Jornada 14

Pre-benjamí

El passat divendres 15 de maig, les més petites van jugar el seu últim partit contra l’escola Sant Gregori. No vam aconseguir guanyar-les però  vam jugar molt bé. Tot i el cansament de les colònies, ho van donar tot i van saber estar oncentrades en la majoria de moments del partit. Els va faltar una mica d’atenció a l’hora de demanar la pilota en recepció. Tot i així, els serveix van ser bonissims, i vam poder presenciar alguna jugada amb 3 tocs. En general, han fet un canvi impressionant respecte els primers partits. Tot i que sigui el seu primer any, ara ja saben que és posar-se a jugar en una pista de volei, crida, animar i sobretot respectar a l’equip i a les companyes. Com  ja he dit altres vegades, aquest equip destaca sobretot per la il·lusió que posen en cada cosa que aprenen i només amb axò ja poden arribar a on volen!!! Enhorabona pre-benjamí, encara que no ens haguem enportat cap victoria a casa, ens enportem tot el que hem aprés i també un gran equip!estic molt satisfeta amb la feina que han fet durant aquesta temporada

Benjami Femeni

L’equip benjamí també va jugar el seu últim partit de la lliga als Arcs contra l’escola Sadako. Van perdre 0-3 però he de felicitar a l’equip per com van jugar sobretot en el primer set. També acabaven d’arribar de convivències però no se’ls va notar el cansament en especial durant el primer set on els servies van ser molt bons, van fer tres tocs en la majoria d’ocasions, les recepcions anaven a la col·locadora i demanaven la pilota. Tot plegat es pot resumir en que estaven molt concentrats i concentrades. El segon set la concentració va baixar al prinicpi però mica en mica la vam recuperar fins a jugar molt bé. El tercer set va ser un “Remix” on hi havia vegades que es feien les coses que s’havien demanat i altres que semblava que tot s’hagués oblidat.

Fent una breu valoració d’aquesta temporada m’agradaria dir que l’equip Benjamí és un equip que ha fet moltes millores a nivell tactic i tècnic, han agafat molta més fluidesa en el joc, molta més técnica i molta més conciencia d’equip. Tanmateix encara falta treballar una mica més el companyerisme i el respecte per arribar a ser un equip molt cohesionat, però poc a poc ho anirem aprenent. Estic molt contenta amb aquest equip i considero que han et una molt bona feina!

Pre aleví Femení

L'últim partit de lliga del equip de 5è no va poder acabar amb victòria de les nostres contra l'escola Alemana. La setmana de colònies va passar factura i no va ser el partit amb més concentració de la temporada.... -Feia menys d'una setmana que haviem jugat contra el mateix equip i la victòria se'ns havia escapat per la mínima. Aquest cop la concentració de les alemanes no ens va deixar cap oportunitat en els tres sets.Tot i això, fent una valoració de tota la temporada estic molt content de tot l'equip. Al principi de temporada va costar bastant i els tres tocs no sortien gaire bé maii hem acabat amb un nivell de joc molt alt i jugant cara a cara contra equips de molt nivell. M'agradria destacar la millora de la Maria Asensi sobretot a la segona fase, les ganes de la Paula, la qualitat tècnica de la Jana, el joc intel·ligent de la Marta Mallol, la força de l'Aina, la punteria de la Maria Piera i l'actitud de l'Alejandra. Tampoc ens oblidem de l'alegria de la Laura, que  a més ens va venir a visitar fa poc!


L'any que ve més i millor.

Aleví Femení

 

Bon últim partit de les alevines de 6è que van necessitar l'ajuda de l'Aina per jugar el seu últim partit contra l'escola Alemana. Amb sets igualats no vam poder amb l'habilitat de les rivals. S'acaba una temporada que ha tingut de tot: plors, alegries, molt bons partits, partits per oblidar... però en general l'experiència molt positiva! Cal recordar que aquest equip pràcticament en la seva totalitat a començat a jugar a aquest any i tot i això després d'una brutal primera fase han estat jugant contra els millors de la categoria (Aleví mixt inclòs). Esperem que sigueu jugant a volei l'any que ve a Els Arcs. Bon estiu!

Aleví Mixt

Partidàs per acabar la temporada de l'aleví mixt!!

