Jornada 6

Benjamí


Va arribar divendres 27 de Novembre. Últim partit de la temporada contra l’equip benjamí del Sagrat Cor Sarrià. Primer i últim partit de lliga que jugàvem fora de casa i ¡en un pavelló! Després de treure’s les samarretes tèrmiques (jugar sota un sostre no és el mateix que al pati dels Arcs) les noies van començar un entrenament molt intens. Vaig poder veure com totes aconseguien passar-se la pilota ben alta de dits, que flexionaven i arribaven a totes ja fos de dits o de mà baixa, sabent escollir entre un toc o un altre en funció de com arribava la pilota. Érem poques i es notava, però això volia dir que totes jugarien més que en anteriors partits i això les motivava. Així doncs, després d’un entrenament com mai abans havien fet, començava l’últim partit en el que desitjàvem amb totes les forces poder guanyar, almenys un set. I és que l’esperança és l’últim que es perd!!!

En contrast amb l’entrenament, el partit va començar desastrós. Tal i com havíem viscut en el partit anterior, ens vam trobar amb una rival que dominava molt bé el servei, un servei que ens va costar molt parar perquè arribava molt alt i fort al nostre camp. De fet, va fer-nos fins a 19 serveis seguits! Després de dos temps morts i d’intentar parar la pilota de moltes maneres, ens en vam acabar sortint. Aleshores començava el partit per a nosaltres, i les noies no van jugar un mal paper. Van poder veure que, malgrat el servei, no hi havia tanta diferència entre els dos equips, doncs vam tornar moltes pilotes i moltes d’elles fent dos tocs. Però no va ser suficient, ja ens havien agafat massa avantatge...

El segon set va començar millor. El temps entre sets ens va servir per oblidar el que ens acabava de passar, carregar-nos d’energia i concentrar-nos en posar en pràctica tot l’après fins aleshores. En general, va ser un set en el que les noies van tornar moltes pilotes però vam estar més fluixes en el servei, cosa que servia a l’equip contrincant per agafar distància. El set va acabar 25-13 a favor d’elles, un resultat que hauria pogut ser millor perquè som capaces de molt més, tot i que divendres potser no era el dia.

L’últim set ens el vam prendre amb ganes. Sabíem que era el set amistós i les noies van sortit a passar-ho bé. Vam començar bastant igualades però a partir del desè punt l’equip de Sagrat Cor Sarrià va tornar a agafar embranzida i ens vam quedar enrere.

Sabent que el de divendres no vam jugar un dels nostres millors partits, la Maria, la Giu, la Lola, la Laura, l’Ona i la Júlia V van donar-nos una lliçó a tots nosaltres. I és que estaven contentes perquè elles el que volen és jugar a volei i això és el que van fer! Guanyar seria un valor afegit a tota la diversió, que no estaria de menys i que, si seguim així, segur que acaba passant.

Ara tenim molts entrenaments i un Nadal entre mig en el que espero que practiquin molt amb les pilotes que els hi cagarà el tió!!

 

Carla

(una entrenadora molt orgullosa de les benjamí!)


 

Pre-aleví

 

 Gran partit contra l’escola Frederic Mistral que va finalitzar amb un 1-2 a favor nostre. Va ser un partit especialment disputat i emocionant ja que no vam parar d’animar i viure el voleibol d’una manera molt intensa. Totes, totes, totes van fer un partit excel·lent! La concentració en els serveis va ser molt alta i els vam entrar tots ( tot i el sostre, que a vegades ens feia una mica la punyeta). Vam estar molt atentes en recepció tot i que ens faltava demanar-la una mica més. Les jugades es van fer amb tres tocs sempre que es podia, això és el que, per a mi, ha estat el més important del partit. A més a més, vam saber posar a la pràctica el que havíem entrenat el dilluns sobre la defensa ( anar a buscar la pilota després de que l’altre equip hagi fet la seva jugada) i per això estic molt contenta. No la deixàvem caure fàcilment i la vam lluitar fins al final.

