. PLAYMAKER. Juga i fa jugar. Jugadora total. Ho fa tot. Col·loca, saca, defensa, rep...i té temps per fer un parell de les seves fintes que provoquen que la defensora rival vulgui agafar la baixa per depressió.

Blanca. CONTROLADORA AÈRIA. No hi ha pilota que passi per la xarxa sense el seu permís. Només li demanem una cosa: que quan faci un bloqueig increïble dels seus ho celebri com si hagués guanyat la Champions! (i no com si estigués comprant un quilo de mongeta tendra)

Cris. 10 NEGRETS. El Júnior B sembla una novel·la d’Agatha Christie. No paren de caure jugadors malalts. La Cris ha agafat un galipàndria de campionat i només esperem poder tornar a gaudir aviat de la seva “zurda de oro”.

Carla. TORNA! I aviat. Si aquest equip juga així, quan la Carla torni ja seran imparables. Tot i estar malalta l’eterna capitana va venir a fer costat a l’equip.

Lluch. MERLÍ. No en té ni idea de filosofia però les noies (sembla que) li fan cas. I com ens fa trempar...

Escribir comentario

Comentarios: 0

Club Vòlei ELSARCS

Còpernic 34. 08021 BARCELONA

info@voleiarcs.com

664487410