El partit es presentava molt complicat contra el combinat blaugrana del CVB Barça a les 9 del matí a les INEFC. El primer set va ser bastant fluix amb un marcador de 25 a 7 que complicava molt el partit. El segon set, però, va ser espectacular i els nostres joves jugadors van guanyar-lo amb comoditat. El tercer set va ser, sens dubte, el millor set de tot el campionat. La igualtat del marcador va ser la tònica dominant amb canvi de camp 13-12 al capdavant. Finalment, i per un ajustat 26-24, van acabar perdent, tot i que s'haurien merescut guanyar. De tota manera va ser un bon partit per finalitzar la temporada: es nota que han millorat molt durant aquest curs. Moltes felicitats i fins el curs vinent!

Infantil 

Divendres les infantils van jugar un emocionantíssim partit a la pista del Sadako per concloure la temporada de pista! El partit semblava que seria plàcid al principi però es va complicar per culpa dels altibaixos que vam tenir en el nostre joc. Vam estar bastant fluixos en recepció i defensa, i moltes pilotes se'ns anaven a l'altre camp de primer o segon toc, per la qual cosa el nostre atac no va poder brillar massa fins al final del partit. El Sadako ens va fer molts punts a la xarxa, aprofitant els nostres regals, i va aconseguir empatar-nos el partit en dues ocasions. Però quan les noies es van posar les piles i van pujar la intensitat en defensa, van començar a moure's més ràpid a la xarxa i van aconseguir superar a les rivals amb comoditat. Les noies dels Arcs sempre aconsegueixen treure el millor de si mateixes en els cinquens sets, i aquest cop no va ser diferent. Es van veure molt bones jugades d'atac, bons moviments en defensa i molt bons serveis. Va ser un partit ben maco per acomiadar una temporada de la qual estem molt satisfets! Felicitats noies!

Al llarg de l'any ens ha agradat molt veure com, per una banda, les grans han assumit una major responsabilitat dins l'equip i com, per l'altra, les novelles han aconseguit millorar a passos de gegant i tenir cada cop un protagonisme més gran. El tie-break de divendres va ser un bon reflex d'aquest objectiu assolit: la Laia amb el seu potent servei i la Mariona i la Júlia amb la seva concentració i les seves bones jugades d'atac van ser referents exemplars. Però la Mireia amb la seva energia i velocitat, la Mar amb la seva constància o la Laura, que va fer un punt importantíssim al final, també van ser decisives! Estem molt contents de totes! Ara en les properes setmanes toca viure una nova experiència: el vòlei platja. Esperem passar uns caps de setmana ben divertits a la Mar Bella!

Cadet Femení

 

 Última hora. Ahir dissabte el Cadet Femení jugava el seu partit més important de la temporada. Els quarts de final del Campionat de Barcelona contra l'Escola Shalom. Abans de començar el partit les jugadores del cadet van haver de donar medalles a l'equip rival, una cerimònia molt estranya que esperem que en els propers anys no s'hagi de repetir. 

El primer set va ser èpic. La nova rotació que portem setmanes practicant va sortir gairebé perfecte, van anar quasi tot el set per davant. Unes errades inesperades van provocar que el potent equip de Shalom guanyés el set per la mínima diferència. El segon i el tercer set van ser molt semblants: vam aconseguir aguantar el marcador fins a meitat de set però després la contundència dels atacs rivals va poder amb nosaltres. El resultat final va ser de 3-0, però els números no fan justícia al que va ser el partit en realitat. La temporada que ve més!


Júnior A


Aquest divendres el Juvenil A dels Arcs ha jugat l'últim partit de lliga de la  temporada a la pista de l'impuntual escola Els Llorers. L'entrenador dels Arcs havia decidit concentrar a les jugadores una hora abans del començament del partit tenint en compte que per als Arcs es tractava d'una final on estava en joc la quarta posició a la lliga. Només arribar a la pista, l’equip va veure com començava un partit de futbol pre-aleví i per tant, fent honor a la reputació de Els Llorers, el partit començaria tard.

Per aquest partit recuperàvem a la nostra central estrella i segona capitana, Catalina, que havia tingut compromisos ineludibles les dues setmanes anteriors. Però l'equip necessitava una segona central, i l'entrenador decidia alinear a More en una posició que no havia jugat mai, donant-li confiança a la jove promesa dels Arcs. En la posició de col·locadores haurien de jugar la capitana Berta, la Irene i la Carlota, però una lleugera indisposició no ha permès que aquesta última ajudés a l'equip amb les seves col·locacions imprevisibles. Com a receptores comptàvem amb la Clara i la Marta, que haurien de portar el pes del partit amb la seva veterania.