 

Abans de començar els hi vaig dir que desfruitessin d’aquest partit vist el nivell del contrincant ( que era molt alt) i les seves ganes per jugar. Per mi allò important és que elles aprenguin a jugar amb equip i que també aprenguin, en certa mesura, a ser competitives. Com sempre dic, l’equip el formem totes, tant les que en un moment estan jugant, com les que no. Per això és important que entenguem que a vegades és difícil jugar totes exactament el mateix i que hi ha cops on, potser , la meva companya ho està fent molt bé i en aquella ocasió juga una miqueta més que jo. Això no vol dir que jo, més endavant, no tingui també la oportunitat de jugar més.

La victòria és de totes, perquè totes som un equip. El  volei és un dels esports més cooperatius que hi ha ja que és un esport on és molt difícil guanyar sense la col·laboració de tot l’equip  ( com podria passar amb el bàsquet o el futbol on hi ha aquell jugador o jugadora  que fica tots els gols o cistelles i es guanya el reconeixament “individual” de tot el públic). En definitiva, cada una aporta el seu granet de sorra en el grup,  cadascuna aporta la seva part en aquest procés d’aprenentatge i creixement que estem fent com a equip.

Per això demano que continuem treballant ja que estic molt molt contenta amb aquest equip i les millores que estem fent.

Manuela recuperat aviat que et volem amb nosaltres!!!

Moltes felicitats noies!!

Aleví


Victòria 3-0 de les grans del Nausica contra Jesuïtes de Sarrià. Després d'un entreno "complicat" les noies de l'Aleví s'han posat les piles i han fet un gran partit!


Més enllà del resultat, el més important ha estat l'actitud de l'equip. Les que eren a dins del camp han intentat fer sempre jugada de tres tocs per molt difícil que fos, i les de fora animant del primer a l'últim minut. Molt bé tant la Mariona com la Paula al servei. En atac la Maria i la Tania han buscat molt bé els forats al camp rival, i fins i tot l'Alejandra ha provat un remat! Però el millor ha estat que l'equip ha estat concentrat i amb molta actitud en defensa, lluitant totes les pilotes. La prova ha estat una pilota que entre la Jana, la Marta i la Candela han salvat i han acabat fent un punt increïble.


Les noies es segueixen posant nervioses en funció del marcador, però està aprenent a seguir intentant jugar bé i no tornar-la mai de primer toc. El que toca ara per això és entrenar amb la mateixa actitud i deixar les queixes de banda. Felicitats pel partit noies i a seguir endavant!

Pre-Infantil

 

Un equip

 

Ja és aquí! Amb algunes setmanes de retard però l'espera ha valgut la pena. "Madames et monsieurs", el Pre-Infantil de Els Arcs!

 

Per fi! Per fi hem vist a les noies jugar en equip! Per fi hem vist a les jugadores amb actitud! Per fi hem deixat els nervis a casa i hem lluitat totes les pilotes! Per fi ens hem animat les unes a les altres! Per fi hem gaudit del partit més enllà del marcador! Per fi hem jugat a voleibol! En resum, per fi hem estat UN EQUIP!

 

El pre-infantil s'enfrontava dissabte al líder Santa Dorotea, un molt bon equip que té la fama de deixar els rivals a menys de 10 punts per set. I per més inri al seu camp! Tot apuntava a una desfeta de l'equip. Altre cop cares llargues, queixes i passivitat... doncs no!

 

El partit, diguem-ho clar, venia en molt mal moment. Després de la dolorosa derrota a casa l'equip va parlar seriosament, i aquesta setmana les noies han entrenat com bèsties. Semblaven un equip professional: totes concentrades, donant-ho tot i esforçant-se en cada exercici. Per això un partit tant complicat tenia el risc de tornar a desmoralitzar a les noies i de tornar a implantar els tics que volem deixar enrere.


Però el Pre-Infantil ens ha donat una lliçó a tots. Les noies han entrat amb una gran actitud increïble al camp, fent recepcions i defenses increïbles, cridant “meva” a la pilota, i celebrant cada punt. El Santa Dorotea, en veure’s 7-6 per sota del marcador, ha demanat temps mort per a veure si això calmava els ànims de Els Arcs. Res més lluny de la realitat. Les noies del Pre.Infantil ho lluitaven tot malgrat el potencial de l’equip local. Increïbles recepcions de la Natàlia i la Maria, l’Ari anant pel terra en cada defensa, i la Gisela firmant una increïble ratxa de serveis. Un remat de la Mar a col·locació de l’Anna apropava a Els Arcs a només dos punts i a l’equip rival se li apareixien tots els fantasmes.  Finalment el potent servei de les noies del Santa Dorotea (no sé què esmorzen aquestes noies per sacar així!) ha acabat fent que les locals s’adjudiquessin el primer set.

 

Depressió a la banqueta de Els Arcs? Ni de lluny! Les noies finalment estaven gaudint jugant a vòlei, i els aficionats visitants s’han posat a animar a un equip que estava jugant molt bé i plantant cara. De fet els crits d’ànims dels familiars feien que l’equip es sentís com si jugués a casa. El principi del segon set ha estat senzillament inoblidable. 7-2 a favor d’un Pre-Infantil que no renunciava a res. Potent servei per dalt del Santa Dorotea al fons del camp que una valenta Natàlia rep lluny, la Maria corrent l’aixeca, i la Carol la toca com pot per passar-la i fer el punt! Aquest punt ha estat una mostra del nivell al que ha jugat l’equip. Pilotes impossibles que abans ràpidament donàvem per perdudes, ara hi anem i la majoria les aconseguim salvar! Tal és la dosis de confiança que tant la Laia com l’Ariadna, que fins fa res tenien problemes amb el servei als partits, no han fallat ni un servei!

 

El partit potser ha acabat 3-0 però l’equip ha acabat ovacionat per tota la grada. El canvi d’aquestes noies en només dues setmanes ha estat increïble. No cal quedar-se aquí per això! Queda molt per fer i cal seguir avançant. Hi haurà partits fàcils i partits complicats, però si l’actitud segueix així el Pre-Infantil pot convertir-se en un autèntic equipàs! Felicitats noies!

 

Infantil

Canvi radical. No hi ha millor descripció pel que es va veure dissabte al matí a Els Arcs en el partit de les infantils. Després de 4 partits, per fi en el cinquè vam començar a veure el que pot arribar a ser aquest equip. La diferència respecte als anteriors partits va ser clara: aquest cop, després d’haver-ho parlat a fons durant la setmana, les noies van entendre per fi que mentre la pilota està en joc, s’ha d’estar amb els ullals afilats i córrer a per cada pilota com fan en els exercicis de l’entrenament. I vaja si ho van fer! El públic no donava crèdit al que veia: semblava un altre equip! Va haver-hi jugades precioses, en les quals els dos equips lluitaven per cada punt i anaven al terra en més d’una ocasió per evitar que la pilota caigués.

Com que tècnica no els hi falta, aquesta dosi d’esforç i lluita va ser suficient perquè les noies guanyessin els primers dos sets de la temporada. Vam millorar moltíssim en la recepció, ja que estàvem molt més ràpides de cames, i fèiem l’esforç per arribar a la pilota de dits, i això va permetre veure moltes jugades que acabaven en remat. L’únic que ens va faltar per guanyar el partit va ser saber gestionar els nervis al final. Era el primer cop que les noies es veien jugar tan bé, i el primer cop que es van veure capaces de guanyar el partit (algunes ni tan sols sabien que el partit pot arribar a tenir 5 sets!), i això va fer que els entrés una ansietat que ens va perjudicar perquè va fer que ens precipitéssim en moltes ocasions. Però la derrota per la mínima no ens va treure la felicitat per l’enorme millora d’aquestes noies.

Espectaculars van estar la Irene i la Celia, aixecant totes les pilotes, arribant de dits a totes les recepcions i rematant tot el que es trobaven. També van estar magnífiques les dues veteranes: la Maria M és un martell en remat i una assegurança al servei, i la Mireia és una velocista lluitadora que qualsevol entrenador voldria al seu equip, perquè ho dóna tot a cada punt (aquest cop per fi tot l’equip es va contagiar de la seva energia!). La Laia va mostrar un progrés al·lucinant: la vam veure fer els seus primers punts de remat, salvant absolutament totes les pilotes a la xarxa i sacant perfectament en els moments més complicats del partit. L’Alexandra, tot i haver passat la setmana malalta, va ficar els millors serveis de la temporada i va millorar en recepció. La Carla M i la Maria B també van fer un partidàs, i van córrer més que mai!