Quan tot estava a punt per començar l'escalfament (només 30 minuts tard) descobriem que l'entrenadora local no sap posar una xarxa de vòlei. Sort que un pare dels Arcs (economista de professió però enginyer de vocació) es va oferir a solucionar el problema. Fins i tot l’àrbitre recolliria després a l’acta: “Han tardado 25 minutos en montar la red.” Per fi començava el partit amb una hora de retard.

El primer set va començar de manera immillorable per a Els Arcs. Amb una recepció impecable el nostre equip preferit es va fer amb el domini del partit. Gràcies a les col·locacions perfectes de la Berta i la Irene, les nostres receptores remataven a plaer sense bloqueig i feien botar la pilota en camp contrari quan volien. El primer set acabava amb un contundent 17-25. ¡Sense haver fallat cap servei!

Per al segon set l'entrenador va fer una crida a la calma. La situació del partit feia molt fàcil que les jugadores es confiessin, però les paraules de l'entrenador no ho van permetre. Una súper concentrada Irene posant en pràctica el seu nou servei flotant en salt va aconseguir situar el marcador en 10-0. Poc després Catalina amb una sèrie de bloqueigs impressionants treia les ganes al rival de continuar jugant. Per acabar-ho d'arrodonir, la Clara Morera feia punts des de la seva nova posició de central. El set acabava 13-25.

Els equips grans només perden en el moment en que donen el partit per guanyat, i això és el que va passar al tercer set. Amb un bon avantatge i el marcador en 5-11, semblava que el partit ja estava sentenciat. No obstant les jugadores de Els Llorers van saber aprofitar la baixada en intensitat de l’equip de Els Arcs i guanyar un ajustat tercer set amb 25-22.

Guanyar un set va donar moral a l’equip contrincant i van sortir al camp amb energies renovades. Les nostres receptores, que no havien fallat cap recepció fins al moment, es van veure superades pel servei rival i tot i que aconseguien aixecar la pilota, aquesta no arribava en bones condicions a les col·locadores perquè poguessin armar un bon atac. Els Llorers, a base de passar la pilota un cop rere l’altre, va acabar trobant desajustaments defensius en l’equip dels Arcs i amb fintes i block-outs s’emportaven el quart set amb un clar 25-17.

Però tot i que semblava que el partit estava perdut al començament del tie-break, les jugadores dels Arcs van treure forces del no-res per guanyar un partit que hauria d’haver acabat molt abans. Amb un concentradíssim joc d’equip i la Irene al servei, van aconseguir situar un 1-8 al marcador abans del canvi de camp. Però no s’haurien acabat els nervis, i encara ens tocaria patir una mica més fins a aconseguir emportar-nos-el per 11-15.

1x1

Marta #2: “La bomba”, com la va batejar el seu primer entrenador de vòlei als Arcs quan tenia 10 anys. La Marta no ha perdut ni un gram de la força que la caracteritzava quan jugava a les categories inferiors i era capaç d’enviar qualsevol pilota als núvols. El millor moment del partit va ser quan va arribar a salvar una pilota que estava llunyíssim del camp i, tot i que era impossible, va aconseguir donar-li una cleca tal que no va entrar al fons del camp contrari per uns pams. Hauria fet punt directe perquè totes les contrincants estaven de peu amb la boca oberta. (L’entrenador dels Arcs va haver de demanar temps tot seguit per una estranya reacció de la jugadora número 8 que encara no hem aclarit.) A part d’això, partit molt complet del dorsal número 2 en defensa, ja que no hi ha servei per difícil que sigui que no aixequi ni defensa a la que no arribi.

Clara #6: “Superwoman”. Si algun dia algú ha de volar, aquesta serà la Clara. Quan està a la xarxa pega uns bots que sembla que la deixi per la cintura. Rematant des d’allà dalt, si la pilota va dintre és punt segur. En tasques defensives és una assegurança de vida al darrere. Si a més li entren els saques floating a ras de beta, l’equip rival ja pot començar a tremolar.

Berta #8: “Rellotge Suïs”. Amb la precisió d’un rellotge, la Berta reparteix joc i fa jugar les seves companyes d’equip. Molt intel·ligent, ha vist el punt dèbil en el bloqueig rival i ha deixat soles les atacants del nostre equip en el 99% dels casos. A part d’això ha marcat quatre punts de finta: dos d’especial mèrit col·locant la pilota de mà baixa allà on ningú de l’altre equip l’esperava. Com sempre, no ha fallat cap servei i ho ha donat tot en defensa.