Ara cal continuar treballant per mantenir aquesta línia ascendent! Felicitats noies.  

Cadet A

Victòria ajustada

El passat divendres, l’equip CADET A de Els Arcs jugava el seu 5è partit i li tocava contra l’Escola Alemana. El partit va començar molt bé, jugant de manera molt endreçada, defensant molt i amb bons remats. Poc a poc les “alemanes” van remuntar però en cap moment del primer set es van apropar al marcador. Destacar a l’Èlia que cada cop remata millor i a la Mercè que també està aprenent a col·locar molt ràpid!

Al segon set vam fer rotació de jugadores, mantenint a la Maria col·locant i a la Sonia i l’Èlia. Aquest segon set va ser molt igualat, nosaltres vam baixar en intensitat i precisió. En un final de set molt emocionant l’equip visitant es va imposar per la mínima (24-26). Destacar la recepció de la Sònia.

Al tercer set l’equip torna a jugar amb bona intensitat i tornem a guanyar sense gaire dificultat. A destacar la bona actitud de la Gina i la Tiemo.

El 4t set i l’últim va ser el típic set nostre: comencem molt bé, agafem una distància important i ens relaxem com si estiguéssim a un SPA. Cap al final quan veiem que l’altre equip ha remuntat ens posem les pil·les i acabem guanyant per la mínima. Tot i això i sobretot en moments, bon partit i una altre victòria (5 de 5). Aquesta setmana descans i el 11 de desembre últim partit de la primera fase contra Josep Pla.

Felicitats!

Cadet B

Victòria més complicada de l’esperat del Cadet B a casa. Bon partit pel que fa al resultat, ja que és la primera victòria després de 3 derrotes consecutives, però regular pel que fa al nivell de joc. Tot i que vam tenir moments bons, la intensitat va baixar moltíssim en algunes fases del partit, tant que vam regalar dos sets a un rival que no n’havia guanyat cap fins ara. El rival ens va passar totes les pilotes del partit de primer o segon toc, i tot i així no vam saber-ho aprofitar. Divendres era el dia perfecte per aprendre que cal estar atentes, actives i intenses SEMPRE que la pilota està en joc, i no només quan les rivals ja han fet dos tocs. L’entrenador ho va repetir més que un disc ratllat, però les rivals seguien perforant la nostra defensa amb inofensius tocs de mà baixa que encara ens agafaven desprevingudes.

També vam fallar molt més de l’esperat en recepció: tot i que l’entrenador insistia i insistia, érem incapaces de fer dos passos per arribar a rebre la pilota de dits, i els serveis per baix que casi tocaven els sostre semblaven míssils terra-aire. Tot i així, bona reacció al final, que ens va fer endur-nos el partit al tie-break. Cal seguir millorant sobretot pel que fa al nivell d’intensitat, i només així recuperarem el camí del bon joc.

Juvenil


Aquest divendres les noies del juvenil es veien les cares amb l’Escola Alemana a Esplugues. Un partit important que encetava la recta final de la primera volta. Els dos equips es veien les cares per primera vegada desprès de l’amistós de pretemporada que es va saldar en una ajustada victòria 3-2 a favor dels Arcs.

L’Escola Alemana és sempre un rival difícil i més ho va ser ahir, les nostres noies van començar el partit molt pressionades i fora del joc, res semblava sortir, serveis a la xarxa, defenses al sostre i atacs fora. Les d’Esplugues van guanyar el primer set còmodament i les noies dels Arcs anaven al descans amb males sensacions i cares llargues.

Tot i això, desprès de la xerrada de l’entrenador, les nostres noies van saber treure’s la pressió del damunt i van començar a gaudir del joc. El set va ser molt igualat fins al punt 17/17, en aquest moment, veient ja la proximitat del final de set i lo ajustat del marcador, la pressió va tornar a fer estralls entre els nervis de les jugadores dels Arcs que van acabar regalant el final de set amb un parcial de 5-0 a favor de les locals.

El joc va anar millorant i al darrer set les noies van superar la frontera psicològica dels 20 acabant 25-22, tot i això la millora no va ser suficient per fer baixar de la onada a una Escola Alemana que s’agradava i es sentia perillosament invencible.

Segon partit molt per sota del potencial real d’aquestes noies que no acaben de treure el caràcter del que havien fet gala els primers partits de la temporada. Tot i això l’equip sencer ja s’està posant les piles per donar tot el que tenen dins, gaudint de cada pilota en joc i lluitant al màxim de cara als entrenaments i al pròxim partit. 


Júnior A


Victòria merescuda!


Una setmana més, el Júnior A aconsegueix endur-se els tres punts en una pista complicada. Les noies del Sagrat Cor Diputació ho van donar tot, però res van poder fer contra un equip que a cada jornada juga millor. Comparant-ho amb l'equip de l'any passat és quan veiem que l'equip ha madurat.

Resultat: 0-3 (12-25, 9-25, 12-25).


A destacar la recuperació en temps rècord de la Marta S., que va fer tot un partidàs el dia del seu debut amb l'equip.  Molts ànims a les nostres dues lesionades, esperem que es recuperin molt aviat!

Júnior B

 

Keep calm and play volleyball

 

Avui ens despertàvem i feia goig mirar la classificació. El Júnior B líder del “grup de la mort”, empatat a punts amb el Sagrat Cor i l’Escola Alemanya. Però dissabte la cosa va costar, no ens enganyarem. Un partit d’aquells que forgen el caràcter. Una d’aquelles batalles més perfilades pel pic i la pala que pel vòlei filharmònic. I davant d’un equip tan ossut com Els Llorers A, les noies han tirat de caràcter per endur-se una victòria que les col·loca líders. (Mare meva com n’arribo a escriure de bé!)

 

Victòria de líder

Ha estat un partit d’aquells que es compliquen més del desitjat. Les noies de Els Arcs es sabien superiors tècnica i intel·lectualment, i a vegades això et fa jugar amb una pressió que no et permet gaudir del tot del partit. La pressió del campió. El primer set va ser senzillament bestial (avui em costa trobar sinònims, ja em perdonareu). L’equip jugant alliberat, amb una Clara i una Sílvia empenyent i animant en tot moment. La defensa no acabava de ser el mur impenetrable que aquest equip ens té acostumats, però tampoc era la de l’Espanyol. I les noies gaudien amb el joc, i els espectadors que inundaven el pavelló de Els Arcs (avui n’hem contat dos) xalaven de valent. I heus aquí que al final del primer set ha arribat la famosa “pajara”. Un cúmul d’errors en recepció i defensa que ha començat a neguitejar l’equip. Malgrat això aquestes noies són tan summament bones que s’han adjudicat el primer set amb autoritat. Però l’inici del segon set ha estat desastrós (per no utilitzar adjectius més gruixuts). Serveis fallats, remats a la xarxa, i nervis i més nervis al camp. I clar, les visitants ho han aprofitat. 14-19 al marcador i les noies de Els Arcs ofuscades, amb cara de no saber si votar al PSC o què.

 

Dále veterana

Un temps mort i l’entrada de la Clara li han donat aire fresc a l’equip, que poc a poc ha intentat retrobar el seu joc. El segon set se l’han adjudicat les encantadores jugadores de Els Llorers però l’equip semblava que començava a reaccionat. I s’obre el miracle! Aquells de vosaltres que practiqueu algun esport (el running no compta) sabreu com n’és de difícil tornar-se a endollar quan les coses no surten. Doncs aquest equip ja ha passat la fase de pubertat i han tirat de veterania per firmar un tercer i quart set senzillament siderals. Per gravar-ho i veure-ho un i altre cop a casa degustant nachos amb guacamole (ni idea de sí “nachos” i “guacamole” està acceptat pel IEC. Si ho escric jo donem per fet que sí). Amb Goretti i Carlota de directores de joc, l’equip a començat a repartir estopa de valent. Que si remat per aquí, que si finta per allà... I el quart set de l’Anna, avui MVP per unanimitat, ha estat “incroyable”. Entre ella i la Blanca han tancat un partit que ens situa al cim de la classificació. I que duri!