Irene #9: “Andy Rodick”. Des de que l’equip tècnic de Els Arcs va decidir que havia de sacar en salt, la jugadora número 9 no ha deixat de veure com s’incrementava el seu valor a l’equip. Diferent hauria estat el resultat si no arriba a ser per les seves sèries de saques. Però quan la Irene agafava la pilota per sacar, l’altre equip ja havia begut oli. Tot i que rebien amb cinc persones, la Irene va ser capaç de fer dues sèries de mèrit: la primera amb 10 punts i la segona amb 8.

Cata #12: “Muro de Pedralbes”. Tot i no haver entrenat en les últimes setmanes i arribar just pel partit, aquesta jugadora té un nivell i unes ganes tals que sembla que en aquest període sabàtic hagi millorat i tot. Inspiradíssima en bloqueig (només ha perdut una bola sobre la xarxa en tot el partit) ha fet punt gairebé sempre que les col·locadores han aconseguit connectar amb ella. En defensa ho ha donat tot i s’ha llençat a per totes les boles que queien a prop, com sempre.

More #14: “Mascherano”. La reconversió a central d’aquesta jugadora ha estat prodigiosa: en aquest partit ha hagut de sacrificar-se i jugar en una posició que no era la seva. Una gran professionalitat i les seves ganes l’han dut a firmar el millor partit que ha jugat amb el nostre equip. Ja podem dir que l’últim fitxatge dels Arcs en el mercat d’hivern ha acabat fent-se un lloc en el sis titular del “Juvenil A”. Aquesta jugadora no para de sorprendre salvant a l’equip en els moments de més necessitat. La seva jugada de més mèrit ha estat un remat d’esquenes amb les dues mans que ha clavat a la línia de tres metres. 

El que bé comença...

Millor acaba. El Júnior B ha tancat una temporada inoblidable amb una gran victòria per 3-1 contra Els Llorers B. Les dues setmanes sense competició en prou feines s’han notat gràcies a la gran quantitat d’exercici físic que l’equip fa a cada entrenament (mínim 1 hora de carrera, salts i flexions). Les noies han entrat molt motivades al camp, amb ganes d’endur-se el partit. I això que les veteranes de Els Arcs tenien les baixes de la lesionada Anna Esteve, la viatgera Bibiana, i la lliure Pascual. Però aquest equip està en un estat de forma impressionant, i ràpidament s’ha mostrat superior davant d’un molt bon rival.

Una allau de joc combinatiu

Els primers dos sets han tingut molt poca història. El Junior B ha estat una piconadora i amb prou feines ha donat alguna opció a Els Llorers. I és que si la concentració i entrega en recepció i defensa van acompanyades d’unes atacants en estat de gràcia, aquest equip és invencible. La Mireia i la Cris perforaven contínuament la defensa rival. I una increïble ratxa de sis serveis de la  Sílvia han sentenciat el primer set. Al segon set ha aparegut la figura de la Carla, incommensurable a la xarxa. La central té en Goretti la seva sòcia ideal. Zipi i Zape. I d’aquesta associació n’ha sortit una sèrie d’atacs ràpids que han deixat a les rivals sense capacitat de reacció. El set l’ha tancat la Judith amb un dels seus ja famosos remats des del terra, a passada d’una enorme Maria.

Saber patir

Però tot costa i aquest equip té l’assignatura pendent de mantenir l’atenció i la intensitat durant tot el partit. El tercer set ha estat un cúmul de despropòsits. Ha semblat que les jugadores ja volien anar a celebrar la victòria a Canaletes, perquè han entrat a la pista massa despistades. Una empanada col·lectiva en recepció ha disparat a Els Llorers al marcador. Lluch ha mogut peces i amb un antològic temps mort l’equip s’ha tornat ha endollar. Calia remuntar un desavantatge de 10 punts i l’extraordinari entrenador ha fet entrar a la Clara, que amb un parell de remats reduïa la distància. Tot i els esforços, les noies de Els Arcs han acabat perdent el tercer set davant l’innecessària eufòria rival. Amb l’orgull tocat, “los ángeles de Lluch” han començat el quart set amb molta força. La desconnexió del set anterior ha provocat que als inicis no hi hagués tant encert en atac, però des de la defensa i la recepció s’arriba a un final de set ajustat. I aquí hem vist un equip crescut, sense nervis, convençut de la victòria. Amb 20-22 a sota el Junior B ha tirat d’ofici i de bon joc per acabar guanyant un emocionant partit que, tot i que s’ha retransmès en directe a una cinquantena de països, ha omplert l’enorme pavelló de Els Arcs. La gent no s’ha volgut perdre l’última exhibició i ens consta que les entrades s’han esgotat en qüestió de minuts.