 

Fame

La part preocupant de la victòria ha estat aquesta pressió amb la que les noies han jugat bona part del partit. Potser és degut a la fama i a tot el que s’espera d’aquest equip. El Júnior B és l’orgull del barri. Jugadores i entrenador surten al carrer i reben les felicitacions i aplaudiments dels veïns que es van trobant. Ahir Lluch va anar al quiosc de la cantonada (a comprar el Washington Post i la Cuore, com ha de ser!) i va haver de signar cinc autògrafs i fer-se set selfies. Després al forn demana una barra de quart amb llavors de no sé què i la noia li’n posa dues i un croissant de xocolata, li cobra trenta cèntims i li pica l'ullet. Una bogeria! “Els herois de Sant Gervasi” publicava avui La Vanguardia. No n’hi ha per menys.

 

1x1

Clara. BETTER CALL SAUL. Llimona is back! I quan més la necessitàvem! Avui exercint de capitana, la Clara contagia l’equip de l’actitud i les ganes necessàries. L’incansable ciclista contagia la seva alegria i lluita a tot l’equip.

Maria Ribalta. VENTAFOCS. L’alarma li ha sonat al tercer set, ESADE la reclamava. Però a la Maria li ha donat temps (un cop més) de fer un recital tant en atac com en defensa.

Maria Goretti. MAGIA BORRAS. L’Iniesta del vòlei. Com crea! Com inventa! Partidàs de la col·locadora que encara llueix un increïble moreno en ple mes de novembre. Un 10 per la 10, que s’ha fet un fart de repartir col·locacions i fintes.

Anna Esteve. GHOSTBUSTER. Ha començat freda però ha acabat ràpid amb els dubtes i ha fet un tercer i quart set memorables. Amb MVP Esteve (així se la coneix al “mundillo”) tot és més fàcil.

Sílvia. MR. T. Tot equip necessita una jugadora que aporti lluita, caràcter i, perquè no dir-ho, una mica de mala llet. A més ha llegit a la perfecció la defensa d’unes rivals que encara busquen les seves fintes.

Blanca. ROBOCOP. És una màquina jugant És extraordinària la forma com s’ha adaptat a l’estil de joc de l’equip... i com intimida a la xarxa!

Carlota. SHEEP DOLLY. Clon exacte de la col·locadora que l’equip necessitava. La Carlota s’ha adaptat a la perfecció i ha fet un partit increïble, connectant amb totes les atacants de l’equip.

Carla Martinell. TIRANT LO BLANC. Un estrany “refredat” l’ha tingut un temps fora de combat, però la capitana ha vingut a donar suport a l’equip.

Bibiana. BARBIE ESQUIADORA. A la Nana la tenim a Ginebra fent un stage de volei, però segur que ha aprofitat per esquiar als Alps suïssos.

Cris. BARBIE GRANJERA. A l’altra cosina la teníem a una masia de no sé on fent no sé què.

Lluch. PARACETAMOL. Cada 6 hores. El delicat entrenador ha dirigit el partit amb bufanda de llana i edredó per culpa del fred siberià que fa aquests dies a Barcelona. On són ara tots aquells que a l’agost es queixaven de la calor? (un dia d’aquests parlarem d’aquesta gent i del mal que fan a la societat)

Escribir comentario

Comentarios: 1
  • #1

    FANSJÚNIOR B (martes, 01 diciembre 2015 10:52)

    No tinc la facilitat de verborrea del Bernat, nomes sóc fan de l'equip, i si! Aquestes noies semblen extraterrestres, quan una falla, les altres reaccionen, ja sigui amb el joc, amb els ànims, o amb un no passa res, típic de l'equip. Aquest equip creix a marxes forçades. Que es preparin les contrincants, perquè aquesta temporada estant jugant amb la mateixa regularitat que el Barça! Si senyor, i amb el seu"Luis Enrique" de torn que les afalaga de tal manera, que aconsegueix treure el millor d'elles.
    Fan molta pinya i això les fa guanyadores!!!
    Bernat, no deixis mai de ser el seu entrenador ( si cal ja negociarem la teva fitxa) no nomes pel que triomfeu com equip, sinó pel que riem els fans amb les teves cròniques!! Sen's dubte les millors del món mundial !

    Claca animeu-vos que cada vegada som menys a la grada!! No sabeu el que us perdeu!

    Júnior B forever!

Club Vòlei ELSARCS

Còpernic 34. 08021 BARCELONA

info@voleiarcs.com

664487410