Reconeixement mundial

En roda de premsa Lluch ha estat preguntat per la seva renovació. Pretès per uns quants equips de primer nivell, el carismàtic entrenador ha estat contundent al assegurar que seguirà amb aquest grup. “Veig a les noies motivades, i la temporada que ve ho podem fer encara millor”, ens respon Lluch. “Ens hem quedat a les portes de jugar les semifinals, però el potencial d’aquest equip és enorme i amb feina i esforç podrem assolir molts èxits”. De cara a la temporada 2015-16 per això, Lluch haurà de vigilar que tants elogis no perjudiquin a un equip que va en boca de tothom, i que ha de tenir l’ambició de créixer cada dia. El Junior B ha estat Trending Topic a Twitter durant el partit i, si bé Lluch està acostumat a la fama, pot ser que a les noies se’ls hi pugi al cap.

1x1

Carla. HANNIBAL LECTER. Pur instint assassí. Festival de remats per acabar la temporada en un estat pletòric. Atenta i concentrada, la capitana ha crescut com mai aquest any, i és el referent de l’equip.

Clara. METAMORFOSI. Evolució extraordinària de la punta, aquest any. No només en joc, tant al remat com al servei, també en caràcter. La Clara ha donat un pas endavant i és una de les líders d’aquest equip, i sempre que juga la seva lluita i sacrifici contagien a tot el grup.

Maria Goretti. HOUDINI. Fa màgia amb la pilota i ha tornat ha donar un recital de col·locacions impossibles. El seu servei per dalt sempre és punt...quan no trepitja la línia.

Maria Ribalta. STEVIE WONDER. Les estrelles quan estan en males condicions tiren de caràcter per fer exhibicions. Jordan va fer 38 punts en una final jugant a 39º de febre. La Maria en prou feines s’hi veia per culpa d’una al·lèrgia, i ha fet de les millors actuacions que se l’hi recorden.

Mireia. ETERNA. Estel·lar de punta i increïble de col·locadora, aguantant l’equip al tercer set quan pitjor anaven les coses. Temporada espectacular de la Mireia, que li ha servit perquè un important equip d’Anglaterra la fitxi pel curs que ve. Ha sortit del camp ovacionada per tot el públic del pavelló, que l’ha homenatjat aplaudint dempeus.

Sílvia. FUMATA BLANCA. Habemus central. I per anys. En pocs mesos s’ha adaptat a la posició i avui se l’ha vist pletòrica. És a tot arreu, bloquejant, rematant, defensant... i espereu-vos, si les lesions nocturnes ho permeten, la millor Sílvia encara està per arribar.

Cris. HORMIGA ATÓMICA. La atenta i desperta punta ha estat un malson pel rival. Enorme en defensa, i amb un poderós servei per dalt.

Judith. ONE HIT WONDER. En atac té una jugada que mai falla. S’apropa a la xarxa, aixeca el braç, i sense saltar fa un poderós remat al fons. Poc ortodox però increïblement fiable. De cara a la temporada que ve té previst augmentar el repertori.

Anna Esteve. QUASIMODO. La carismàtica punta té quatre lesions diferents a l’esquena que li han impedit jugar avui. Tot i així s’està recuperant per tornar millor que mai; i això que aquest any l’Anna ho ha “petat”!

Bibiana.  SOCORRISTA. Avui no hi era, però la incorporació de la Nana ha estat un salvavides per l’equip. La col·locadora ha estat el fitxatge estrella de l’any, s’ha integrat a la perfecció.

Ana Pascual. NOT IN MY HOUSE. És el que els hi diu als rivals cada vegada que fa una defensa impossible de les seves. Líder de la defensa del Junior B, és la gran responsable de que l’equip sigui tant fiable darrera. Temporada per emmarcar.

Lluch. MICHELANGELO.  No ha pintat la Capella Sixtina però casi. Cada partit del Junior B és un regal per l’espectador. Estàtua de 20 metres davant del pavelló de Els Arcs.

Escribir comentario

Comentarios: 0

Club Vòlei ELSARCS

Còpernic 34. 08021 BARCELONA

info@voleiarcs.com

664487410